Com acabar torrat en minuts
Dissabte, la selecció de futbol d’Itàlia jugarà un partit de qualificació per a l’Eurocopa de l’any que ve. Normalment, els italians juguen amb samarreta blava i pantalons blancs. La segona equipació inverteix els colors: samarreta blanca i pantalons blaus. Però aquest cop, Puma –l’empresa que equipa els futbolistes italians– ha presentat un nou model de camiseta: de color verd.
Només una altra vegada van vestir de verd. Va ser el 1954, en un partit entre Itàlia i l’Argentina. Després d’aquella ocasió, la selecció absoluta va tornar a vestir de blau, però les juvenils van mantenir el verd durant anys. Avui, l’explicació del retorn del verd a l’uniforme adult és que és una manera d’homenatjar els joves talents que –segons diuen les autoritats esportives– cada cop més són protagonistes dels èxits del futbol italià. No sé si és veritat o si consideren que queda bé dir-ho.
Puma presenta la nova samarreta de la selecció italiana: de color verd
Després d’unes primeres proves amb el blanc, la selecció d’Itàlia va adoptar el blau en honor als Savoia, la dinastia que regnava quan encara no era república. Pel blau de l’uniforme en diuen els azzurri . Aquest ús constant del blau només es va trencar durant els anys trenta. Benito Mussolini va decidir que volia veure els seus futbolistes amb samarretes negres, amb el f ascio littorio sobre el pit esquerre.
Fa dècades, un dia em va sorprendre llegir la crònica d’un partit de futbol entre l’Atlètic de Madrid i l’Sporting de Gijón. Quan el redactor es referia als jugadors de l’Atlètic en deia rojiblancos . No me’n sabia avenir, perquè tan rojiblanca és l’equipació de l’Atlètic com la de l’Sporting. Per acabar-ho d’adobar, en aquell partit, com que es disputava a Gijón, els que vestien de blanc-i-vermell eren precisament els de l’Sporting! Però, amb el xip automàtic al cap, al periodista no se li acudia que aquell redactat induïa a confusió. Hauria pogut fer servir el qualificatiu de matalassers, que s’aplica només als madrilenys i deixa ben clar de quin equip parles, però no ho feia. Va ser la primera vegada que m’hi vaig fixar però després, al llarg del temps, he anat veient que aquest no-ve-d’un-pam es repeteix també en partits entre el Barcelona i el Llevant. Tots dos equips llueixen samarretes blaugranes, però molts redactors (i narradors radiofònics i televisius) fan servir blaugrana per referir-se al Barça, com si el Llevant no ho fos també.
Dissabte sintonitzaré algun canal de tele (no cal que sigui italià) per veure el partit entre Itàlia i Grècia, ni que només sigui per prendre nota de les vegades que anomenen azzurri els jugadors que van de verd. I cada vegada que ho facin, xupito de whisky!