Paràboles i paradoxes és un text estrany i fragmentari. Però rere aquesta estranyesa i rere l'aparent falta de nitidesa s'hi troben les qüestions que van obsessionar una de les ments més particulars, rebuscades i laberíntiques del segle passat: la feixuguesa de la llei i de l'Estat, davant dels quals ningú pot escapar i que generen un sentiment d'angoixa i d'opressió; la marca inesborrable del pecat original i les lectures poc comunes i sorprenents que en fa l'autor, i paràboles sobre la Torre de Babel i relats sobre la impotència d'un déu de la talla de Posidó.
FRANZ KAFKA
Franz Kafka (Praga, 1883-1924) se interesó desde joven por la mística y la religión judía, que ejercieron sobre él una notable influencia y favorecieron su adhesión al sionismo. Su obra, que nos ha llegado en contra de su voluntad expresa, pues ordenó a su íntimo amigo y consejero literario Max Brod que, a su muerte, quemara todos sus manuscritos, constituye una de las cumbres de la literatura alemana, y se cuenta entre las más influyentes e innovadoras del siglo XX. En la línea de la Escuela de Praga, de la que es el miembro más destacado, su escritura se caracterizó por una marcada vocación metafísica y una síntesis de absurdo, ironía, lucidez y pesimismo.
Ver ficha de FRANZ KAFKA »