No s’explica la supervivència de la democràcia nord-americana sense la flexibilitat de les seves institucions per eliminar les causes dels errors comesos i per controlar el dany causat per les decisions equivocades. Costa de pair els impulsos extravagants del president Trump o les exhibicions de riqueses i poder del megamilionari Elon Musk.
Aquests dos homes tenen en comú un impuls irrefrenable, que amb dòlars, aranzels i amenaces retòriques es pot canviar el rumb de la història d’Occident. El pal i la pastanaga, el càstig i la recompensa, continuaran dominant el Washington trumpista d’avui.
Trump firma decrets en cadena com si creés la ‘Simfonia del Nou Món’
La capital nord-americana no és un lloc tranquil. Truman deia que si vols tenir un amic a Washington, emporta’t el teu gos. El districte federal és un espai contradictori en el qual el poder es toca amb les mans pels carrers i en els majestuosos edificis institucionals i històrics.
Trump firma decrets en cadena com si creés la Simfonia del Nou Món. Però els mecanismes d’autocorrecció i control ja han començat a funcionar. Si les seves decisions trenquen l’esperit i la lletra de les lleis, ensopegarà amb els tribunals i amb la premsa. Quin gran moment per al periodisme d’investigació, de fets i de dades comprovades, més poderós que el de les columnes d’opinió i tertulians diversos. Nixon va caure el 1974 per les informacions que subministrava Gola Profunda i no pels editorials dels grans diaris. El xivarri a les xarxes no farà tremolar Trump.
Lee tambiénNo hi ha un xèrif global
Amb 250 anys de democràcia ininterrompuda ha passat de tot. Theodore Roosevelt, republicà i successor de William McKinley, que va ser assassinat el 1901, va deixar dit que l’extermini dels indis era un sacrifici a la causa de la civilització. Malgrat això, va ser el primer nord-americà a guanyar el premi Nobel de la Pau per haver mediat en el final de la guerra entre Rússia i el Japó. Obama, sense anar més lluny, va obtenir el mateix guardó quan no portava ni un any a la Casa Blanca.
Intueixo que el pla de Trump de convertir Gaza en una Costa Blava sense gazians no passarà pel filtre dels seus antecessors Madison i Jefferson, que van ser els pioners d’establir les regles de pesos i contrapesos. Cap president fins ara no ha governat a l’esquena del Congrés i del poder judicial. Així ho penso.