Els dos principals partits, el PSOE i el PP, van traslladar fa sis mesos el seu enfrontament al ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre com s’han d’elegir els seus vocals. Després de més de cinc anys de bloqueig de l’ òrgan
de govern dels jutges, les dues formacions van pactar la seva renovació i van donar un termini de sis mesos al nou ple perquè emetés un informe amb una proposta per reformar el sistema de nomenaments per
ser portat a les Corts per al seu debat i votació. Aquest termini expira aquesta setmana i dins del Consell no s’ha aconseguit, ara per ara, una proposta
consensuada.
El termini s’acaba oficialment el dijous 6 de febrer i la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, ha convocat un ple extraordinari dimecres amb l’objectiu de presentar als vint vocals els
treballs fets per quatre d’ells, designats específicament per dur-los a terme. Fonts de l’ òrgan asseguren que, a tres dies de la reunió plenària, els plantejaments entre el bloc progressista i el conservador són antagònics i, per tant, un acord s’entreveu complicat. Perelló pretén que entre tots els vocals es pugui arribar a un acord,
encara que sigui de mínims,
en l’últim moment.
La llei aprovada el juliol de l’any passat estableix que, en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor, el CGPJ elabori un informe per tal d’examinar els sistemes europeus d’elecció dels membres dels consells de la magistratura anàlegs al Consell espanyol i una proposta de reforma del sistema d’elecció dels vocals designats entre jutges.
Dimecres acabael termini fixat perquè el ple enviï ales Corts i al Govern central una proposta
La proposta esmentada ha de ser traslladada al Govern central, al Congrés dels Diputats i al Senat a fi que els titulars de la iniciativa legislativa la sotmetin a la consideració de les Corts Generals per al seu debat i, si escau, tramitació i aprovació.
Segons fonts de l’ òrgan dels jutges, el primer mandat s’ha complert. El Consell va designar quatre vocals, dos progressistes i dos conservadors, que durant aquests mesos han elaborat, juntament amb quatre lletrats, un informe comparatiu dels altres sistemes judicials, han donat trasllat a les associacions judicials per escoltar les seves propostes i han demanat informes a les sales de govern de tots els tribunals superiors, a l’ Audiència Nacional i al Tribunal Suprem. Tot això està plasmat en un informe.
El problema és el segon mandat legal, el de presentar una proposta comuna. Existeixen diferències insalvables entre els dos grups, sobretot per com ha de ser el sistema d’elecció. Els dos blocs reconeixen que no lliurar una proposta comuna deixa en mala situació l’ òrgan.
Perelló pretén que entre tots es pugui arribar a un acord d’última hora, encara que sigui de mínims
El principal escull és la participació del Parlament. Els progressistes no conceben que desaparegui el seu paper, tot i que sí que admeten millorar el sistema per evitar que es torni a repetir la situació del Consell anterior, que va estar bloquejat més de cinc anys per la falta d’acord entre el PSOE i el PP.
Els conservadors no pensen cedir en aquest punt. A parer seu, fa anys que Europa reclama que els jutges han de ser elegits pels jutges i que ha de desaparèixer o reduir-se al màxim
la participació del Parlament per evitar donar la imatge de falta d’independència i de supeditació dels vocals als partits polítics.
El xoc és conceptual. Els conservadors entenen que el CGPJ és un òrgan de representació dels jutges i que han de ser ells els que designin els seus vocals. Tot i això, els progressistes entenen que aquest òrgan ha de tenir representació de totes les sensibilitats de la societat, i aquestes estan representades al Parlament.
El conservadors volen eliminar o limitarel rol del legislatiui els progressistesel volen mantenir
Fonts de l’ òrgan indiquen que els conservadors estarien disposats a limitar l’elecció dels vocals per part dels jutges a únicament els de procedència judicial, fet que significa que vuit encara serien designats per les Corts.
Durant aquests sis mesos, els quatre vocals designats per a aquesta feina no han estat capaços de presentar una proposta conjunta. Els progressistes creuen que, si no s’aconsegueix
un consens, es poden enviar dues propostes alternatives per
almenys complir el mandat legal. Tot i això, a dia d’avui, els conservadors desdenyen aquest oferiment perquè consideren que el mandat reclama una proposta comuna. A parer seu, presentar dues propostes contràries no serveix per avançar en una reforma que s’hauria de plantejar al Congrés dels
Diputats.
Dins d’aquests treballs, els dos grups han analitzat l’informe del Suprem, que reclama que es deixi “al marge de la contesa entre partits polítics” la seva formació, i planteja dues alternatives: que els jutges elegeixin directament els seus companys o que es limiti la intervenció de les Corts Generals.
Ni el Parlament ni el Govern no té capacitat de sancionar el Consell per no lliurar l’informe
Al ple de dimecres es decidirà, coma mínim, si s’envien les dues propostes, si s’arriba a algun acord d’última hora o si no s’envia res degut a la falta d’acord. Fonts parlamentàries afirmen que en la previsió legal que s’interpreta de la llei aprovada al juliol no es preveu cap conseqüència en cas que el CGPJ no enviï cap proposta. Ni les Corts ni el Govern no tenen capacitat per “sancionar” el fet que no facin el que la llei els indica. Així mateix, aquestes fonts reconeixen que el Congrés no té actualment les majories per fer una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial per canviar el sistema d’elecció. El que podrà fer el Parlament és un simple recordatori fins que hi hagi un acord.
