Des del primer moment, Zelenski devia sospitar que alguna cosa no anava bé. Que el despatx oval on entrava no era exactament un lloc de negociació sinó un decorat meticulosament il·luminat, on tot el que hi havia de passar ja estava escrit en un guió que ell desconeixia. Com Truman Burbank, el protagonista atrapat en la gran farsa televisada d’El xou de Truman, Zelenski es va trobar en una escenografia dissenyada per fer-li creure que estava en una reunió d’ Estat, quan no era més que un secundari al reality polític de Donald Trump. L’escena era impecable: Trump, com sempre, al centre del pla. Al seu costat, J.D. Vance, interpretant amb cura el paper del dolent lleial, el jove aprenent que repeteix els eslògans del guió. I a l’altre costat Zelenski, provant de parlar de guerra i supervivència, d’armes i estratègies sense adonar-se que el programa no era geopolític, era un altre monòleg nord-americà.
Els diàlegs ja estaven escrits: Trump i Vance no necessitaven escoltar Zelenski perquè el seu paper no era el d’interlocutors sinó de jutges del concurs en què l’ucraïnès havia de demostrar que mereixia continuar. I, com en tot reality, hi ha normes absurdes per fer més teatral el xou. No importaven les trinxeres de Bakhmut ni els milers de morts, l’important era també el vestuari del convidat. Un periodista, obedient a la lògica del guió trumpista, va preguntar: per què no porta vestit, senyor Zelenski?
Com en tot ‘reality’, hi ha normes absurdes per fer més teatral el xou
Com a El xou de Truman els detalls més petits són els que van enfonsant la farsa, com aquell focus que cau del cel. En aquest reality, en canvi, mentre la guerra és brutal el problema de veritat era el vestuari del visitant.
Lee tambiénEl mètode Die Linke
Llavors Zelenski va entendre què passava. Com Truman quan descobreix que el seu món és un decorat i que els rostres amables del seu entorn són només actors, el president d’ Ucraïna es va adonar que el despatx oval no era un lloc de decisions reals sinó un set on Trump decideix qui guanya o qui queda fora de pla. Però a El xou de Truman el protagonista troba la porta de sortida mentre desafia el creador de l’espectacle. El dubte és si Zelenski farà el mateix o si, atrapat en aquest xou de política egocèntrica, continuarà interpretant el seu paper mentre les càmeres continuïn gravant.