Estem donant per fet que Mazón menteix. Ningú no valora la possibilitat que hagi viatjat en el temps. És cert que la seva cara és la mateixa que fèiem als catorze anys quan t’enxampaven a casa amb la nòvia o quan tornaves de gresca a les set del matí i et creuaves amb el teu pare que se n’anava a treballar. Qui no ha dit ara torno i s’acaba embolicant unes quantes hores. Qui no ha necessitat gairebé dues hores per fer tres carrers. Tots hem donat vuit versions per millorar l’anterior i que no eren les dotze perquè eren les dotze menys un minut. Siguem honestos. Tots ens hem envalentit apagant el mòbil i tots, absolutament tots, passades unes hores, l’hem encès amb arrogància i despreocupació dient-nos “a veure què ha passat”. Només que a Mazón li va passar el Costa Concordia sense ser capità de vaixell, de fet, sense ser capità de res.
Tot apunta que Mazón ens enganya, però concedim-li el benefici del dubte. Podria tractar-se d’una abducció extraterrestre –i ell va poder tornar, no com la germana de Mulder–. O un salt quàntic, potser una porta oberta en el temps com li passava a Marty McFly, personatge que interpretava Michael J. Fox a Retorn al futur. Durant uns instants vas a un altre lloc, vius instants que són hores, entres a El Ventorro i apareixes al Cecopi. I no entens res. Tampoc no pots explicar què ha passat, així que fantasieges i t’emboliques i sembla que menteixes, però només passa que la veritat és increïble. Com que vas patir un viatge transtemporal desplaçant-te cap endavant o cap enrere en diferents punts del temps, de la mateixa manera que ho podem fer a l’espai.
Vius instants que són hores, entres a El Ventorro i apareixes al Cecopi
Carlos Mazón tenia 11 anys quan van estrenar la pel·lícula en què Marty McFly des del 1985 torna al passat i ensenya Johnny B. Goode a Chuck Berry i gairebé li pren la nòvia (la seva futura mare) al seu pare. McFly sap que si viatges al passat només pots ser observador dels esdeveniments sense poder canviar aquell present perquè el temps no es pot doblegar sobre si mateix, i desfer així el que ja ha passat. En el cas de Mazón és una tragèdia.
Lee tambiénVehicle de cortesia
Tant de bo –ell o qualsevol McFly– pogués tornar a l’ahir i donar l’alarma el matí del 29 d’octubre passat. Mazón viu col·locant condensadors de flux en cada declaració per evitar el seu futur. Però no hi ha manera, Doc.