Una bona salut i unes relacions saludables en l’entorn laboral són fonamentals per mantenir l’equilibri físic i mental fora de l’oficina. És natural sentir estrès a la feina en certs moments, però hem de ser conscients de quan aquest estrès ens sobrepassa i es converteix en un problema més greu.
El psiquiatre Carlos Cenalmor va experimentar un episodi de burnout que va marcar un abans i un després en la seva vida. Actualment, divulga sobre la síndrome de desgast professional i, en el seu llibre, El síndrome de burnout, ofereix eines per evitar cremar-se a la feina, fugir de l'estrès laboral i reconnectar amb la vida.
L'estrès és una resposta fisiològica natural del cos davant els reptes i amenaces diàries
Segons el psiquiatre, l'estrès és una resposta fisiològica natural del cos davant els reptes i amenaces diàries; per això, no hauria de ser motiu d'alarma. El problema sorgeix quan es torna crònic, és a dir, quan la ment i el cos perceben una amenaça constant, una situació que, lamentablement, es pot fer habitual en l'àmbit laboral, especialment en feines on no es desconnecta mai, sempre hi ha més tasques per fer o es persegueix una perfecció inabastable. “L'estrès crònic es torna tòxic per a l'organisme a causa de l'alliberament constant de cortisol, fet que pot conduir a la síndrome d'esgotament professional o burnout”, explica el psiquiatre a aquest mitjà.
El psiquiatre Carlos Cenalmor va experimentar un episodi de 'burnout' que va marcar un abans i un després en la seva vida
És important escoltar el nostre cos i saber identificar quan la nostra salut està en risc després de passar per una etapa complicada a la feina. Per això, Carlos Cenalmor divideix en quatre blocs els símptomes que pot provocar el burnout: l'esgotament físic, l'esgotament mental, la desconnexió emocional en la feina i la falta d'autorealització personal.
L'esgotament físic és la primera manifestació de la síndrome de 'burnout'
Segons Cenalmor, l'esgotament físic és la primera manifestació de la síndrome de burnout. “Les persones afectades es desperten cada matí amb menys energia i força per enfrontar les seves responsabilitats diàries”, explica. A mesura que aquest esgotament avança, no només provoca una sensació constant de cansament, sinó que l'estrès crònic associat genera efectes tòxics que poden desencadenar diversos problemes de salut.
L'estrès crònic es torna tòxic per a l'organisme a causa de l'alliberament constant de cortisol
El psiquiatre adverteix que els trastorns gastrointestinals, com el sobrecreixement bacterià a l'intestí prim (SIBO), són freqüents i tenen una estreta relació amb l'estrès. El burnout també pot provocar afeccions cardiovasculars, problemes dermatològics com la psoriasi i altres malalties autoimmunes. “He vist diversos infarts provocats pel burnout, així com problemes a la pell i trastorns gastrointestinals com el SIBO”, assenyala Carlos, qui afirma que l'estrès continu també afavoreix l'aparició de lesions físiques, ja que el cos no es regenera ni descansa adequadament, fet que augmenta el risc de patir danys i prolonga el temps de recuperació.
Quan l'estrès es torna crònic, la ment i el cos perceben una amenaça constant
El segon bloc és l'esgotament mental. “En aquest estat, la concentració es deteriora progressivament, cosa que redueix l'eficàcia en la feina i afecta la memòria. Amb el temps, apareixen oblits freqüents i una creixent sensació d'angoixa i estrès”, explica el psiquiatre. Aquest desgast pot derivar en ansietat o depressió, impactant l'estat d'ànim i l'energia emocional.
El 'burnout' pot derivar en ansietat o depressió, impactant l'estat d'ànim i l'energia emocional
Dins de l'àmbit mental, trobem el tercer bloc, relacionat amb la desconnexió emocional de la feina. “Comences a sentir apatia; aquella feina que abans et generava il·lusió i motivació, en la qual volies complir objectius i fer-ho bé, comença a ser-te igual. Pots arribar a sentir irritació cap a la teva feina; les tasques que abans et motivaven ara et resulten molestes. Tot t’és igual: l’ambient de l’empresa, els objectius... Aquesta actitud, coneguda com a cinisme en el context del burnout, és molt comuna”, explica.
L'estrès continu afavoreix l'aparició de lesions físiques, ja que el cos no es regenera ni descansa adequadament
En el quart bloc, en un nivell més profund, es manifesta una falta d'autorealització personal. La feina, que abans donava sentit a la teva vida, deixa de fer-ho, provocant una sensació de buit.
Segons Cenalmor, alguns perfils de treballadors són més propensos a patir burnout. Entre ells es troben les persones amb una personalitat perfeccionista i aquelles que, segons el Carlos, presenten el “problema del salvador”: majoritàriament dones, que senten una necessitat constant d'ajudar els seus companys quan els veuen en dificultats i acaben assumint la responsabilitat de tot el sistema o l'organització.
Alguns perfils de treballadors són més propensos a patir 'burnout'
Si bé les empreses poden impulsar projectes i iniciatives per prevenir el burnout, és fonamental que abordin el problema de fons que afecta negativament la salut dels treballadors. “No és que els tallers de mindfulness siguin dolents, però si la causa del burnout és un entorn caòtic, la falta de descansos, un espai de feina desorganitzat o sense llum natural, sous baixos i una sobrecàrrega de tasques, un taller de meditació no evitarà que els treballadors pateixin la síndrome del treballador cremat”, adverteix el psiquiatre.
Hem d'aprendre a desconnectar de la feina per poder reconnectar
Per prevenir i tractar el burnout, cal adoptar les mateixes estratègies. “Hem d'aprendre a desconnectar de la feina per poder reconnectar. Si el problema és l'excés d'estrès, és fonamental permetre que el cos es relaxi, reduir els nivells de tensió i activar el mode de regeneració, en el qual entra en acció el sistema nerviós parasimpàtic, que facilita el descans”, explica. “En l'era digital, la desconnexió mental i digital és més important que mai. Això implica evitar missatges que recordin la feina i resistir la temptació de revisar el correu fora de l'horari laboral.”
Lee también
La clau, segons el psiquiatre, està a desconnectar no només en l'àmbit tecnològic, sinó també mental, ja que si la ment continua en mode feina, l'estrès es manté.
