El fill de l’acordionista és la novel·la més personal de Bernardo Atxaga. Amb ella travessem, com si miréssim un mosaic fet amb diferents temps, espais i estils, la història de dos amics: Joseba i David, el fill de l’acordionista. Des dels anys trenta fins a finals del segle XX, des d’Obaba fins a Califòrnia, de la infància a l’escola als inferns de la guerra civil i de la violència, Atxaga s’enfronta de manera valenta al tema de la memòria, la nostàlgia, l’amistat, i també al de la tristesa d’aquell que deixa la seva terra sabent que mai no tornarà. I al centre de les múltiples ramificacions d’aquesta història, l’amor com a única possibilitat de salvació davant les circumstàncies més dramàtiques.
Traductor
PAU JOAN HERNÁNDEZ I DE FUENMAYOR
BERNARDO ATXAGA
Bernardo Atxaga (Asteasu, Gipuzkoa, 1951) es considerado el máximo exponente de la narrativa vasca y uno de los creadores de mayor hondura y originalidad en el panorama literario español. Se consagró con el libro Obabakoak (1988), Premio Nacional de Narrativa en 1989 y llevado al cine por Montxo Armendáriz como Obaba (2005). A este le siguieron novelas como El hombre solo (1994), Premio Nacional de la Crítica de narrativa en euskera, Esos cielos (1996), El hijo del acordeonista (2003), Premio de la Crítica 2003, premio Grinzane Cavour en 2008, y adaptada al teatro y al cine bajo la dirección de Fernando Bernués; Siete casas en Francia (2009), finalista en el Independent Foreign Fiction Prize 2012, finalista en el Oxford Weidenfeld Translation Prize 2012; Días de Nevada (2014), Premio Euskadi, y Casas y tumbas (2020). En 2017 obtuvo el Premio Internacional LiberPress Literatura, en 2019 el Premio Nacional de las Letras Españolas y en 2021 el Premio Liber, los tres por el conjunto de su obra. También es autor de poesía. Sus libros han sido traducidos a treinta y dos lenguas. Es miembro de la Academia Vasca.
Ver ficha de BERNARDO ATXAGA »
