Un dissenyador de Brighton ha creat una col·lecció d’objectes –des d’una tassa fins a una samarreta– amb la imatge d’un dòlar en la qual ha substituït el rostre de Washington pel de Lenin. És una picada d’ullet per a nostàlgics de l’esquerra, que convida a pensar en el trist final dels vells revolucionaris que només resisteixen com a icones pop.
Yolanda Díaz (dreta), amb María Jesús Montero al Congrés
Hi ha un sector de l’esquerra de l’esquerra que no acaba d’assumir que el comunisme és una relíquia i que Vladímir Putin resulta una amenaça. I que es pot estar a favor del repartiment de la riquesa, sense negar l’increment del pressupost de seguretat i defensa d’Europa. Com la protagonista de la pel·lícula Good bye Lenin, alguns polítics (pocs) s’aixequen pensant que el mur de Berlín continua dret i ningú no s’atreveix a dir-los a la cara que aquell món es va enfonsar definitivament.
A hores d’ara, Sumar hauria de saber qui són els enemics de la UE i com afrontar-los
Costa d’entendre com Sumar pot votar al Congrés contra el rearmament d’Europa i a favor de la sortida de l’OTAN. De vegades, sembla que obliden que són un partit de govern. D’un Executiu que, a més, està en precari i que necessita més que mai la unitat de criteris. Així que apuntar-se a una moció presentada pel BNG per instar el Govern a oposar-se a la proposta de la presidenta de la Comissió Europea de constituir un fons de 800.000 milions d’euros per destinar-los a despeses de defensa no és només deixar a l’estacada els seus socis, sinó també fer-li un menyspreu a la UE.
Lee tambiénA garrotades a X i al Congrés
Votar a favor de renunciar a la participació de Espanya a l’OTAN en uns moments que Europa se sent amenaçada per Rússia resulta una deslleialtat. Gairebé tant com la posició contrària que al seu dia mantenia Manuel Fraga Iribarne, quan es va convocar el referèndum d’adhesió.
Pedro Sánchez va treure ferro a la posició de Yolanda Díaz i el seu grup, al·ludint precisament a la incomoditat dels seus socis en la conjuntura actual, pel pòsit ideològic dels seus orígens. Però, quan els socis no tenen clar qui són els enemics d’un país i estan en contra de qui pot defensar-nos, tenim un problema. Gens menor, per cert.