L'empat al derbi madrileny estreny la Lliga
Reial Madrid, 1 - Atlètic de Madrid, 1
L’Atlètic va ser millor en el primer temps, però el Madrid el va perdonar al final
César Soto Grado xiula el penal amb què es va avançar l'Atlètic
Després del soroll i el mal rotllo dels dies precedents, el futbol va donar pas a un derbi sense guanyador, un empat que possiblement és el resultat que li va més bé al Barcelona perquè estreny la Lliga. El Madrid va mantenir el lideratge en un partit tampoc exempt de polèmica, com tots els derbis madrilenys.
Hi va haver dues parts molt diferents. En la primera l’Atlètic va estar un punt per sobre en un matx tens, amb un joc discret i molt contingut, sense pràcticament ocasions de gol. El quadre matalasser es va avançar al marcador amb un penal del VAR per una trepitjada de Tchouaméni a Samu Lino que va indignar l’estadi i donarà per a molts minuts de renecs a Real Madrid TV.
En aquella part l’Atlètic va jugar més el seu partit que no pas el que volia jugar el Madrid. Els matalassers van semblar més ben desplegats i van ser més reconeixibles, amb un tarannà menys conservador que l’habitual en Simeone.
L’Atlètic es va avançar amb un penal de Tchouaméni a Lino validat a través del VAR
Al Madrid gairebé res no li va sortir bé. Defensivament va estar una mica més bé que últimament, perquè té la defensa de mantega. Asencio i Tchouaméni no van patir gaire, però el problema per als blancs és que Tchouaméni, tot i que jugui més o menys bé, és inevitable que l’acabi vessant, perquè no té els fonaments d’un defensa. A això s’hi afegeix en els d’Ancelotti una cosa fonamental. Si aquest equip és fort ho és sobretot per la seva davantera, i igual com a Cornellà cap dels de dalt no va tenir el seu dia contra una defensa tan disciplinada i rocosa com la de l’Atlètic.
Els onzes van ser els que s’esperaven als dos equips. A l’Atlètic Pablo Barrios va portar els comandaments, cosa que confirma que Koke ja no està per als grans partits. Al Madrid la novetat va ser més tàctica que no pas en l’alineació, perquè Vinícius es va passar gran part del partit jugant pel centre, formant un duo atacant amb Mbappé. La banda esquerra va ser per a un lateral llarg, Fran García, que és difícil que posi una centrada bona.
La disposició va tenir l’efecte pervers de fer que Rodrygo hagués de jugar per la dreta, cosa que va fer que disminuís notablement el seu pes en el joc veient-se les cares amb Galán.
La primera part no va tenir dominador clar, perquè tot i que el Madrid va tenir una mica més la pilota, va jugar en horitzontal, sense crear una sola ocasió de perill tret d’una arribada de Vinícius que va acabar el brasiler amb una rematada desviada. Durant els 45 minuts Oblak va ser un autèntic espectador de luxe. Més o menys va ser el cas de Courtois, perquè l’Atlètic va arribar una mica més, però tampoc amb perill, i el belga no es va haver de preocupar.
La jugada clau va arribar en el minut 33. Samu Lino va quedar tocat a l’àrea madridista. En principi ningú no hi va advertir res, però després que intervingués el VAR Soto Grado va anar al monitor i després de diversos minuts de consulta va optar per xiular penal per trepitjada de Tchouaméni a Lino. La pena màxima és la primera que xiulen en contra dels blancs en aquesta Lliga, en la qual ja n’acumulen deu a favor. Julián Alvarez va xutar col·locant i va superar l’estirada de Courtois.
La segona part, que va començar sense canvi de jugadors, no va tenir res a veure amb la primera. El Madrid va sortir com si s’hi jugués la vida, amb un dinamisme que no li havíem vist fins aleshores. Va marcar en el 50 després d’una jugada de Rodrygo i una rematada poc neta de Mbappé que va ser suficient.
Julián Álvarez va marcar per als matalassers i Mbappé va empatar per al Madrid a la segona part
L’1-1 va donar pas a un Madrid que literalment es va menjar l’Atlètic. Durant molts minuts l’equip de Simeone va ser un vaixell que sotsobrava sacsejat per un Madrid que fallava rere després d’ocasió.
Bellingham va tenir la més clara, però va rematar al travesser. Després la falta de finor dels davanters blancs va ser el que va reblar el clau. Simeone va recompondre l’equip amb tres canvis de cop i va parar una mica la marea.
Al Madrid els canvis van trigar massa, una cosa que sempre li passa a Ancelotti, i l’equip va anar perdent pistonada en el tram final. Quan van entrar Modric i Camavinga ja era molt tard. Brahim va sortir en el 87, quan l’empat semblava inevitable.
L’1-1 no deixa ningú content, però tampoc no suposa una enrabiada enorme per a cap dels dos. Ja va ser el resultat de la primera volta al Metropolitano.