Ensumant les onades

Arriba una hora tard a la nostra cita al seu quarter general del Village novaiorquès. Però es fa perdonar quan ho compara amb el Born barceloní. Barcelona és energia ordenada, raona; i a Nova York hi ha més energia que ordre. Després, em pregunta per Madrid. Però no li interessa tant el que dic com el meu to. Schrager sempre té les antenes posades i jo soc una ona més. Capta. És un especialista a ensumar les onades que venen i sintonitzar amb les persones i l’ambient que les mouen. I ha sabut trobar-les tant al Bronx com a la Casa Blanca. Seguint-les converteix el talent aliè –d’ Isozaki a Basquiat– en propi. I a tots en el negoci de continuar fent el que a ell li agrada perquè agradi a tothom.

Cobrarà mil euros nit a Barcelona com aquí?

Es clar que no. Els preus oscil·len i els adaptem a cada ciutat i al seu cicle.

No demana protecció legal contra Airbnb, com altres hotelers?

És que no hi crec. Confio en les bones idees. Només una bona idea, com són les dels meus hotels, en pot guanyar una altra com Airbnb.

Pel que cobra vostè per una nit aquí llogo un bonic àtic a la xarxa.

Però hi estaria vostè sol. I la gent vol comunitat. Vol sentir-se part d’una història. Vol fer-se amb altres hostes que senten el mateix i viuen el mateix i per això són al meu hotel. Ha anat a algun cafè aquests dies aquí al Village?

Hi he tornat: vaig viure a NYU dos anys.

Doncs veurà que la biblioteca avui és on ­sigui el teu ordinador. Tothom treballa als cafès. La gent vol compartir l’espai i el moment. Això no ho troba en un pis llogat per nits on ningú no el coneix ni el vol conèixer.

Per què inverteix ara a Barcelona?

Perquè té una energia ordenada que m’agrada. És sexi, però també elegant.

No tem canvis de cicle o la política?

Si arriben, ens hi adaptarem. Jo no crec en els algoritmes per decidir com invertir.

En què creu, vostè?

En el meu nas. En ser elemental. Per encertar amb una empresa no s’ha de complicar la vida, sinó fer-la fàcil als altres.

Com ho aconsegueix?

Studio 54, per exemple, el vaig crear per ­facilitar la vida als meus amics. Els veia fer cues en llocs infectes per ballar. Els maltractaven els de seguretat, els cambrers, els dj... Tothom. I ells continuaven fent cua. Els havia d’ajudar.

Com va atreure el seu club a Warhol, Jagger, Sinatra (a qui va deixar fora)?

Simplement vaig muntar el club que a mi m’agradava. Igual que he muntat els hotels que a mi m’agraden i el que m’agradaria trobar a Barcelona. Per a què hi ha grums, per exemple, si la gent vol dur la seva maleta amb rodes i no separar-se’n?

Però vostè va muntar una institució, Studio 54, com després el Palladium.

Perquè a mi agradava que una discoteca fos una òpera, l’espectacle total; una òpera, a més, de la qual jo en formés part, i ballar i veure amics i fer-ne de nous. Amb una porta exigent, però no excloent. Érem la generació del baby que començava a estirar els músculs i mesurar les forces.

I va guanyar milions fins que una pena per evasió fiscal el 1980 el va dur a presó.

No és una cosa de la qual n’estigui orgullós, però sí que n’estic d’haver-ho superat i de l’ajuda de tots i la confiança que van tornar a dipositar en mi quan vaig sortir.

Fins que Obama, en els seus últims dies de mandat, li va concedir el perdó.

El meu pare em repetia que no m’havia d’avergonyir mai de caure, sinó de no intentar aixecar-me. I crec que estic dret. Sap el que em preocupa dels més joves?

Que temen el fracàs?

Em preocupa que hi ha massa regulacions i que això els frena la creativitat. Com es pot ser innovador si la feina d’alguns és aconseguir que tot continuï igual?

Suposo que sempre hi haurà valents.

I oportunitats. Manhattan és massa car i la nit s’anima a Brooklyn. Doncs hem d’anar a Brooklyn. I allà hi ha ara la festa.

Caldrà agafar el metro.

Hi ha nois que estan aprofitant les dificultats per convertir-les en oportunitats. Deixem-los equivocar-se i tornar a intentar-ho fins que aconsegueixin una cosa gran.

Com va aprendre a emprendre?

El meu pare era un fabricant tèxtil de Brooklyn que feia grans festes. Li encantava convidar els amics amb generositat a la party a la qual a ell li hagués agradat ser convidat. Creava un ambient cordial en el qual tots parlaven amb tots, encara que no es coneguessin. Jo vaig aprendre així a ser amfitrió. I vaig convertir la meva vocació en empresa: soc un emprenedor de l’hospitalitat.

Les xarxes socials substituiran les discoteques i el flirteig de sempre?

També es deia que substituirien The New York Times i encara només trobo en ell la informació en profunditat que necessito. Les màquines van canviant; nosaltres, no. És una estupidesa dir que tot està inventat en hotels, discos o el que sigui.

Per què?

Perquè per cada 100 ganduls que només inventen excuses per no fer res hi ha un emprenedor que innova. En realitat, tot està per fer, per Déu, i ho estarà sempre. En li­teratura i llibres, en música, en hotels, en locals ... Sempre hi haurà algú amb una idea millor que l’última.

I si no és vostè?

El contractaré, com vaig contractar Philippe Starck o Julian Schnabel o a Barcelona o Lázaro Rosa-Violán o Herzog & de Meuron al Village. I treballarem plegats.

Com va inventar l’hotel boutique?

Diuen que per muntar discos als lobbies, però només feia allò que jo vull: màxima ani­mació en la planta baixa i màxim relax a l’habitació.