Posar-se al volant no és igual de senzill per a tot el món. A la carretera hi ha molts factors que hem de tenir en compte i, segons la Direcció General de Trànsit (DGT), més del 28% dels conductors pateix d'amaxofòbia o por de conduir. Es tracta d'una realitat limitant en molts casos, que es manté oculta mentre condiciona la vida diària de les persones.
A més, aquesta situació es veu agreujada per les limitacions del transport urbà en determinats llocs, generant una mobilitat menys accessible i més dependent del vehicle particular. Això és el que li ha succeït a Joaquín “Chim” López (28): la tornada al seu Marratxí (Mallorca) natal, després de deu anys vivint a Madrid, ha implicat la inevitable necessitat d'agafar el cotxe. “Hi ha pobles o ciutats que estan més allunyats de la capital i és complicat transportar-se d'una altra forma”, afirma aquest jove mallorquí.
Concretament, el municipi de Marratxí es troba a 10,5 quilòmetres al nord-oest de Palma. “Moltes vegades em veig depenent de familiars o amics per anar als llocs, si no vull trigar 50 minuts caminat per arribar al centre”, relata. D'aquesta forma, una cosa que podria ser més senzilla es torna complicada davant el que no ha dubtat a confessar-li als seus més de 67.000 seguidors en TikTok: “tinc por de conduir”.
Por inicial o anys de no utilitzar el carnet
TikTok com a teràpia per superar l'amaxofòbia
Chim s'enfronta així als moments d'angoixa que li pot generar agafar el cotxe. “l'he tocat unes quatre vegades i mitja; i una d'elles va ser una emergència”, afirma en el vídeo que ja compta amb més de 12.000 ‘m'agrades’ i centenars de comentaris. Parlem amb ell per conèixer de prop la seva experiència personal, una veu amb què dona visibilitat a centenars de persones en la mateixa situació. “Em sento alleujat quan trobada la forma d'anar de copilot”, afirma amb naturalitat.
Moltes persones amb por de conduir opten per guardar silenci davant la pressió social d'una acció, en principi, tan estesa i quotidiana. Tot i això, com a algú que fa oposicions per a professor d'ensenyament secundari, Chim reconeix que “el temps és or” i utilitzar un vehicle propi és la solució ideal per escurçar les distàncies.
Malgrat tot, compta amb el permís de conduir i reconeix que part del seu temor ve de la falta d'experiència. “Crec que és una por comuna quan comences a treure't el carnet. No sé com funciona en altres comunitats, però aquí en la primera o segona classe ja estàs a l'autopista a 100 – 120 km/h”, comenta en relació amb la por inicial. “És com dir: ‘estic conduint aquest estri i depèn de mi, encara que estigui el professor al costat’”.
La por de conduir es pot superar
Em sentiria més còmode amb un senyal de ‘no controlo gaire el cotxe'
“En les últimes pràctiques ja anava tranquil, però és cert que han passat deu anys; i encara que no s'oblida mai, com muntar en bici, em falta seguretat al volant”, prossegueix. Davant aquesta realitat, el jove ofereix la que seria una solució ideal per a tots els que porten anys de carnet sense ús a la seva esquena: “Per a mi seria més còmode anar amb una senyalització de ‘no controlo gaire el cotxe’, com la L d'estudiant o novell”.
Precisament, al comentar-li als seus pròxims el que li ocorre, molts li diuen que és qüestió de pràctica. Tot i això, després de la seva publicació en TikTok, s'ha vist emparat per la reacció dels seus seguidors. “El 90% d'ells em diuen que els passa el mateix”, assegura. “I la majoria en la mateixa situació, per treure's el carnet i anar-se'n a una ciutat amb un bon transport públic on no els fa falta”. Així mateix, una altra realitat és la de “la situació precària dels joves”, que no poden permetre's un cotxe, encara que tinguin el carnet.
A més, la DGT afegeix que els homes són més reticents a reconèixer l'amaxofòbia públicament. Una cosa que Chim ha pogut confirmar: “Hi ha persones que m'han arribat a dir que els costa més de compartir-lo perquè són petits i es dona per fet que, al ser petit, has de saber conduir”. Per la seva part, ell no té objecció, però sí que s'ha vist en la situació de compartir-lo amb els seus amics i que “li traguessin una mica de ferro”. “A mi, de vegades, em paralitza”, conclou.
En alguns pobles o ciutats, amb pitjors connexions de transport urbà, no agafar el cotxe pot ser realment limitant
Pel que fa a les sensacions que li produeix ser al volant, Chim té clar el que sent. “En realitat, a mi m'agrada conduir”, afirma. “Em produeix calma i tranquil·litat, que porto amb mi de forma innata”. Tot i això, afegeix, “tinc por de la resta d'elements que implica la carretera: que pugui tenir un accident, aparcar, fer esperar els conductors del darrere… A la gent que, habitualment, és molt agressiva conduint”.
D'altra banda, el mallorquí assegura sentir-se preocupat per ser “una molèstia” o fer sensació d'inestabilitat per als altres usuaris de la via. “És com quan vas amb una samarreta tacada de cafè i sents que tothom l'està mirant. Tinc la sensació que tothom sap que condueixo fatal i que soc un perill a la carretera”, argumenta.
Es dona per fet que, al ser petit, has de saber conduir
Finalment, el jove afirma que no té una amaxofòbia diagnosticada com a tal, encara que tampoc no ho descarta. “Intentaré fer aquest challenge (desafiament) de TikTok i, si al final veig que tots tenien raó i era qüestió de pràctica, doncs bé. Si no, si és més greu provaré de posar-li solució. Al final, és com una teràpia de xoc”, explica Chim, que intenta agafar el seu vehicle, almenys, dues vegades a la setmana. Encara que, de moment, ho fa sense sortir del seu barri.
Les limitacions al respecte no cessen. En les seves paraules, la zona en la qual viu “no té un sistema de transport molt accessible. Potser, he de caminar 15 minuts, agafar un tren que passa cada mitja hora… I perdo entre una hora i hora i mitjana, quan podrien ser 15 minuts amb cotxe. A més de la salut mental que guanyaria”, afegeix.
La por de conduir és una cosa que se supera, de vegades, amb la pràctica; i altres, gràcies a l'ajuda d'especialistes psicòlegs que ens guien per controlar les nostres emocions i l'indubtable estrès que suposa endinsar-se a la carretera. A poc a poc, i parlant-ne, és possible recuperar la confiança al volant. Ara, esperarem a veure com es desenvolupa l'experiència de Chim a través de les seves xarxes socials, parlant d'una cosa que per sort va perdent una mica del seu tabú.
Lee también
