Una intensa novel·la d’una infermera en un hospital com a escenari d’una gran mentida posada al descobert.
La Cèlia és una infermera vocacional de l’hospital de Sant Pau de Barcelona. Una matinada gèlida, apareix una dona inconscient a la platja. Mentre s’investiga la seva identitat, la dona es queda a l’UCI de l’hospital, on la Cèlia la reconeix: és la Martina, una amiga de l’adolescència que va morir ofegada pel març de 1987 quan el ferri on viatjava va naufragar. El dia a dia en el microcosmos d’un gran hospital, les vides d’aquells que decideixen vetllar per les vides d’altres, oblidant-se a vegades de les pròpies, els seus somnis i frustracions que van amarant les pàgines d’aquesta intensa i emocionant novel·la que arribarà al cor de tots els lectors.
Gisela Pou
Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) és llicenciada en Ciències Biològiques, màster en Guió Televisiu i Cinematogràfic i directora del Laboratori de Creació de Guió Televisiu de la Fundación SGAE. Ha estat guionista de televisió durant vint-i-vuit anys. Ha participat, entre altres, en els guions de les sèries Isabel, Sin identidad, El súper i en gairebé totes les telenovel·les de TV3, des de Poblenou fins a Com si fos ahir, i està especialment orgullosa de l’aclamada sèrie Temps de silenci. Actualment es dedica a la literatura de forma exclusiva i és autora de les novel·les Soroll de fons, Sense la mare, El silenci de les vinyes, La veu invisible i Tot, menys la pluja. També ha escrit diverses novel·les infantils i juvenils, entre les quals destaquen La noia de la mitjanit (Premi Crítica Serra d’Or i finalista del Premio Hache) i Palmira i l’efecte crisàlide (Premi Atrapallibres). Fotografia: ©Jordi Serra
Ver ficha de Gisela Pou »