Com és possible que els ciutadans que no són diabètics tinguin accés al famós Ozempic, de Novo Nordisk? Quins metges en recepten, malgrat que no està indicat per a persones amb sobrepès o obesitat i es provoca el desproveïment d’un medicament vital per als diabètics?
Les respostes són diverses i algunes pesen més que d’altres, depenent del moment. D’una banda, un mercat “negre” de receptes d’aquest fàrmac estrella i, de l’altra, metges, com ara de clíniques estètiques, que en recepten per a uns pacients àvids de perdre pes expliquen la desaparició contínua d’aquest medicament des del 2023, segons exposen membres de la Societat Espanyola d’ Obesitat ( Seedo), a la jornada que van mantenir a la ciutat castellanomanxega de Conca.
Com es pot solucionar? La Seedo ho té clar: imposant la recepta digital per sobre de la manual de paper, fet que impedeix qualsevol manipulació de la prescripció i, a més, permet comprovar l’ús que el facultatiu fa d’aquest antidiabètic, explica Cristóbal Morales, responsable de la unitat salut metabòlica, diabetis i obesitat de l’hospital Vithas Sevilla.
Però per què les persones amb obesitat opten per Ozempic si els dos fàrmacs indicats per a aquesta malaltia presenten resultats semblant o fins i tot millors ( Wegovy, de Novo Nordisk, i Mounjaro, de Lilly). Morales és clar: perquè és el més barat (128 euros el primer, davant els 292 i 271 euros dels altres dos). “Per moltes persones, aquests 50 o 70 euros mensuals són una quantitat important, sobretot quan aquests fàrmacs s’han d’administrar durant molt de temps perquè formen part d’un tractament que aborda un nou estil de vida i de relació amb el menjar”.
Aquest medicament no està indicat per a l’obesitat, però els pacients hi opten perquè és més barat
Avui dia, només l’ Ozempic disposa de finançament per a les persones amb diabetis, mentre que els altres dos indicats per a l’obesitat, no.
La Seedo insisteix en la necessitat de finançar aquests fàrmacs per evitar, com passa ara, que només els que tenen més recursos hi accedeixen, mentre que els que en tenen menys (l’obesitat és més elevada en les persones amb menys recursos) viuen amb frustració l’excés de pes, davant la mirada de rebuig de la majoria de la societat.
Morales creu que ha arribat el moment d’asseure’s amb el
Ministeri de Sanitat per decidir el finançament “controlat” d’aquests fàrmacs a determinats grups, perquè el gruix a què es dirigeixen és molt ampli. Aquesta malaltia afecta si fa no fa un de cada cinc adults i un de cada deu nens i adolescents a Espanya.
Entre aquests grups que podrien tenir accés a aquest finançament hi ha les persones amb obesitat que han tingut un infart, les que presenten insuficiència respiratòria o adolescents. Per què aquests grups? Perquè no només es reduirien els ingressos per obesitat, també per moltes altres patologies. Aquests medicaments han demostrat eficàcia en malaltia cardiovascular, insuficiència cardíaca, osteoartritis i síndrome d’apnees-hipopnees del son (SAHS) en pacients amb obesitat.
Espanya lidera la investigació europea d’obesitat amb 22 assajos clínics en marxa
Els avenços farmacològics revolucionen el tractament de l’obesitat, una malaltia sobre la qual cal un canvi de narrativa per deixar de culpar i estigmatitzar les persones que la pateixen i començar a tractar-los com uns pacients més, assenyala Morales. Fàrmacs com la semaglutida ( Ozempic i Wegovy) i la tirzepatida ( Mounjaro) han demostrat resultats prometedors en estudis clínics.
El futur encara és més encoratjador, segons els científics: només el nostre país té
actius 19 assajos clínics en fase II i tres més en fase III, un total
de 22, segons el Registre Espanyol d’ Assajos Clínics ( REC), cosa que el col·loca al capdavant de la investigació europea de l’obesitat.
