Una de les llibreries més espectaculars de França s’amaga darrere d’un centre comercial de Montigny-le-Bretonneux, una població de 35.000 habitants a mitja hora amb tren de París. Amb 750 metres quadrats il·luminats pel sol que entra a través de dues estructures cilíndriques, rosasses gòtiques de disseny postindustrial, Le Pavé du Canal acaba de celebrar 35 anys com a referent cultural de la perifèria.
La visito un dissabte a la tarda i està plena de clients a la recerca de regals de Nadal. “Hem demostrat que es pot construir un projecte cultural sòlid fora de la capital”, em diu el seu gerent, Laurent Garin.
Encara que a les estrelles de la literatura francesa els costi de sortir del circuit de llibreries centrals, que monopolitzen les presentacions dels premis Goncourt o Femina per tot el país, Le Pavé du Canal alimenta una voluminosa agenda d’esdeveniments setmanals. I dona accés a les novetats editorials i als títols de fons a un públic lector fidel, que no desitja desplaçar-se a la capital per sadollar la seva curiositat o ocupar el seu lleure.
“Un llibreter és com un pop, ha de tenir molts tentacles”, afirma Garin, gerent de Le Pavé du Canal
“Un llibreter és com un pop, ha de tenir molts tentacles”, afirma Garin, que també és el president de l’École de la Librairie, una institució que educa en els oficis llibreters. Per això han publicat el llibre Le poulpe et l’abeille. Un abécédaire de la librairie, que parla de la professió a partir de la metàfora de cefalòpode multitasca i de l’abella que construeix en col·laboració el rusc. Una llibretera és una lectora generosa de llibres i de psicologies, una animadora cultural, una usuària informàtica competent, una treballadora tant espiritual com tècnica, que forma part d’un equip, d’un projecte col·lectiu. Un pop i una obrera.
Són moltes les persones que volen ser llibreteres. Tot i que l’escola es va fundar el 1971 i ja brindava certificats oficials de formació professional el 2017, el fenomen va explotar després de la pandèmia, quan molta gent es va plantejar de debò canviar de vida. “Aquests últims anys, a França hi ha més llibreries que obren que no pas que tanquen”, diu Garin, “de manera que oferim un curs de 70 hores teòriques i 70 de pràctiques per a reconversió professional, a més del de 175 de teòriques i 140 de pràctiques per assumir un traspàs o obrir un nou negoci”. Molts alumnes arriben amb una visió romàntica. I hi són fidels: “És un ofici en alça, malgrat que les llibreries realment no donen beneficis, com a màxim permeten arribar a un sou decent”.
Lee también
La seu de l’escola també és als afores de París: a Maisons-Alfort no només hi ha les aules, sinó també La Ruche, una autèntica llibreria amb més de 9.000 títols en dues plantes, però gestionada pels alumnes en pràctiques, que va néixer el 2020 per l’empenta econòmica del boom de vocacions. Com Le Pavé du Canal, la seva existència és exemplar i pedagògica: mostra a desenes o centenars de persones, cada dia, que les llibreries han de ser a tot arreu, ser un servei pròxim i ciutadà.
La directora actual de l’escola és Caroline Meneghetti, que afirma que La Ruche “ha donat un nou impuls al projecte, per on passen més de mil alumnes cada any”. Si n’hagués de destacar només un, potser seria Simon Payen, que després de convertir-se “en un superllibreter i en professor del nostre claustre” s’ha decidit a obrir la seva pròpia llibreria, La Vie Immédiate, que s’inaugura al març a Charenton- le- Pont, per descomptat als afores (de París).
Agustí: “D’entre els 300 titulats, hi ha llibreters en llibreries ja existents i d’altres amb projecte propi”
Com la consciència de la importància cultural de les llibreries, les escoles de llibreters són un fenomen del canvi del segle XX al XXI. El 2006 va néixer la Scuola Librai Italiani, amb seu a Roma, però al bressol de l’humanisme ja hi havia la Scuola per Librai Umberto i Elisabetta Mauri, que des del 1983 reflexiona sobre “la possibilitat del llibre”, és a dir, sobre la seva història, les seves metamorfosis i la potència del seu avenir.
Als Estats Units, entre altres institucions, la Professional Booksellers School ofereix cursos també sistemàticament. És sabut que Jeff Bezos en va fer un de quatre dies de l’American Bookseller Association abans de fundar Amazon.
La UNED ofereix un curs de creació i gestió, i el Ministeri de Cultura, formació digital a través de Parix
A Catalunya les iniciatives són més recents. Fa dotze anys que es va crear a la Universitat de Barcelona el diploma de postgrau en Llibreria, amb el suport d’Indústries Culturals i del Gremi de Llibreters. Va néixer amb la voluntat de formar llibreters catalans, però –com diu el seu director, el professor Lluís Agustí- “entre els gairebé 300 titulats, la meitat dels quals treballen en llibreries, no hi ha només llibreters que es van incorporar a llibreries ja existents, també hi ha els que van començar un projecte propi; de nosaltres van néixer Nollegiu, Pebre Negre o Sendak, per esmentar tres llibreries de gran qualitat, a més d’altres a la resta de l’Estat espanyol, i fins i tot d’Itàlia”. Així, el seu magisteri s’ha anat tornant nacional i internacional.
El programa de la UB no està sol a Espanya ni a Iberoamèrica. La Universitat Nacional d’Educació a distància ofereix el curs Creació i Gestió de Llibreries, i el Ministeri de Cultura i Esport va impulsar el 2023 la formació digital per a llibreters a través de la seva pròpia escola, anomenada Parix.
Escola Nacional de Llibreries és el nom del projecte de formació del Ministeri de les Cultures, les Arts i els Sabers colombià, en col·laboració amb la Biblioteca Nacional de Colòmbia i l’Associació Colombiana de Llibreters Independents. També la Cambra Argentina del Llibre potencia els cursos en línia, perquè accedeixin a les eines i les capacitacions necessàries els professionals de tots els punts del país, i no només els de Buenos Aires. Perquè les llibreries pertanyen naturalment tant al centre com a totes les riberes.