En rescaten una husky, la cobreixen de neu i la seva reacció emociona: “No n'havia pogut gaudir”
Encantada de la vida
El detall més entendridor va arribar quan Phil, en un moment de joc, va començar a cobrir-la de neu a poc a poc
L'emotiva festa d'aniversari d'un husky al complir 14 anys: “Tant de bo fossin eterns”
Als huskies els encanta el gel, la neu i el fred
Cobrir a una husky amb neu pot semblar un joc qualsevol, però, per a Sakari, va ser molt més que això. Era la primera vegada que gaudia de l'hivern com realment mereix un gos de la seva raça.
Phil, el seu amo, va començar a cobrir-la amb munts de neu mentre ella es deixava enterrar tranquil·la, com si estigués descobrint una cosa que sempre havia estat seva però que no havia tingut mai. “Va començar a posar-li neu a sobre. Ella es va quedar allà tirada. Així que va continuar enterrant-la. Se'm va fondre el cor perquè, d'on ella venia, no gaudia gaire de la neu”, va confessar la seva esposa.
La nova vida de Sakari
La neu, el refugi i una husky feliç
Sakari va arribar a les seves vides des d'un lloc complicat. Vivia tancada en una gossera amb 40 gossos més, on la falta d'atenció i espai per jugar formaven part del seu dia a dia. Tot i això, el seu esperit dolç i el seu caràcter afable es van fer notar de seguida. “Quan Phil i jo ens vam posar a la seva altura, es va posar de cara amunt i ens va ensenyar la panxa”, va explicar.
Malgrat tot el que havia passat, Sakari no va trigar a confiar i gaudir dels petits gestos d'afecte: “El vincle de Sakari amb Phil va començar immediatament. Realment busca consol en ell”. I aquella connexió es va fer encara més forta quan ell va decidir construir-li el seu primer fort de neu, un detall que no només mostrava la seva dedicació, sinó que també va permetre que la husky tornés a ser, simplement, un gos gaudint de les coses simples.
No obstant això, el primer fort no va ser un èxit total. Sakari el va deixar clar des del principi: no volia entrar. Phil no es va donar per vençut i, en un segon intent, va construir un passadís per facilitar-li l'entrada. Aquesta vegada, va ser diferent. Sakari no només va acceptar el gest, sinó que, emocionada, va començar a excavar el seu propi túnel, com si volgués completar l'obra.
Per als seus amos, veure-la gaudir d'aquesta manera és tot un símbol de superació: “m'alegra el cor que sigui capaç de ser ella mateixa i de tornar a divertir-se de ser un gos”. Sakari, enterrada en neu i envoltada d'afecte, no només va recuperar la seva essència, sinó que també va mostrar quant pot canviar la vida d'un animal quan troba a les persones adequades.