El club de la felicitat

Quin és el destí de l’ésser humà? No és ser ric, sinó ser feliç. Però la humanitat ha invertit les seves principals energies en la prosperitat material. I si a partir d’ara invertíssim la majoria de la nostra energia en la tecnologia de la felicitat? És el que es que es pregunta Antonio Pont, empresari pròsper ( Borges) que –mogut per una crisi cardíaca– s’ha abocat a indagar l’immaterial, els ressorts de la felicitat: publica El club de la felicidad , amb Antonio Ortí (Pla­neta), unes xerrades amb “dotze grans personalitats” que li revelen les seves claus per a una vida plena. Em rep a casa seva, a Reus, les comentem, i surto carregat amb una caixa inspiradora de fruits secs i oli d’oliva, condiments naturals per a la felicitat.

Això és per a mi?

Nous, avellanes, ametlles, panses, pistatxos, prunes i figues seques... Fruits secs: per esmorzar, un grapat cada matí!

Vostè ho fa?

Sí, i agafo molta energia, sense engreixar-me.

Els fruits secs no engreixen, segur?

La ciència ho confirma: els fruits secs no engreixen, combaten el colesterol dolent i afavoreixen el bo, són un factor contra la diabetis i un factor cardioprotector.

Protegiré el cor amb avellanes?

Jo consumeixo fruits secs justament per ­això. Hi afegeixo dieta mediterrània i exercici físic diari: camino, faig estiraments...

El veig en forma.

Em cuido des que l’estrès em va provocar una cardiopatia, arrítmies cardíaques. Em va tractar el doctor Valentí Fuster.

El cèlebre cardiòleg?

És un home d’acció, treballador, actiu, sense perdre l’harmonia. Fuster atén persones de tot el món que han tingut una crisi cardíaca...

A l’hospital Mount Sinai de Nova York, oi?

...I convida a tothom a no prioritzar els diners, la fama, l’èxit social... i es commouen!

Veuen que els mata el seu estil de vida?

I que és urgent canviar-lo! Va ser el meu cas. Jo havia treballat amb una intensitat desmesurada, havia descuidat la meva salut.

I avui?

Bona dieta, exercici i calma: ho he après de persones triomfadores però que saben viure amb harmonia i plenitud.

Qui són?

Els vaig entrevistar i els he reunit en un llibre: el mateix Valentí Fuster i Eduard Punset, Luis Rojas Marcos, Ferran Adrià, Ainhoa Arteta, Antonio Garrigues Walker...

Què tenen comú?

Són feliços, es cuiden i estimen el que fan.

Com va començar a fer el que fa?

Provinc de 500 anys d’una família pagesa de Tàrrega, i el meu avi va començar a comer­ciar amb oli d’oliva i fruits secs, i després van continuar en això el pare i el meu oncle...

I vostè hi va ajudar.

Sí, i el 1957 em van enviar a Reus, a cobrir aquesta zona... i aquí continuo. Vam crear la marca Borges el 1960, negoci familiar que avui hem internacionalitzat.

Li va donar el seu pare algun consell?

“Sigues recte, dona la cara, compleix la teva paraula”, em va ensenyar. Diu el mateix la meva dona, amb un refrany castellà: “No la hagas y no la temas”.

Bona màxima.

“Val més el teu bon nom que totes les riqueses”, vaig llegir una vegada, i és així: nosaltres no vam caure en la trampa cobdiciosa de fer servir oli de colza, als vuitanta, i això va salvar la nostra marca.

Ha tingut èxit... Quina és la clau?

Saber negociar. No aconsegueixes el que mereixes, sinó el que ets capaç de negociar.

Això serveix per a la política i per a tot!

Esclar: es tracta d’aconseguir que l’altre se surti... amb la meva. I sempre cal treballar amb tota la il·lusió del món.

Va bé el seu negoci, així?

No ens queixem. En deu anys, al món, els fruits secs han triplicat el seu valor.

Què ambiciona ara?

Felicitat. Quin error ambicionar més i més béns materials. Si ja tens cobertes les necessitats elementals... cerca felicitat.

Què entén per felicitat?

Viure amb autoestima, amor als altres i sensació de plenitud. La felicitat no és la meta, és el camí. Hem de substituir producte interior brut per felicitat interior bruta .

Com ho porta, això de ser feliç?

Bé, estic millorant amb els meus mestres del club de la felicitat , aquelles dotze personalitats. La clau és l’actitud mental positiva.

Sí?

Veig la part bona de tot, el got mig ple. Res de queixes. I això és una cosa que depèn només de tu: t’animo a practicar-ho!

Hi ha persones molt patidores...

Ja ho sé. Estalvia’t el patiment, perquè és innecessari i improductiu.

Què va aprendre després?

A tractar tots amb naturalitat i modèstia.

Què més?

Gratifica’t, compensa’t amb plaers moderats: juga net amb tu. I relativitza les coses.

Qui li va ensenyar això?

Eduard Punset: em va parlar del “temps geològic” assenyalant-me un fòssil de trilobits de milers de milions d’anys...

A mi també me’l va ensenyar.

I expressa amb paraules el que sents: parla!, m’ho ensenya Rojas Marcos. De Ferran Adrià aprenc a explorar i ser inquiet... crear!

I d’Ainhoa Arteta?

Empenta! Quin caràcter i quina fortalesa mental: una diva de gran personalitat.

I de Garrigues Walker?

Concisió! Em cita Mark Twain: “T’escric una carta llarga, no he tingut temps de fer-te-la curta”. No hem d’avorrir.

Llegiré la resta al seu llibre!

Gràcies! I sobretot faci migdiada de mitja horeta. Això... m’ho va ensenyar el meu pare.