Salvar milions de vides
Al doctor Gargallo de nen li agradaven els animals (somiava arribar a ser Félix Rodríguez de la Fuente) i va estudiar Biologia... però va acabar entre microbis. Va treballar per al laboratori del Departament de Defensa dels Estats Units, ja que les infeccions maten més soldats que les bales. Va voler ser útil i va aconseguir 17 medicaments antimalàrics que han salvat... 18 milions de vides! I serà més útil: investiga per combatre infeccions de bacteris multiresistents, que maten 1.270.000 persones a l’any. He visitat el seu laboratori, hi té milers de flascons amb cultiusin vitro (per no utilitzar animals): ha avaluat 140.000 compostos moleculars que seran nous antibiòtics. Ho fa a Abac Therapeutics, a Funditec, allotjats a Sinergy, viver de petites companyies a Esplugues.
On som?
En un centre tecnològic de recerca microbiològica, a prop de Barcelona.
Què busquen aquí?
Superantibiòtics.
Què és un superantibiòtic?
Un antibiòtic de nova generació capaç de matar un bacteri que cap altre antibiòtic actual no és capaç de matar ara, un superbacteri.
Superbacteri?
Així anomenem tot bacteri que sigui ara multiresistent a tots els antibiòtics que avui coneixem.
Són perillosos, els superbacteris?
Molt perillosos, perquè avui estan matant cada any al món a 1.270.000 persones, i és una estimació a la baixa, ja que no tots els països estan reportant les seves dades.
D’on surten els superbacteris?
Són bacteris evolucionats que s’han adaptat al medi. A un medi en el qual hem abusat dels antibiòtics.
Abusat per què?
Ens hem sobrereceptat antibiòtics sense estricta necessitat. Això ha facilitat que hi hagués bacteris supervivents que s’han fet gradualment més i més forts davant els antibiòtics, fins a arribar ser immunes als seus efectes.
Hi ha avui molts superbacteris?
Hi ha quatre superbacteris killers , assassins: si t’infectés un dels quatre... seria com llançar una moneda a l’aire, perquè no reacciones a cap antibiòtic conegut, de manera que et mataria amb una probabilitat del 50%.
Presenti’m aquests quatre superbacteris killers .
El primer: Acinetobacter baumannii .
Què em farà?
Infecta els pulmons.
El segon.
Escherichia coli : infecció intestinal.
Tercer.
Klebsiella pneumoniae : pneumònies i teixits tous.
I quart.
Pseudomonas aeruginosa : sèpsia, infeccions generalitzades.
Quin d’aquests quatre killers creu vostè que vencerem abans?
El primer i el quart killer : ja tenim projectes de proves molt avançats contra cadascun d’ells.
Me n’alegro. Vostè ja ha salvat vides amb les seves investigacions?
Contra la malària, sí. Vaig col·laborar en el desenvolupament de medicaments que han contribuït a evitar la mort per malària de 18 milions de persones.
En deu estar legítimament orgullós.
Sí, perquè ser útil als meus semblants és el que em mou cada matí.
Ensenyi’m alguna cosa dels bacteris.
La Terra té 4.000 milions d’anys i els bacteris la poblen des de fa ja 3.000 milions d’anys.
Molt de pedigrí en el carnet de la vida!
Els mamífers van arribar fa només 45 milions d’anys, i nosaltres... fa res, un milió d’anys, i ens reproduïm a poc a poc, mentre que cada bacteri es reprodueix cada deu minuts.
Cada deu minuts!
Sí, sí, quina plasticitat genòmica, quins campions d’adaptabilitat!
Continuaran aquí els bacteris quan nosaltres ja no hi siguem?
Esclar, no ho dubti. Hi ha una altra cosa que has de saber dels bacteris: un quilo del teu pes corporal són bacteris. Si te’ls traguessis, moriries. Els bacteris són un òrgan del cos, com ho és el cor. Sobretot el microbioma o la microbiota, la flora intestinal. Cuidi-la!
Com l’he de cuidar?
Sense abusar d’antibiòtics, això d’entrada. Als països nòrdics, que estan més ben informats que nosaltres, si un metge diagnostica antibiòtic al nen, serà la mare del nen qui li dirà al metge, inquieta: “N’està vostè segur, doctor?”.
I aquí?
Al contrari! Aquí, si el metge no recepta antibiòtic al nen perquè no correspon al que li passa, la mare exigirà algun antibiòtic per al nen! Quanta ignorància!
I així van enfortint-se els bacteris multiresistents, entenc....
Exacte, i Espanya és el país campió en multiresistència bacteriana. Frenem-la, sisplau, és urgent! Com més cultura i més informació, menys superbacteris i menys multiresistència, és així. Per això, tant de bo que aquesta entrevista ajudi una mica!
Tant de bo, doctor!
Ens hi van la salut i la vida, en això. Si avui no combatem amb recerca la multiresistència dels superbacteris, l’any 2050
caldrà lamentar que hi hagi prou superbacteris per matar 10 milions de perso- nes cada any al món per causa de les seves infeccions.
