Portar l’àvia a la jungla. Aquest és un dels propòsits que es planteja Més que Ciència (+Q Ciència). Fa dos anys que aquesta associació sense ànim de lucre trasllada les persones que viuen en centres geriàtrics de tot Espanya a llocs on no poden anar pels seus propis mitjans. L’associació du a terme divulgació científica i cultural de manera immersiva mitjançant l’ús de dispositius de realitat virtual que convida la gent gran a conèixer centres culturals i instal·lacions científiques de primer nivell. Aquestes experiències els permeten aprendre a edats avançades i anar d’excursió sense haver de moure’s del seu centre geriàtric. Aquesta experiència immersiva és una proposta sensorialment adaptada i apta per a totes les persones que tenen problemes de mobilitat i els permet conèixer llocs que de cap altra manera no podrien visitar.
L’associació Més que Ciència disposa de col·laboracions nacionals i internacionals com l’observatori ALMA de Xile, els jaciments de la serra d’Atapuerca, o personal científic de les bases espanyoles antàrtiques, entre molts altres centres de gran rellevància cultural i científica. L’equip d’enregistrament es desplaça molt lluny per produir continguts divulgatius per a la gent gran. A Espanya, l’ Institut Geològic i Miner d’ Espanya, el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid o el Museu Nacional i Centre d’investigació d’ Altamira són alguns dels llocs que col·laboren amb l’associació.
L’associació vol cedir algunes ulleres a residències valencianes afectades per la dana
Aquest projecte va començar quan Daniel Amatller, actual president de l’ associació, cursava un postgrau de comunicació científica. Va ser en aquest moment, quan va poder comprovar que moltes estratègies i campanyes de divulgació científica no tenien en compte la gent gran pel que fa a comunicar-los i explicar-los nous descobriments.
Moltes de les malalties relacionades amb la vellesa tenen com a conseqüència limitacions físiques o cognitives, que també viu molt de prop Amatller amb la seva mare. Aquesta àvia de vuitanta anys va inspirar el projecte. L’Encarna passa moltes hores asseguda al menjador de casa seva, des de la finestra veu les restes del castell de Sant Miquel, de Montornès del Vallès, que se situa al cim d’un turó. Amatller recorda quan la seva mare li explicava amb nostàlgia que de petita pujava al castell i que feia més de quaranta anys que no hi havia tornat a pujar. Va ser llavors quan Amatller va decidir fer-hi alguna cosa. “Si la mama no pot anar al castell, el castell anirà a la mama” i va portar la seva mare al monument mitjançant unes ulleres de realitat virtual. Una cosa que la va emocionar, ja que pensava que mai més no veuria el castell i les seves pedres.
Aquella experiència gratificant per a tots dos va fer pensar a Amatller que seria molt injust no poder compartir aquesta sensació amb altres persones que es trobessin en la mateixa situació que la seva mare. De manera que va començar a visitar residències geriàtriques del Vallès i a fer servir tecnologia immersiva per gravar espais que fossin inspiradors per a persones que no tenien l’oportunitat de conèixer el món que els envolta. Alhora, va començar a fusionar l’experiència sensorial de la realitat virtual amb l’oportunitat de donar espai al coneixement científic i cultural d’una manera suggeridora.
Abans d’iniciar l’activitat, sempre s’explica als residents que, en tot moment, estan visualitzant unes imatges que no influeixen en el lloc on ells són. Aquest ventall de sensacions varia segons el grau de receptivitat de cada persona. Una senyora amb alzheimer que va poder veure l’entorn natural i el monestir de Montserrat, dies més tard, quan la van visitar els seus familiars, no recordava què havia menjat, però els descrivia amb tot detall la seva experiència en l’excursió “a què havia anat recentment”. O experiències com la de Jacinto Perales, que després de visitar els jaciments d’Atapuerca se li van despertar la curiositat i els dubtes sobre la datació de fòssils.
Actualment Més que Ciència es desplaça a particulars o a qualsevol punt d’ Espanya per visitar gent gran i dur a terme tallers. En aquest sentit, l’associació està intentant gestionar prou recursos per poder fer arribar les ulleres de realitat virtual a residències valencianes de poblacions afectades per la dana. El projecte ha estat reconegut amb el premi UEI a la responsabilitat social 2024.