Luis Rubiales no li va fer un petó a la boca a Jenni Hermoso. Hermoso l’hi va fer a ell. Rubiales no és l’agressor. Hermoso és l’agressora. És ella qui ha de pagar.
Què? S’ofenen? Doncs posin-se al dia. Vivim en una època en què blanc és negre, negre és blanc i dos i dos són deu. Vivim en l’època del rei Donald i hem d’adaptar-nos a la visió que comparteix amb el seu col·lega Vladímir, la del món al revés.
Benvinguts a la nova irrealitat.
Tot ha canviat des de la coronació de Donald I. El Canadà ja no és un aliat dels Estats Units, n’és un enemic. Europa no és una democràcia, és una tirania. Ucraïna va envair Rússia, Rússia no va envair Ucraïna. Zelenski és un dictador; Putin, un defensor de la pau.
Donald el Boig i Vladímir el Terrible van parlar per telèfon fa uns dies. No sabem el que es van dir, però un diari rus afí al Govern (valgui la redundància) ho va imaginar. Segons Moskovski Komsomolets , la conversa hauria anat així:
“Vladímir! Tu tens un país cool i jo tinc un país cool . Ens dividim el món?”.
“És justament el que fa temps que dic, Donald! Fem-ho!”.
Es tracta d’una fantasia? O ens hem d’espantar? Jo dic que mantinguem la calma.
Aquí, a Europa, molts senten que som com la carn enmig d’un sandvitx. Que el rei ianqui mirarà cap a una altra banda mentre el tsar se’ns menja vius. Que Rússia conquerirà Ucraïna i després envairà Polònia, els països bàltics i qui sap quines terres europees més. De fet, diversos líders europeus han advertit que aquest és el panorama per al qual ens hem de preparar.
No oblidem que Putin va muntar la invasió perquè considera que Ucraïna no té dret a existir
Tranquils. Ni Rússia és tan forta, ni Europa és tan indefensa. Rússia té el 10 per cent del PIB de la Unió Europea i tres vegades menys població. També és veritat que Rússia té el mateix nombre de soldats que la UE, però la guerra d’ Ucraïna els està devorant a un ritme de 1.200 al dia, entre morts i ferits. La guerra a gran escala que demà fa tres anys ha provocat una inflació galopant a Rússia, les taxes d’interès superen el 20 per cent i, amb gairebé la meitat de l’economia abocada a la despesa militar, el rus mitjà viu cada dia pitjor.
No són condicions favorables per intentar un assalt a Varsòvia, i molt menys a Berlín. A Espanya, no ho dubtin, estarem fora de perill. Almenys, durant els quatre anys que li queden a Donald I al tron. Si els nord-americans estan tan satisfets amb el seu mandat que decideixen després triar com a president el seu número dos, el raret J.D. Vance, ja en tornarem a parlar. Però per ara, que no s’estengui el pànic.
És a Ucraïna, no a la resta d’Europa, on tenen motius per a l’alarma. Com Salvador Enguix assenyala molt bé al canal Història i Vida de LaVanguardia.com , hi ha una semblança inquietant entre el pacte que Rússia i els Estats Units semblen disposats a fer avui i el que van firmar Hitler i Stalin el 1939 per repartir-se Polònia. El tsar Vladímir pretén arrabassar el 20 per cent d’ Ucraïna i colonitzar-ne la resta; el rei Donald ja ha dit que es vol quedar amb el 50 per cent dels recursos minerals ucraïnesos.
Lee también‘To fuck or not to fuck’, aquesta és la qüestió
Ucraïna està perduda? No necessàriament. És veritat que el pretès procés de pau no ha començat bé. Excloure no només Ucraïna, sinó també els veïns
europeus de les negociacions que han iniciat els russos i els nord-americans és un gest de menyspreu criminal. Però no és cap sorpresa. Els dolents de la pel·lícula són així. Tot i això, si de debò volen acabar la guerra, i és probable que en el fons el Kremlin estigui igual de desesperat
per un cessament d’hostilitats com el
Govern de Kíiv, tard o d’hora Ucraïna i Europa s’hauran d’asseure a la taula.
Sap greu reconèixer-ho, però la cort del rei Donald segurament no s’equivoca quan diu que Ucraïna haurà de cedir a Rússia el territori que ha perdut des de la invasió de Crimea el 2014 i que la incorporació del país a l’OTAN és un somni impossible. Però el quid de la qüestió no és aquest. El quid de la qüestió és si es pot aconseguir una solució que garanteixi la independència, la llibertat i la democràcia per a Ucraïna. Aquestes són exactament les tres coses que Rússia li vol negar. No oblidem mai que el tsar ha reconegut que va organitzar la seva invasió perquè considera que Ucraïna no té dret a existir; que ha de ser un satèl·lit de Moscou, igual que Bielorússia avui o que els països del bloc soviètic el segle passat.
Els europeus han de perdre la por i accelerar la integració de Kíiv en la Unió Europea
Què es pot fer en una negociació perquè Ucraïna es mantingui com un país democràtic, segur i sobirà? Primer, deixar clar als russos que els ucraïnesos no es rendiran, que és la pura veritat; segon, que, en el dubtós cas que Rússia acabi prenent el control de Kíiv, aquest no serà el final de la història. Els russos poden estar segurs que cent mil ucraïnesos s’uniran a una insurgència que convertirà les vides dels soldats russos establerts a Ucraïna en un malson.
O sigui, Rússia no pot guanyar.
Segon, Europa ha d’entrar en joc. Durant el mes que ha transcorregut des que el rei Donald va iniciar la Blitzkrieg en tots els fronts, els líders europeus, com els del Partit Demòcrata dels Estats Units, han estat paralitzats com conills davant els fars d’una locomotora.
El que han de fer els europeus és perdre la por, perquè tret de la poc probable circumstància que Rússia ens tiri unes bombes atòmiques, no hi ha cap motiu per tenir-ne. Després, han d’accelerar el procés d’integració d’ Ucraïna en la Unió Europea. Vet aquí la clau i vet aquí una mesura que Europa pot prendre unilateralment, els agradi o no a sa majestat taronja i al seu company de Moscou.
He recorregut Ucraïna dues vegades des del començament de la invasió del 2022 i sé que al que més aspiren els ucraïnesos, l’enorme majoria d’ells, és a formar part de la UE per sortir així una vegada per totes de la sinistra òrbita russa. Bé, el “per totes” dependrà d’una cosa més: que Europa posi tropes en territori ucraïnès per dissuadir els russos de llançar-se a una altra aventura imperial més.
Pedro Sánchez es reuneix amb Zelenski demà a Kíiv. Doncs que li digui això, que no es quedi en paraules vàcues. Que iniciï la tasca de redreçar aquest món al revés. Que li ofereixi un fast track a la pertinença al club europeu i que li enviï soldats espanyols, si els vol. Sense por, collons.