“Tanca la boca”, és una de les primeres coses que ens ensenyen en l'aprendre a dinar quan som petits. A més de ser desagradable veure algú mastegant i escoltar cada una de les seves mossegades, menjar amb la boca oberta també té inconvenients per a la salut, ja que provoca que ens entri més aire en el nostre organisme i, conseqüentment, augmenten els gasos i el malestar de ventre.
No obstant això, hi ha persones que no suporten el soroll dels altres al dinar, ni tan sols quan ho fan amb la boca tancada. No són exagerades, ni estan de mal humor. Pateixen un trastorn neurològic poc conegut que afecta el 20% de la població a Espanya: la misofonia.
La misofonia provoca que la percepció de certs sons, sovint no massa forts, derivi en sensacions de malestar en la persona
Aquest trastorn provoca que la percepció de certs sons, sovint no massa forts, derivi en sensacions de malestar en la persona. No ha de confondre's amb la hiperacúsia, un altre trastorn auditiu que causa una alta sensibilitat al so, però sempre ho fa de forma general. Els sons que afecten a les persones que pateixen misofonia solen ser petits sorolls quotidians que passen desapercebuts per la gran majoria de persones, com les respiracions, una cullereta colpejant una tassa de cafè, algú mastegant o el tecleig d'un ordinador.
La misofonia afecta el 20% de la població a Espanya
Si bé és cert que tots trobem més o menys molestos aquests sorolls, la misofonia fa que a més ens provoquin emocions extremes, com la ira, ansietat, enuig, pànic, temor, irritació i fins i tot pensaments d'atacar la persona que l'està produint. Encara que avui dia es desconeixen les causes d'aquest trastorn, es creu que el seu origen no està a l'orella, sinó en el sistema auditiu central que es troba al cervell.
Es desconeixen les causes d'aquest trastorn, però es creu que el seu origen no està a l'orella, sinó al cervell
La psicòloga Cinthya González ha volgut donar a conèixer aquest trastorn a les seves xarxes socials per conscienciar que no es tracta d'una simple molèstia: “Dinar fora o dins de casa pot ser el pitjor del teu dia. I no només això. També ho són situacions com veure la tele amb algú que està refredat o que respira fort, anar a treballar i que hi hagi gent que gargamellegi constantment o estigui teclejant fort les tecles de l'ordinador, o fins i tot ser a casa i estar escoltant els veïns”, explica.
La psicòloga afirma que no és una mania sense més, ni una sensibilitat, sinó un trastorn. Descriu que la persona que el té presenta una autèntica dificultat per controlar aquella reacció, que es pot convertir en una cosa que els limita en la seva vida. “Els pacients, quan veniu a consulta, normalment és el primer que ens expliqueu, que gairebé ningú al voltant vostre no l'entén, que sempre us heu sentit una mica sols, una mica incompresos i que us intenten ajudar, però us diuen que ho controleu, que intenteu acostumar-vos, però encara que ho intenteu no podeu”. Per aquests motius González remarca que “la misofonia no és una mania, té nom i teràpia”.
Lee también
Malgrat que no existeixen proves mèdiques específiques per confirmar aquesta condició, es poden realitzar qüestionaris i entrevistes amb professionals especialitzats per confirmar el diagnòstic. Els especialistes que solen tractar la misofonia són psicòlegs clínics o psiquiatres especialitzats en trastorns d'ansietat o similars. Alguns dels tractaments més habituals són tècniques de maneig, relaxació i teràpies conductuals. Si creus que pots patir aquest trastorn, no dubtis a posar-te en contacte amb el teu psicòleg per aconseguir reduir els símptomes i impedir que la misofonia afecti al teu dia a dia.
