JORDI GIL és el conseller comarcal d’Educació i assessor del grup polític En Comú Guanyem a la Diputació de Barcelona. També és vicepresident del Consell Comarcal del Baix Llobregat i membre del Consell Nacional de Catalunya en Comú, a més de regidor a la oposició a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Del futur remarca que li preocupa la sostenibilitat, el canvi climàtic i a la cura del planeta per no deixar un futur hipotecat al jovent.
-Com es presenten les noves onejades de la pandèmia en la comunitat educativa al Baix Llobregat? S’han contractat els professors que deia la Generalitat per reforçar les escoles del Baix?
-El nou brot de casos, per desgracia, creiem que no s’ha combatut com deuria. Ens trobem en una situació similar a les que hem tingut anteriorment. El que veiem és que no hi ha un augment dels docents, sinó que els centres hi ha menys professionals, perquè el reforç de professors que hi havia està començant a desaparèixer. A la sisena onada ens estem trobant que en escoles no hi ha suficients docents per garantir l’educació que els més joves necessiten. Encara hi ha feina per fer. Creiem que el departament no ha actuat amb responsabilitat i no s’ha aprés res de les anteriors onades i ens trobem una situació poc diferent del Nadal del any passat. Entenem que el departament té feina i que s’han de buscar molts recursos amb l’objectiu de garantir el dret d’educació d’infants, el dret de tenir una educació de qualitat en uns espais adequats i garantir la salut de tots. També vull dir que el pla de la Generalitat sobre la digitalització, creiem que no s’ha complert perquè hi ha alumnes que no tenen aquests mecanismes dels aparells electrònics per garantir i continuar amb l’educació. Per això, creiem hi ha un dèficit que s’hauria de resoldre, tal com es va comprometre el Govern.
-Va dir l’any passat que existien tres mancances en la xarxa educativa: la falta de recursos, les infraestructures insuficients i la mancança de diàleg entre el Departament d’Educació i el món local. Han millorat aquests aspectes?
-No, perquè sembla que estiguem vivint una situació similar i que no aprenem. Els ajuntaments han garantit que les aules estiguessin desinfectades, que hi hagués una entrada i sortida estigues regulada i recursos de neteja, i agents i cívics i cíviques i policies a les entrades i sortides de les escoles pel que fa a primària, i és evident la manca del diàleg i les diferències entre el món local i el departament d’educació, que porta la secundària. Les mancances continuen existint en les infraestructures, com a edificis, i també mancances estructurals com les places necessàries per garantir que els alumnes que volguessin fer cicles formatius de grau mitjà i grau superior tinguessin una plaça assignada. Això va ser unes 2.000 persones que no han pogut fer el curs professional que volien i s’han hagut de reorientar a formacions telemàtiques o augmentar número d’alumnes a espais concertats. Creiem que les 3 mancances encara existeixen i a més no hi ha suficients docents per garantir l’educació al jovent.
-Aquest inici de curs ja destaca per haver deixat sense plaça per cursar Formació Professional (FP) un total de 29.722 alumnes a Catalunya. Al Baix Llobregat s’ha multiplicat per 6 l’augment de la demanda de matrícula. I només al Baix Llobregat es van quedar sense plaça aquest any 1.800 alumnes. No és com a mínim una falta de previsió del Govern?
-Sí, la mateixa falta de previsió que hi ha en tot. Fa temps que li diem al Govern que ha de planificar i si parlem de Formació Professional, els agents econòmics, polítics i sindicals estem d’acord que s’ha de potenciar a Catalunya i la comarca. No s’entén que fa més de 10 anys de FP Martorell, centre de formació professional d’automoció un àmbit pioner arreu d’Europa, segueix sense funcionar i està en un procés de licitació i no hi ha places suficients per donar cobertura a la demanda existent. És veritat que el departament va posar pedaços per garantir que tots tinguessin un lloc a la Formació Professional, però no amb les condicions que la ciutadania es mereix. Per exemple, han fet un augment de les aules virtuals, quan la Formació Professional demanda de contacte, perquè són feines manuals. Tampoc té cap sentit que hi hagin dificultats per trobar persones que encaixin amb el perfil que demanden. Això implica manca de planificació i de rigor i no s’ha sentit als agents socials i econòmics davant de la revolució industrial. Moltes industries apliquen nou models industrials amb digitalització i robotització, i es necessita un estudi detallat de les seves necessitats de les empreses i com s’adapten a la formació per garantir que els alumnes cursant un cicle formatiu a Catalunya tinguin una millor entrada laboral de qualitat amb sous adients, que la Formació Professional ho garanteix. I també veure com fem l’adaptació per als universitaris tornin a recuperar els nivells d’ocupació i econòmics que tenien, ja que alguna cosa de l’àmbit de Formació Professional s’haurà de traslladar en l’àmbit universitari. En tot cas, queda alta feina per fer i demanem que el departament comencin a planificar i comencin a dibuixar una formació de futur necessària i imprescindible pels nostres joves.
-El centre de formació professional d’automoció de Martorell continua oferint només el 10% de la formació que podria assumir? A qui s’ha de responsabilizar?
-Això és així perquè durant molts anys hi ha hagut pugna amb el Govern de la Generalitat per veure qui gestionava el centre i han pugnat tant que no ho gestiona ningú. El sector d’automoció té alta ocupabilitat; no només hi ha gent que treballa en Seat o Nissan sinó en altres empreses auxiliars i també s’ha de veure el cost que té amb la formació que s’ha d’implementar. El departament ha d’entendre que no només es poden fer cursos, sinó que s’ha d’implementar com un model educatiu de persones desocupades i també a persones que volen treballar en aquest sector. Entenem que amb la licitació que s’ha obert, estan treballant en la línia correcta. Tenim posades les esperances en les empreses que volen gestionar el centre i esperem que quan s’acabi la licitació, es concreti una proposta educativa adient i que tingui sortida a les facilitats del sector i estudiants per garantir una ocupació de qualitat.
-Quins reptes creu que hi haurà aquest 2022 en el sistema educatiu?
-El més gran és garantir que l’escola sigui més inclusiva i apliqui el decret contra la segregació escolar i redefinir el decret d’admissió d’alumnes. El repte important és que s’acabi la segregació escolar del Baix Llobregat i reimpulsar el consell Formació Professional a la nostra comarca. Amb tots els agents econòmics i socials estem intentant reimpulsar aquestes polítiques necessàries i imprescindibles. S’haurà de veure com volem aquest reimpuls i com garantim que les persones que vulguin estudiar la Formació Professional que tenen dret a fer-la, no es quedin fora perquè no hi ha suficient oferta. Estem treballant amb el departament per garantir que ningú es queda fora de l’àmbit educatiu de la Formació Professional, per. s’haurà de veure perquè el període d’inscripció crec que és a final de març. Estem expectants que el que proposen és una realitat o si es repeteix la mateixa situació que al principi de curs.
-Quins són els seus objectius aquest any?
-A l’àmbit comarcal és crear una plataforma que impulsi la Formació Professional. El Consell Comarcal va ser el primer que va crear un consell Formació Professional. Vam fer un pacte de reconstrucció econòmic i social amb els agents socials i municipis, invertint 11 milions d’euros amb reconstrucció (10 milions d’euros en inversions al territori i 1 milió euros en polítiques feministes pels 30 municipis). Una vegada feta aquesta tasca de contenció i ajuda contra la COVID, sobretot pels ajuntaments, el nostre gran repte és reimpulsar el consell de FP i donar-li un nou impuls que està demandada per ajuntaments, patronals i sindicats. Serà una tas ca important i esperem que doni els fruits durant aquest temps amb els agents econòmics i social de la comarca.
-Arran de la sentència del TSJC de fixar un 25% de castellà a les escoles, hi ha hagut alguna dificultat a l’hora d’aplicar-la?
-És una de les últimes discussions que vam tenir al ple del consell, on vam presentar una moció a favor del model de la immersió lingüística, que deia que s’acabés de judicialitzar l’educació i que el problema educatiu de Catalunya no és la llengua, sinó la manca d’inversions educatives. El model d’immersió lingüística ha demostrat per nosaltres -hi ha gent no ho pensa– que és la major eina de cohesió social de la història de Catalunya, garantit que tothom té accés a les dues llengües i insistim que ha estat un model d’inclusió d’èxit. Per. la moció no va ser aprovada pel PSC, que va votar en contra. Creiem que no hi ha un problema amb el català a Catalunya, és més, estudis diuen que menys persones parlen català. Entenem que un territori que amb una llengua pròpia, s’ha d’intentar preservar el màxim possible perquè és un factor identitari. També hem de garantir que els alumnes a l’escola parlin català en l’espai educatiu, perquè hi ha pocs alumnes que es relacionin entre ells en català fora de l’escola, perquè la majoria ho fan amb castellà. No hi ha debat en l’àmbit de la llengua, nosaltres creiem a Catalunya que tothom sap parlar castellà i el problema és que hi ha menys persones que parlen català. Entenem que si hem de tornar a la idea de la ‘Catalunya, un sol poble’, s’ha de preservar la identitat de la llengua, del català, i intentar parlar-lo en el màxim d’espais possibles, i l’educatiu és un d’ells.
-Una bona part dels fons europeus s’invertiran a l’àrea metropolitana de Barcelona. Com creu que han de canalitzar-se al Baix Llobregat i LH i amb quines prioritats?
-S’ha de canalitzar a través dels ajuntaments perquè coneixen el món local i coneixen de primera mà la realitat del municipi. Quan es coneix i s’actua de forma directa la vida de la gent, més impacte té en el territori. Ho hem demanat perquè el món local té un paper importantíssim i perquè tinguin aquests fons per als seus projectes. També han d’estar destinats a la digitalització, perquè hi ha una conversió industrial i reclamen més elements en aquests àmbits i l’administració no es pot quedar a banda ni tampoc la gent. També, sobre canvi climàtic i el medi ambient, hi ha molts elements on estem treballant com la transició energètica, perquè aquests mesos el preu de llum no para de pujar i la gent no pot pagar al llum. La forma de revertir el cost és la creació d’empreses públiques energètiques i la creació energia solar o alternativa per part de la ciutadania. Part dels recursos haurien de garantir l’accés a l’energia i la transformació energètica.
-Coneix o participa en algun projecte? Pot explicar-ho?
-No hem impulsat cap de projecte del Next Generation per. hi ha municipis que estan impulsant projectes europeus un com El Prat i San Feliu, també relacionats amb la transició energètica i lluita contra el canvi climàtic.
-Quines creu que deuen ser les prioritats per al futur immediat aquí?
-La crisi de la pandèmia ha generat precarietat i vulnerabilitat. Tot i la creació d’ocupació, hi ha més famílies treballadores pobres, i no pot ser que hi hagi gent treballadora que no tenen recursos per arribar a final de mes. Derivat també de l’alt preu de l’habitatge, que és el més urgent combatre, i buscar una alternativa perquè tothom té dret a un habitatge de preu just. També derivat que l’ocupació sigui de més de qualitat i s’ha de dir que el Govern de l’Estat ha fer una pujada del salari mínim important aquests 3 anys, situant-lo en el nivell dels seus objectius. I evidentment, també com abordem aquesta revolució industrial i com fer-la més sociable. Aquests són els tres elements. La sostenibilitat és el que afecta a tot, la transformació de la ciutadania i les formes de fer, pensar o actuar sumem com fem, actuarem. Treballem per fer el planeta més sostenible i aquest factor afecta l’ocupació en un futur, per exemple, com la indústria implementa elements de sostenibilitat en els seus processos. També s’ha de garantir que tothom tingui habitatge digne, no patir pobresa energètica i acabar la mala praxis i poder de generar més ocupacions dignes i tindre una vida digne. Són molts reptes, creiem que durant molts anys no hi ha hagut inversió per part de la Generalitat i no hi ha hagut canvis substancials o transformadors en la societat, i al final, és que la societat no avança. Sempre hem dit que per avançar es necessita més inversió pública i això crec que hem estat fallant i esperem que ara que comença a finalitzar la pandèmia, comencem a reinvertir en ciutadania.
-Què reclama a les administracions?
-A les locals, que continuïn fent el que fan, que ajudin a la ciutadania més propera. A altres administracions reclamo que aquest desig que diem, que el món local tingui més capacitat de poder ajudar i transformar la vida de la gent. Espero de les administracions que ho vegin i que donin més recursos als ajuntaments per a garantir la bona feina que està fent el món local i que es pugui seguir fent. Creiem que un nou finançament del món local i que s’augmentin els recursos, perquè el que no pot ser que les administracions supramunicipals no actuïn tan directament de la ciutadania. La millor resposta és donar més recursos als ajuntaments i garantint que els seus serveis es puguin donar amb tota la igualtat possible. Tot el món està fixant-se en el món local com a element transformador i on insistim es troben les polítiques pròximes i transformadores. No pot ser que estiguin més mal finançats. Una aplicació d’una llei de finançament local per part de les administracions crec que d’alguna manera es podria continuar avançant. Necessitem polítiques transformadores i millorar la qualitat de vida de veïns i veïnes.
-Quines són les lliçons de la pandèmia Covid-19?
-Crec que ha tornat l’esperit de cooperació i solidaritat, que s’ha perdut durant molts anys. La situació ens ha fet veure que de l’individual no som capaços de sortir-ne però si treballem de forma col·lectiva, sí. Un altre element que m’agrada molt és que els serveis públics estan per donar resposta a la ciutadania. Hem tingut el problema que després d’anys de retallades als serveis públics com educació o salut ens els hem trobat desballestats per. han estat al peu del canó, en àmbit sanitari com CAPs, metges i metgesses i administratius han demostrat que han sigut tots i totes uns professionals, treballant moltes hores per garantir que no morís o patís gent tan durament. Hi ha elements remarcables com els aplaudiments des del balcó al personal sanitari sobretot al sector públic sanitari o educatiu i l’element de tornar a pensar en comunitat i no en l’individu.
-Com seria la metròpoli barcelonina que li agradaria?
-En la metròpoli barcelonina hi ha reptes de futur i les solucions no són senzilles. El que ha de ser és equilibrada i sostenible, sinó podem caure en l’error. Ha de garantir espais d’ocupació de qualitat, però alhora no pot ser l’espai industrial de Barcelona. Perquè al final necessitem espais verds on la gent gaudeixi. Per tant, ha de ser equilibrat. Hi ha ciutats al Baix on hi ha poca ocupació perquè treballen fora i van a casa a dormir; i d’altres hi ha molta generació d’ocupació per. si hem de fer un espai sostenible, indica que hi auria un equilibri en el nombre d’habitatges i que tothom tingues el lloc de treball a prop de casa seva. Per tant, es complicat de definir-ho, però ha de ser sostenible i equilibrat. Ara hi ha una gran discussió del Pla General Urbanístic Metropolita que si no és sostenible i equilibrat, caurem en un error del passat i ciutats metropolitanes seran ciutats dormitori i altres, on hi hagi moltíssima ocupació i poc habitatge, carregarem d’efecte hivernacle i de vehicles aquestes ciutats que no iguin sostenibles. Hem de treballar en la línia de l’equilibri, que és complicada i esperem que això garanteixi el dret de futur.
-Creu en l’existència d’una identitat comarcal al Baix Llobregat i LH? Per què?
-I tant. La comarca té una realitat diferent de les altres i ella mateixa dins seu també: una cosa és la comarca del delta o metropolitana; la comarca de la vall baixa com San Feliu i l’altra és el Baix Llobregat nord, amb casuístiques molt diferents. No obstant això tenim elements connectors, que fa que ens doni identitat i fa que hi hagi problemes que se solucionin de forma conjunta. Creiem que sí que hi ha una identitat conjunta, marcada també pel passat i per les grans lluites obreres i creiem que el Baix ha de continuant existint en un futur i, en tot cas, si que cal aquesta reflexió: volem una comarca partida en dos o no, perquè hi ha una part de la comarca on l’àrea metropolitana no té competències? Aquesta realitat ha de canviar, perquè hauria de ser homogènies. Per altra banda, l’habitatge diu que a I’AMB s’ha de construir crec recordar uns 150 o 100 mil habitatges, potser el que hem de fer és millorar les connexions entre tot el territori metropolità, incorporant els municipis que no siguin part de territori metropolitana, perquè si no, no hi caben aquests habitatges. Per això, s’hauria de millorar les comunicacions del Baix Llobregat i del territori metropolità.
-El futur dels nostres municipis és fusionar-se per ser governats per un únic gran ajuntament de l’àrea metropolitana?
-Crec que no. Les realitats dels municipis fronters són diferents. Voler agrupar tot en un municipi o alcaldia de referència crec que és un error gravíssim, perquè les problemàtiques són diferents. Aquestes realitats són diferents també perquè els territoris són més grans o més petits. Crec que l’actual distribució territorial de la comarca és adequada. Sí que és evident que s’ha de treballar en projectes comuns en aquelles problemàtiques comunes dels ajuntaments com promoció econòmica o generar ocupació entre ells perquè té una certa lògica territorial per. no coincidim que s’hagi d’anar a una única identitat territorial o gran metròpoli governada per Barcelona. El que passa és que es deixa de banda els territoris més petits i seria un error.
-Des de la talaia de la seva posició, com veieu el vostre municipi i l’estat d’ànim de la comarca?
-Després de la pandèmia, uns dels grans problemes són els derivats de la salut mental, que són els més importants i afecta l’estat d’ànim. La gent torna a desconfiar dels polítics de les institucions públiques, encara que hagi dit que s’ha de defensar lo públic. Avui dia estem en una crisi sobretot dels polítics per les decisions que estan prenent que alguns consideren arbitràries, segurament perquè no s’explica prou bé. Per. També és veritat que aquest descontentament ve derivat d’aquests problemes de salut mental. Persones que estan soles, que són vulnerables, etc., també els joves. Si la gent està molt tocada, crec que ha d’haver-hi un esforç per part de les institucions públiques per combatre els problemes derivats de salut mental i ho estem intentant fent en alguns municipis. Sobretot la Diputació de Barcelona està implementant polítiques per combatre aquesta problemàtica i el Baix Llobregat té un consell de salut que està treballant activament a resoldre problemàtiques derivades de salut mental i, per tant, és un dels problemes que més ens preocupa. Diguem que l’estat d’ànim de la ciutadania no és bo i hi ha persones que estan patint molt i hem de fer tot el possible per revertir la situació.
-Imaginació o memòria? Què diria sobre el seu futur a una adolescent i un nonagenari que visquin aquí?
-A l’adolescent li diria que no perdi l’esperança i que sense lluita no hi ha recompensa. Els grans canvis de la societat han vingut després de revolucions ciutadanes com quan es va implementar la democràcia, la ciutadania es va bolcar en la construcció de pobles i ciutats i va anar guanyant drets a mesura que la ciutadania demandaven drets. Un element important és que els drets es guanyen, no s’aconsegueixen. En la gent jove hi ha un índex elevadíssim d’atur i el preu d’habitatge disparat. Ha de reivindicar els seus drets per garantir els seus drets com a jove i de cara el futur. A un octogenari li diria que calen moltes polítiques per combatre la soledat no desitjada. Aquesta hauria de ser una de les prioritats de la Generalitat. Les polítiques actives per la gent gran no estan lliurant el que m’agradaria. Seria interessant generar un debat entre l’octogenari i l’adolescent, perquè segurament olts dels problemes que tenen els joves, també els ha tingut els nostres pares i avis i també per generar una complicitat i saber com s’ha combatut.
-Avalueu l’ensenyament que s’imparteix actualment. Què fa més falta, ciències o humanitats? Què fer perquè siguem més cultes?
-Tot. La ciència es demana més en l’ocupació, per. Sense conèixer el passat no pots explorar el futur, això és una feina de les humanitats. Per tant, s’ha de veure quin encaix tenen les humanitats de cara al futur en l’àmbit de l’ocupació. Creiem que la cultura, l’educació, el conèixer, avui hi ha un element que no és menor: amb el creixement dels partits d’ultradreta a Espanya i Europa són importants conèixer els errors de passat.
-Quina és la nostra millor carta com a poble?
-El Baix és una comarca molt reivindicativa i treballadora, s’ha construït a ella mateixa i ho fet gràcies a la ciutadania. Això Està dins de la ciutadania i del Baix Llobregat. Gent combatent, inconformista i que vol transformar des de casa seva i amb el suport de la societat. Crec que ha de ser el valor més representatiu ara i en un futur també.
-Què el preocupa especialment del futur?
-Tot el que fa referència a la sostenibilitat, el canvi climàtic i a la cura del planeta. És un moment de prendre decisions per evitar hipotecar a les generacions futures. Segurament, si no reconduïm polítiques o certes situacions, no podrem viure en espais que es pot viure ara. Això és fruit del canvi climàtic i les nostres males decisions. És un element que hem posat també a debat en l’ampliació de l’aeroport alguns deien de fer un aeroport sostenible per. en el moment actual, els avions són molt contaminants i per molt verd que ho vulguis fer, els avions continuaran emetent CO2 i gasos d’efecte hivernacle.
-Com cal portar al Baix acollir la major part de les infraestructures de país (port, aeroport, carreteres d’alta capacitat) amb l’afectació mediambiental?
-La comarca té una pressió increïble de les infraestructures: autopista AP-7, ferrocarrils, AVE, etc. Hi ha molta infraestructura i s’ha de veure si la comarca que ja està densament tensada, si necessita més infraestructures en un futur d’aquest tipus. En tot cas, com treballem perquè aquestes infraestructures tinguin menys pes i que guany més pes el transport públic. El major nombre d’infraestructures que s’hauria d’instal·lar a la comarca haurien d’estar relacionades amb el transport públic. Com una millora d’horaris i trens de Renfe o ampliar el Tram Baix que arribava fins a Quatre Camins, un dels elements que estaven sobre la taula en el Pla Director d’Infraestructures del 2020, que no va ser una realitat. Sí que hi ha infraestructures que estan pendents de resoldre’s i de construir-se per. haurien d’anar relacionades amb això volem dir que qualsevol infraestructura no ha de danyar més els nostres espais naturals, perquè al final són espais verds que ajuden a millorar les condicions de vida i els hem de garantir que estiguin en bon estat per gaudir-los.
-Som un territori amb molt atur i molta indústria que paradoxalment necessita cobrir moltes parades. Què és el que fem malament?
-Sí que és un territori fortament industrialitzat que cada vegada ho es menys perquè hi ha una expulsió de la indústria que estava al delta i va cap al nord o fora de la comarca. També perquè hi ha un aeroport i cada vegada s’implementen més infraestructures i al final genera ocupació però no tanta com una empresa manufacturera. Per exemple, Seat es queda i Nissan marxa. Això afecta molts llocs de treball i també a empreses satèl·lit. Per tant, crec que el que estem fent malament és no desplegar els pactes industrials que la Generalitat i agents socials i econòmics va signant. Va haver-hi un pacte signat que va finalitzar al 2021, del qual que no s’ha desplegat ni la meitat dels acords i ara estaven a punt d’aprovar un pacte industrial que esperem que aboqui recursos i que faci que les polítiques en l’àmbit de creació d’ocupació de la indústria millori. Per. és evident que passen moltes coses al territori, que no ens podem convertir en una comunitat autònoma que aposti pels sectors com serveis i turisme, sinó que l’aposta ha de passar per l’industrialització o reindustrialització i, per tant, si no fem aquesta aposta ni invertim recursos perquè les empreses puguin posar per exemple disposar de connexió a internet amb fibra òptica – que molts polígons industrials no està garantit – serà molt difícil que la industria es vulgui instal·lar en la comarca. Hi ha certs elements que deixem de banda i on invertim recursos on fa falta com en l’àmbit de la re industrialització, un element transcendental per viure la vida i generar llocs de treball de qualitat i millorar la vida als veïns i veïnes.
-Creu viable que tots els municipis de 50.000 o més habitants tinguin una Zona de Baixes Emissions al 2023?
-Al 2023 no ho sé. Per nosaltres és imprescindible reduir l’impacte emissions, reduir les emissions de l’efecte hivernacle, etc. La reducció de les emissions no només passa per la ciutadania, sinó que també de les empreses i les institucions públiques. Creiem que les administracions han de generar aquestes Zones de Baixes Emissions, també perquè hi ha diferents estudis que diuen que a Barcelona que moren cada any 1.000 persones de problemes derivats de la contaminació - la majoria de contaminació dels vehicles. Aquest treball per millorar la salut dels nostres veïns i veïnes i la implantació de la ZBE és important i sempre que es faci amb el consens de la ciutadania. Jo no sé si es farà al 2023 o més endavant per. crec que més d’hora que tard tots els municipis i segurament algun més també la tindran ZBE o igual alguns tot el municipi ho serà, on els vehicles que puguin circular siguin menys contaminants i també generant, suposo, nous espais per la ciutadania. Al final hi ha la discussió entre si les ciutats són més dels cotxes o les persones, jo sempre he pensat que són més de les persones i, per tant, s’ha de garantir que les persones puguem circular tranquil·lament en un espai amable i que tinguem tots els privilegis. En aquesta línia, la transformació de les ciutats més d’hora que tard - també estan a les ciutats europees que algunes ja en tenen i molts municipis europeus, on els nuclis urbans, centres antics i històrics dels municipis són per als vianants i jo crec que d’aquí hem de caminar per garantir una ciutat de les persones i no de vehicles de motor.
-Com podríem millorar les nostres fonts energètiques?
-D’entrada fer un estudi rigorós de les infraestructures de generació energètica, que no destruïssin l’entorn. I el segon element que ho fan molts municipis, mitjançant la generació energètica locals que són el futur. Que la ciutadania col·labori en la creació d’aquesta l’energia i que al final entre administracions públiques i ciutadania generin l’energia necessària perquè als nostres veïns i veïnes puguin tenir energia o electricitat a un preu baix o autoconsum, en els casos que es pugui garantir al 100% l’autoconsum. Crec que és aquest el camí. Tant el Baix Llobregat igual que l’AMB són territoris densament poblats on és complicat incorporar elements com molins de vent o plaques solars en mig del no-res perquè ja hi ha una gran població i molta infraestructura, que s’hauria de veure si aquesta és capaç d’adaptar-se a instal·lació de plaques solars o espais generadors d’energies sostenibles. Per. el primer pas, insistim que passa perquè les teulades de les nostres ciutats es converteixin en grans espais generadors d’energia – aquí sí que hi ha metres quadrats disponibles – i això passa per un gran acord entre la ciutadania i l’administració per garantir que som capaços d’autoadministrar- nos energia, accelerar aquesta transició energètica i frenar el canvi climàtic que ve derivat de la construcció de la generació d’energies no renovables.