En un món governat per homes forts, els pilars que han sustentat a les democràcies modernes exhibeixen les seves esquerdes, però no es fracturen: hi ha eleccions, però no són competitives; existeix separació de poders, però no independència; i es manté certa llibertat de premsa i pluralisme polític, però és perseguit, desprestigiat i demonitzat des del poder.
El politòleg Steven Levitsky, de la Universitat de Harvard, va definir el 2002 un nou model d'autocràcia del segle XXI, que dues dècades més tard s'ha estès al voltant del món: la Rússia de Vladimir Putin, l'Hongria de Viktor Orbán, El Salvador de Nayib Bukkele, la Veneçuela de Nicolás Maduro, la Turquia de Recep Tayyip Erdogan o l'Índia de Narendra Modi són alguns exemples del que qualifica com a “autoritarisme competitiu”.
En un recent article a The Atlantic,Levitsky avisa que, “en les seves primeres setmanes de tornada al poder, Donald Trump ja ha avançat amb força en aquella direcció. Està intentant purgar l'administració pública i dirigint investigacions polititzades contra els seus rivals. Ha indultat partidaris paramilitars violents i està provant de prendre unilateralment el control de la despesa del Congrés. Es tracta d'un esforç coordinat per atrinxerar-se, consolidar el poder i debilitar els seus rivals”.
Lee también
Després de gairebé dos mesos governant a base de decrets –ha firmat 128 ordres executives–, la casa de la democràcia americana, que es creia una proesa de l'arquitectura institucional pels seus equilibrats pesos i contrapesos, està trontollant. Els esdeveniments de l'última setmana són bon exemple d'això.
Els agents migratoris van irrompre en un apartament propietat de la Universitat de Colúmbia (Nova York), van arrestar sense ordre judicial i van revocar el permís de residència permanent de l'activista palestí Mahmoud Khalil, un dels líders del moviment que l'any passat es va estendre amb acampades per les facultats de tot el país en contra de la tramesa d'armes a Israel per massacrar Gaza. Trump, que va justificar la seva detenció pel seu suposat antisemitisme, va avisar que aquest és només el principi de la repressió de la protesta, que es creia un dret sagrat als Estats Units.
“Aquest és el primer arrest de molts que ha de venir. Sabem que hi ha més estudiants a Colúmbia i altres universitats de tot el país que han participat en activitats proterroristes, antisemites i antiamericanes, i l'Administració Trump no ho tolerarà. Molts no són estudiants, són agitadors a sou. Trobarem, aturarem i deportarem a aquests simpatitzants terroristes del nostre país, perquè no tornin mai més”, va publicar a través de la seva plataforma, Truth Social.
En paral·lel, va cancel·lar subvencions i contractes federals de la Universitat de Colúmbia valorats en uns 400 milions de dòlars, l'últim atac a l'educació superior, ja amenaçat amb retallades si mantenen el seu llenguatge i els seus programes de diversitat, equitat i inclusió (DEI) per afavorir l'admissió d'estudiants afroamericans, dones o de baixos ingressos. El pròxim pas serà, segons fa setmanes que avisa, intentar tancar el departament d'Educació, la qual cosa és competència del Congrés, i eliminar tota mena de beques i ajuts a estudiants i a la investigació.
Un altre episodi d'aquesta setmana va preocupar els analistes i experts en la democràcia dels Estats Units. Divendres, Trump va donar un venjatiu discurs d'una hora i quart en el departament de Justícia, en el que va cridar a processar els seus adversaris polítics, va dir que s'hauria “d'il·legalitzar” a la CNN i altres mitjans que li critiquin, i empresonar els jutges i fiscals involucrats en les seves quatre imputacions penals i una condemna, que li va convertir en el primer delinqüent en jurar el càrrec.
Lee también
No és habitual que un president comparegui des de la seu de la fiscal general: els mandataris, inclòs ell en el seu primer mandat, solen evitar-ho com a senyal que la política no s'immisceix en els assumptes judicials. Però ell, des del departament que el va processar pel seu intent d'anul·lar els resultats de les eleccions del 2020 i per retenir documents classificats després d'abandonar el poder, es va proclamar el “responsable de l'aplicació de la llei” al país i es va delectar en el seu triomf electoral, en la qual cosa va semblar un discurs de campanya que va començar amb el seu himne de capçalera, God bless the USA de Lee Greenwood i va acabar con YMCA de The Village People.
Pam Bondi, la fiscal general, li va mostrar el nou quadre que presideix el departament: el retrat presidencial de Trump, el gest del qual és idèntic al de la seva fitxa policial. En el seu llarg discurs, el president va proclamar el final de “quatre llargs anys de corrupció, instrumentalització de la justícia i rendició davant delinqüents violents”. I va anunciar que instrumentalitzarà la justícia per perseguir els seus rivals polítics: “El poble dels Estats Units ens ha donat un mandat i el que demana és una investigació a gran escala sobre la corrupció del nostre sistema”, va dir. “Expulsarem als actors deshonestos i a les forces corruptes del nostre govern. Exposarem els seus crims atroços i la seva mala conducta, a nivells que no s'han vist abans. Serà llegendari“. Es va referir als tribunals que li van processar com “excoria”, als jutges com “corruptes” i als fiscals com “trastornats”. “Són mala gent, són gent realment dolenta”, va dir: “Els qui ens van fer això haurien d'anar a la presó”.
Els republicans comencen a fixar-se en les eleccions legislatives del 2026 i reclamen un tercer mandat de Trump el 2028
Si la separació de poders i el pluralisme polític són dos pilars fonamentals en democràcia, les eleccions són condició sine qua non. Després d'instigar l'assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021, amb l'argument que s'havia produït un frau electoral, Trump i els seus aliats estan insistint en el seu segon mandat en la necessitat d'una reforma electoral, una cosa que fa temps que la seva mà dreta, Elon Musk, diu que ha d'ocórrer, i en el que va insistir la setmana passada després del discurs de Trump davant una sessió conjunta del Congrés. Va dir a través de la seva xarxa social, X, que els republicans van camí d'aconseguir “almenys 60 senadors” en les eleccions de meitat de mandat del 2026, que solen castigar al partit en el poder, i que serà necessària una reforma “per assegurar-nos que els demòcrates no manipulen les eleccions”.
No és l'únic senyal de la intenció de perpetuar el moviment MAGA en el poder. Tan sols tres dies després de la investidura de Trump, el representant de Tennessee Andy Ogles va presentar un projecte per esmenar la 22a esmena de la Constitució, que limita l'exercici de la presidència a dos mandats, per permetre al republicà presentar-se a un tercer període el 2028. Trump, el president electe de més edat, que ha suggerit en múltiples ocasions la idea, tindrà llavors 82 anys. Potser la seva edat és en aquests moments el principal límit a la seva perpetuació en el càrrec, però amb el seu radical presidència ja ha establert els fonaments d'una autocràcia competitiva a Amèrica.