‘El pionero’

A la televisió sempre du jaqueta vermella: “Simbolitza la sang i el sol, és a dir, la vida!”. La seva vida ha estat un rosari de meravelles: als 8 anys saludava Chaplin, als 14 anys veia Charlton Heston rodant El Cid a la platja de Peníscola, als 25 anys gravava Dalí a Portlligat... I continua fent ràdio (RAC1) i televisió (8tv). El pionero es la pel·lícula documental que glosa l’obra cinematogràfica de Sebastià d’Arbó: dirigida per Luis Esquinas, s’estrena a Barcelona aquest dijous 14 als cines Girona (21.30 h). Quan ens acomiadem, D’Arbó em demana que transmeti això: “Vull donar les gràcies a totes les persones que al llarg de la vida m’han ajudat i somrigut, des de Chaplin fins ara mateix, i sempre al públic!”. Queda dit.

Qui ha marcat la seva vida?

L’avi patern, un saurí tortosí: trobava aigua subterrània fent servir una vareta d’avellaner.

Qui més?

L’àvia materna: guaria ossos amb les seves mans.

Algú més?

Charles Chaplin: em saludava des d’un banc del parc, quan jo era petit.

On era això?

A la riba del llac Léman, a Suïssa, on jo pedalejava cada tarda en bici: el saludava, de lluny, i ell em somreia i movia la mà.

Què hi feia, a Suïssa?

Els pares hi havien emigrat l’any 1955, jo tenia 8 anys, hi vaig viure fins als 11 anys. Amb la bici anava també fins a Villa Diodati...

Mary Shelley hi va escriure Frankenstein.

I el seu amic Polidori El vampir, base de Dràcula... que un dia em va trucar.

Com diu?

Jo volia fitxar Christopher Lee per a una de les meves pel·lícules, i Lee va trucar a casa, va despenjar el meu fill, que em va cridar ­així: “Papa! Dràcula al telèfon!”.

Quantes pel·lícules ha dirigit?

Set, de cinema fantàstic, terror psicològic, paranormal... Vaig ser pioner del gènere a Espanya, a principis del anys setanta.

Com es va fer cineasta aquell nen?

A Suïssa mirava pel·lícules de la nouvelle vague, i admirava Hitchcock. Vaig estudiar fotografia, i en venir a Barcelona vaig entrar als estudis d’Ignacio F. Iquino, com a auxiliar de càmera: rodàvem westerns a Esplugues City... Allà ho vaig aprendre tot de l’ofici!

I va unir cinema i gènere paranormal.

A Suïssa havia llegit molts llibres d’ocultisme i esoterisme, prohibits a Espanya. Els hi comentava a Lluís Miravitlles, divulgador científic a TVE Miramar, on vaig entrar a treballar l’any 1966.

Recordo Misterios al descubierto!

Abans havia fet el programa Visado para el futuro: “Saber es útil, soñar es necesario, imaginar es imprescindible”, deia sempre.

Quin bon ambient, a TVE!

Treballant amb Miravitlles i amb Enrique Rubio, que feia Investigación en marcha, em van presentar el professor Fassman.

Mític.

El millor hipnotista del món de parla hispana! Em va canviar la vida: vaig ser deixeble seu, vaig estudiar psicologia, hipnotisme...

Parla de Fassman amb veneració.

Vaig ser hipnotitzador. La meva dona va parir sense dolor els fills, gràcies a l’autohipnosi que em va ensenyar Fassman... I fent-lo servir he complert tots els meus somnis!

De debò, professor?

Vaig entrenar el poder de la meva voluntat, per aprofitar la llei de l’atracció: si vols aconseguir una cosa, l’has de sentir dins teu, com si ho tinguessis... i actuar. Ho obtindràs!

De tot el que ha aconseguit, què l’enorgulleix més?

He fet ràdio, televisió, revistes ( Karma-7)... i pel·lícules: la meva ànima està en el cinema, la meva sang en la televisió, el meu esperit en la ràdio, i la premsa és el meu altaveu.

Ara li arriben els reconeixements.

S’estrena un documental sobre el meu cine, El pionero. I el Festival de Sitges em dedica una setmana. I la Filmoteca Nacional...

Què ha aportat el seu cine?

El docuhorror i el psicoterror: Viaje al más allá, El ser, Más allá de la muerte... Una noia levitava sobre els bancs d’una ermita: quin desplegament d’arnesos, carretons, ventiladors, llums, fums... No hi havia res virtual, tot era presencial, analògic, artesanal!

Algun accident?

Victoria Vera havia de clavar una bufetada a una actriu secundària... i li va trencar el nas.

Potser volia fer-ho.

Els actors són vulnerables, me’ls estimo molt! Vaig treballar amb el meu favorit, Narciso Ibáñez Menta, que fugia sempre del color groc.

Té supersticions?

Si veig un gat negre... sé que tindré sort.

Per què va morir aquell cine popular?

Pilar Miró va imposar els seus gustos minoritaris i es va carregar el cinema de gènere. Amb un efecte paranormal: les sales de cinema es van buidar d’espectadors!

I vostè va derivar cap a la televisió.

España insólita, Catalunya misteriosa, España mágica, Los límites de la realidad... Vam fer amistat amb el doctor Jiménez del Oso.

I què opina d’Iker Jiménez?

Va començar escoltant-me a la ràdio, a la Ser (vaig guanyar l’Ondas), i avui Cuarto milenio és el millor programa de misteri fet aquí.

Vostè és molt popular: el parodien els Òscars a la ràdio, a la tele...

Estic a la galeria dels Monstres Catalans, diu Toni Soler, i és un honor! M’ha parodiat també Buenafuente i d’altres, i mai no m’ha molestat gens ni mica, al contrari!

Quins indrets considera més màgics?

Les piràmides d’Egipte i la muntanya de Montserrat! La foscor de la Mare de Déu expressa fecunditat i fertilitat, i Montserrat... està viva! La muntanya de Montserrat es mou!

Doni’m un consell màgic i misteriós.

A escala còsmica, només el que és fantàstic té probabilitats de ser veritat. Per tant, confia en tu.

Darrera pregunta: ha vist ovnis?

Sí. Era negra nit al desert blanc d’Egipte.