El missatge del vicepresident nord-americà, J.D. Vance, va caure com una gerra d’aigua freda en la Conferència de Seguretat de Múnic. Va dibuixar el futur d’Ucraïna com el resultat d’un probable pacte entre Donald Trump i Vladímir Putin, al marge d’Ucraïna i d’Europa. Deixava la seguretat europea pràcticament desvinculada dels pactes atlàntics que van néixer el 1949 i que han reglat l’ordre mundial de les democràcies liberals des d’aleshores.
Va ser una intervenció programàtica que va deixar glaçada una audiència que escoltava com els problemes d’Europa no eren Rússia o la Xina, sinó que es trobaven en la falta de l’exercici de la llibertat a la mateixa Europa.
La UE no pot ser menystinguda, per raons diverses, per Trump, Putin i Xi Jinping
El discurs de Trump ha penetrat en l’opinió pública europea, que entreveu una crisi existencial al debilitar-se el cordó umbilical de la seguretat que descansava en l’aliança i la supremacia militar de tots els presidents a Washington.
Hi ha motius de preocupació per a qualsevol que tingui nocions elementals de la història recent i sàpiga que els dos monstres goyescos del nazisme i el bolxevisme van néixer i es van desenvolupar intel·lectualment i políticament en una Europa ferida per la crisi i pels totalitarismes que s’entreveien.
El canvi de paradigma ja s’ha produït, possiblement abans que Donald Trump guanyés les segones eleccions. La guerra d’Ucraïna la comença Putin amb la invasió del 24 de febrer del 2022, continua estancada en terres del Donbass i ja ha causat desenes de milers de morts en els dos bàndols. Aturar aquesta mortaldat és tan urgent com necessari. Possiblement, caldrà forçar la pau.
Però les condicions de la treva, l’armistici o la pau no les pot dictar el president nord-americà amb el simple argument que té la força i que és capaç d’entendre’s directament amb Vladímir Putin, que ha causat aquest xoc agressiu, al marge del dret internacional i arrabassant tant sí com no terres d’altres nacions.
És oportú recordar el Munic del 1938 i la teoria de l’apaivagament practicada per Chamberlain i Daladier en la seva trobada amb Hitler i Mussolini. Però ara no estem en aquells temps previs a la gran catàstrofe ocasionada per una guerra de la qual, és de justícia històrica reconèixer-ho, vam ser salvats pels Estats Units de Roosevelt a partir del 1942.
Lee tambiénEl vendaval de Washington
El discurs políticament correcte en àmbits cada vegada més nombrosos a Europa és posar-se del costat de Trump perquè és l’únic capaç de pactar amb Putin. Sense Zelenski i sense els països amb més pes d’Europa. Pau per territoris, pensant que les fronteres es poden esborrar sense que tingui conseqüències col·laterals perilloses. Refer l’imperi tsarista i després soviètic passa per annexionar veïns.
Les prediccions són inútils en temps de canvis i de crisis profundes. La gent celebrava l’acord de Munic del 1938 com a garantia per a la pau i després van venir les més terribles tenebres. La legalitat internacional és l’antídot més adequat de les guerres.
No estem davant el rèquiem d’una Europa vençuda ni morta. És veritat que els vells fantasmes del segle XX apareixen com a ombres sinistres cent anys després. I és cert també que el motor econòmic, Alemanya, pot escollir un Bundestag inesperat en les eleccions del proper diumenge. I que França té un Govern fràgil que depèn de l’estratègia de Marine Le Pen. No és un detall menor que la més ferma aliada de Trump a Europa sigui Georgia Meloni ni que el millor amic de Putin a la Unió Europea sigui l’hongarès Orbán.
Però des de la seva fragilitat i des de la crisi pròpia de totes les democràcies, Europa no pot quedar al marge del que es decideixi sobre ella mateixa i sobre Ucraïna. El fet que Keir Starmer, el primer ministre britànic, hagi assistit a la reunió informal convocada per Macron indica que vents d’unitat bufen davant el menysteniment a què es vol sotmetre Europa per part de Trump, de Putin i de Xi Jinping, per raons diverses, però inacceptables.
Shlomo Ben Ami, intel·lectual i exvicepresident del govern laborista israelià, té escrit que Europa afronta amenaces greus, com sempre, però els valors de la llibertat i la dignitat humanes que impulsen la civilització occidental continuen sent el somni de la immensa majoria de la humanitat.