Més amb menys

“ Michele –escriu Einstein a la vídua de Besso quan mor el seu gran amic– ha partit d’aquest estrany món una mica abans que jo. Això no significa res. Les persones com nosaltres, que creuen en la física, sabem que la distinció entre passat, present i futur no és cap altra cosa que una persistent il·lusió”. Rovelli cita aquesta carta en explicar-me que un dia va pensar a suïcidar-se “serenament” per evitar la decrepitud. Però, al final, la seva curiositat per saber més de l’univers va poder més que la certesa que el seu cos anava a envellir. Als 30 anys, va témer els 40; i als 40, els 50; però amb ells va anar arribant també la tranquil·litzadora percepció que per ser feliç no cal tenir un cos jove, sinó saber aprofitar el que tens.

L’univers és fiable?

És més aviat anarquista dins d’un ordre relatiu: un sistema complex. Ara l’estudi de l’univers està més a prop del descrit pels hippies, amb les seves ones i energies, que del dels racionalistes i materialistes del XIX i el XX.

Quin és el primer misteri universal?

Que entenguem l’u nivers. És increïble.

Però a l’univers tant li fa: per a ell som ­irrellevants.

L’error és creure que hem d’importar més enllà de nosaltres mateixos. Si tot això té algun sentit, senyores i senyors, és perquè nosaltres n’hi donem. Així que no esperi trobar alguna raó per a la seva existència més enllà de la que sàpiga donar-li vostè.

Ajudi’m a concebre on som.

Pensi en una enorme medusa feta d’espai i temps que tremola i s’agita: nosaltres ara mateix som a dins. Einstein va descriure amb les equacions de la t eoria de la r elativitat general com es mou aquesta medusa.

Quan temps fa que es mou?

14.000 milions d’anys. Ho calculem mesurant l’ eco del big bang, però no sabem què hi va ­haver abans. Jo crec que la medusa està a punt d’un altre gran rebot després d’haver-se comprimit al mínim i d’haver passat per una fase intermèdia sense espai ni temps.

Vilenkin em va dir que hi ha altres universos paral·lels: tot passa mil vegades?

No ho sé i no puc comprovar-ho ara per ara.

No és una resposta una mica còmoda?

L’ Ecclesiasticus(l libre de Siràcida) diu que no es poden comptar els grans de sorra d’una platja, i Arquimedes, un protocientífic, dedica un llibre a explicar com comptar-los i els compta. Però no podem comptar universos paral·lels.

I el descobriment de rínxols en el cosmos causats per la col·lisió de forats negres ?

Això sí que ho va predir Einstein i és física i es va comprovar empíricament el mes passat.

Què és un forat negre?

Una estrella que rebota sobre si mateixa a càmera extremadament lenta. Però el temps és diferent dins i fora del forat negre. Dins del forat passa una mil·lèsima de segon, però, mentrestant, l’univers a fora s’ha expandit mil mi­lions d’anys. El temps és diferent per a cada un segons on sigui. I nosaltres en som lluny.

A mi encara em costa d’entendre-ho: i a vostè?

A Einstein mateix no li agradava la mecànica quàntica perquè no era comprensible i a mi també em costa de comprendre-la. En realitat, les grans idees que canvien la nostra visió de la realitat no s’entenen: simplement ens hi anem acostumant.

S’hi deu acostumar vostè: a mi em costa.

Perquè la nostra imatge de l’univers encara és parcial i provinciana i la realitat ens supera a mesura que l’anem descobrint. Per això, els humans van haver d’acostumar-se a la idea que la terra era rodona, encara que, quan la mirem, encara avui sembla plana... O no? I esperi que ara ve la mecànica quàntica...

Per provar que no quedi: endavant!

Les partícules elementals de la matèria no l’estan formant estàtiques, sinó que salten d’un lloc a l’altre. Diguem que el que existeix no és estable: és sols un salt d’una interacció a l’altra.

De què està fet tot llavors?

La teoria de la xarxa d’espín sosté que tant l’espai, com la matèria, estan fets de quàntums. La il·lusió d’espai i temps és com la visió d’un llac: de lluny sembla un llac, però, si l’examinem de prop, en realitat veiem bilions de molècules d’aigua en constant agitació.

Tot és qüestió de vibracions?

En això l’univers resulta ser hippy: més que de realitats materials cognoscibles, d’objectes sòlids i trajectòries predictibles per lleis invariables, com creien al segle XVIII, el món està fet d’ones, energies, hi ha vibracions...Que hi són i no hi són, aquí i allà...

Els maons del món en realitat només són vibracions?

L’univers no són grans masses sòlides que interactuen, obeint lleis que podem deduir, sinó energies i vibracions que interactuen constantment. Avui intentem unir les teories de la relativitat d’Einstein i la mecànica quàntica mitjançant la t eoria de la xarxa d’espín.

Busquen la famosa teoria del tot.

De moment, si vostè estudia física, al matí li ­diran que el món és un espai corb on tot és ­continu, segons Einstein, i a la tarda, en puresa quàntica, que és un espai pla on salten quàntums d’energia.

És més fàcil acostumar-se al fet que la Terra sigui rodona.

Doncs per als antics va ser dificilíssim adaptar-se a la idea. Interioritzar la r elativitat i fins i tot la física q uàntica és qüestió d’obrir la ment. Ho veurà en mirar el GPS del seu mòbil cada dia, perquè sense calcular la relativitat no funcionaria. Recordi que el temps no és obligatori.

Recordar-ho em fa cada dia més il·lusió.

Tots n’aprenem perquè els nostres descendents sàpiguen més. I s’han d’afanyar, perquè la nostra espècie... No sé si durarà. Em temo que no durarem tant com les tortugues, perquè tenim comportaments autodestructius.

No li agradaria ser immortal?

No.

Alguna raó per alegrar-se de morir?

N’hi ha moltes! La vida eterna seria eternament avorrida per a nosaltres: la pitjor de les malediccions. Beneïda mort!