GINA POL BORRÀS és consellera comarcal de Salut. Durant la seva carrera professional també ha treballat per diferents mitjans de comunicació i ha sigut responsable de comunicació a departaments de la Generalitat o el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. Actualment, és primera tinent alcalde de l’Ajuntament de Sant Just Desvern i presidenta de l’àrea de Política Territorial, Habitatge i Medi Ambient en la mateixa institució. A més ostenta el càrrec de regidora d’Equipaments, e Salut, d’Habitatge, de Cultura i Patrimoni i de Comunicació i Participació. Remarca que l’atenció primària ha afrontat la pandèmia amb moltes dificultats, més amb la variant Òmicron, que ha fet augmentar les baixes del sector sanitari que arrossega les retallades i que troba una falta de recursos humans i materials necessaris per oferir un servei de qualitat.
La millor carta com a poble és “sense dubte la concertació i consens”
-Quin balanç fa de l’evolució dela pandèmia a la comarca?
-No podem fer un balanç de l’evolució de la pandèmia a la comarca, fora de l’evolució que aquesta ha tingut a la resta del territori català, ja que ha avançat en la mateixa línia.
-Quines perspectives tenen per aquest 2022?
-Esperem que aquest 2022 sigui molt millor que el 2021, sobretot pel que fa a la Covid, tot i que no aconseguim posar fi a la pandèmia, l’elevat percentatge de vacunació fa que el puguem afrontar des d’una altra perspectiva. Una perspectiva que ha d’incloure també la visibilització de la salut en clau de dona, la medicina té una visió androcentrica, s’ha de fomentar la investigació tenint en compte les condicions visibles i invisibles que afecten la salut de les dones per qüestions de gènere. I cal que dotem el nostre sistema sanitari dels recursos que necessita, principalment pel que respecte a l’atenció primària, que durant la pandèmia, i sobretot aquesta darrera onada, és la que més ha patit. Els equipaments d’atenció primària, són serveis essencials, que cal millorar i/o ampliar. No podem permetre que baixi la qualitat del sistema públic de salut i per això, hem de treballar en xarxa des del món local perquè l’administració competent assumeixi el repte i doni àgil resposta.
-Quin és el percentatge de la pauta completa? I de la de reforç? I els nens?
-Des del Consell Comarca no tenim competència en aquests aspectes, i les dades que tenim són les facilitades pel departament de Salut. El dia d’avui un 79,4 % de la població del Baix Llobregat té la pauta de vacunació completa, i 45,5 % té la dosi de record. Pel que fa als infants entre 5 i 11 anys, un 48,9 % té la primera dosi i només un 4,9% la pauta completa. Amb tot i això, l’índex de risc encara és molt elevat a la comarca, en data de principis de febrer se situa en 4294,75, però és menor que el el dia anterior, cosa que indica que ja està de baixada.
Els reptes del sistema sanitari públic, són clau en la nostra vida, i la situació en què es troba, és especialment preocupant després d’haver viscut la pandèmia
-Com afronta la xarxa de salut d’atenció primària la pandèmia?
-Amb moltes dificultats, aquesta darrera variant tan contagiosa ha augmentat les baixes de professionals en el sector sanitari. Un sector que arrossega retallades des de fa molts anys, i que es troba amb una falta de recursos humans i materials necessàries per poder agilitzar els tràmits de la ciutadania i oferir un servei de qualitat.
-Quina és la nostra millor carta com a poble?
-Sense dubte la concertació i consens. Mostra d’això és el Consell de Salut, òrgan integrat per administracions públiques, agents socials i econòmics, les institucions, entitats, plataformes i associacions comarcals, representatives i implicades en els aspectes relacionats amb la salut a la comarca. Un exemple de suma d’esforços per millorar la qualitat dels recursos disponibles a la nostra comarca.
El dia d’avui un 79,4 % de la població del Baix Llobregat té la pauta de vacunació completa, i 45,5 % té la dosi de record
-Què el preocupa especialment del futur?
-Els reptes del sistema sanitari públic, són clau en la nostra vida, i la situació en què es troba, és especialment preocupant després d’haver viscut la pandèmia. L’àmbit de l’atenció primària necessita d’un replantejament per donar solució a la manca de cobertura dels llocs de treball sobretot de personal mèdic, d’infermeria, de ginecologia o pediatria. I per descomptat la Salut Mental, aquest és un altre dels fenòmens extremadament preocupants, les dades de suïcidi juvenil són aterridores, requereix una intervenció local i comarcal urgent, per tal de fer un companyament a aquelles persones que més ho necessiten. La prevenció és fonamental per detectar el patiment dels adolescents i cal tenir una xarxa de salut mental activa i cohesionada per fer-hi front des del primer moment.