Insuportable immaduresa

Immanuel Kant va escriure un assaig titulat Què és la Il·lustració? , on responia que aquest moviment pretenia la sortida de la humanitat de la seva autoculpable immaduresa i de la seva mandrosa i covarda submissió als dogmes reli­giosos i polítics. No sembla que el món assisteixi en aquests moments a una segona Il·lustració; és més, podria pensar-se que hem oblidat el missatge de la primera: l’ideal de comprendre i interpretar el món des del refinament de la raó, no des de la bogeria insospitada de les emocions més primàries.

Costa d’entendre des de l’òptica de l’il·lustrat com una trentena de joves –uns quants d’ells, menors– van ocupar el Consistori de Girona divendres passat, sense que l’alcaldessa ho impedís, com a protesta per la supressió per motius de seguretat dels actes nocturns de les Fires i Festes de Sant Narcís, tal com van aconsellar els informes policials després dels aldarulls registrats a la ciutat durant els últims dies. Els concentrats, alguns amb el rostre tapat, van exigir a l’alcaldessa Marta Madren as que els permetés llegir des del balcó de l’Ajuntament un pregó alternatiu en el qual reclamaven l’expulsió de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i la dissolució de la Brimo i els Arro dels Mossos d’Esquadra. I a més atacaven durament ERC i JxC per la seva equidistància davant la resposta als aldarulls dels carrers.

El realment greu no és el que van llegir, ni que l’alcaldessa nego­ciés amb algú amb la cara tapada, el més preocupant és la derrota moral de les nostres autoritats davant uns desconeguts que exigien imposar les seves pròpies condicions als qui han estat elegits pels ciutadans a les urnes. La sensació és que els nostres governants han abdicat de les seves responsabilitats. Els votem perquè ens representin, perquè facin respectar les normes de convivència, perquè posin ordre en la vida quotidiana. Estem renunciant a l’imperi de la raó per aquella autoinculpable immaduresa de la qual parlava Kant, que en determinats períodes de la història ens atrapa i ens immobilitza. El que ha passat a Girona no té a veure amb l’independentisme, sinó amb l’autoestima que ha de tenir una societat com la catalana, que cada vegada resulta més adolescent, més incapaç de donar resposta als desafiaments que se li presenten.