PIRROS, rei de Macedònia, deia que cal estar molt segur d’un mateix per tenir segons quins amics. Seva és la frase: “Protegiu-me dels meus amics, només els temo a ells”. Escoltant Pedro Sánchez a La Sexta proclamant que no dormiria tranquil amb Iglesias i la seva gent en el govern, és fàcil pensar en Pirros. El president en funcions assegura que, en cas d’haver acceptat les imposicions del líder d’ Unides Podem (UP), hi hauria un govern bicèfal que comportaria una inestabilitat permanent. Sánchez sap que la lleialtat no és una cosa que s’imposi per la força, per la por o la intimidació, així que, si desconfia d’ Iglesias, és per antecedents que ni el temps ni la història no han pogut esborrar. No ha oblidat que fa quatre anys el va deixar a un pam de la glòria, quan Rivera li donava els seus vots. Tot i això, la realitat és tossuda i unes noves eleccions canviaran poques coses. Tots dos semblen condemnats a entendre’s, però, com en aquella pel·lícula de Julia Roberts i Patrick Bergin, dormir amb l’enemic no és una opció. Demà aquest diari publicarà una enquesta que demostra que, malgrat tant de desacord, els ciutadans prefereixen un govern d’esquerres a qualsevol altre. Gairebé un de cada tres estan a favor que el PSOE pacti amb UP.
Tot i això, Sánchez no vol malsons. Espanya no està per dormir d’una tirada, però el president en funcions considera que ni l’ Orfidal no li permetria agafar el son amb un govern de coalició a la Moncloa. Sap que UP és
el seu soci preferent, però no vol res que vagi més enllà d’un acord programàtic. Sèneca, un altre savi de l’ antiguitat, pensava que “fareu que el vostre amic sigui fidel, si creieu que ho és”. Però Sánchez no és de la mateixa opinió. Així que el pitjor que podria passar és que, després de les eleccions del 10- N, no resolguéssim res. I ens situéssim en el dia de la marmota.