De què parla la premsa internacional quan es refereix a Catalunya? Un estudi encarregat per Catalunya Internacional, consorci publicoprivat en què participa la Generalitat, ha posat la lupa en les informacions publicades sobre aquesta qüestió el 2024 en deu diaris estrangers de referència, i constata que cada vegada es parla menys de política i més de temes culturals, socials i esportius, que guanyen terreny. Tot i això, hi ha dues notícies polítiques entre les cinc que l’informe considera clau el 2024 i que van ser objecte d’un seguiment informatiu intens: les eleccions al Parlament, al maig, i la fugaç tornada del president Carles Puigdemont, a l’agost, el dia de la investidura de Salvador Illa. Aquest últim afer, assenyala l’informe, va tenir un enfocament general negatiu per a la imatge de Catalunya.
L’anàlisi, al qual ha tingut accés La Vanguardia , ha estat elaborat per l’empresa Rebold, guanyadora de la licitació, i se centra en les informacions sobre Catalunya, que ven an ser un total de mil, publicades al llarg l’any passat a Le Figaro i Le Monde ( França), Frankfurter Allgemeine Zeitung i Süddeutsche Zeitung ( Alemanya), The Guardian i The Daily Telegraph ( Regne Unit), Corriere della Sera i La Repubblica ( Itàlia) i The Washington Post i The New York Times ( Estats Units).
‘La Vanguardia’ és la segona font més habitual dels mitjans estrangers, amb una de cada cinc referències
El descens d’informacions sobre política catalana, que representen el 19% davant el 46% el 2023, s’argumenta pel poc interès informatiu, juntament amb la incorporació de notícies sobre personatges catalans que han fet pujar la xifra en altres àmbits.
De les cinc notícies considerades clau, la primera són les eleccions del 28 de maig, principal tema informatiu del 2024, al qual van donar més cobertura els diaris alemanys i italians, amb referències al retrocés de l’independentisme i a les negociacions per a la investidura d’ Illa. En segon lloc, l’impacte de la sequera va tenir enfocaments econòmics com ara les conseqüències al camp i el turisme, i un pic d’interès al febrer, per les restriccions.
El tercer fet noticiable va ser la tornada de Puigdemont, que va generar un gran interès informatiu, en alguns casos superior a les eleccions. La notícia va tenir un tractament “gairebé sempre negatiu”, indica l’informe, ja que “va deixar en ridícul l’ Estat, per les ordres de detenció, el mateix ple, al qual va restar atenció, i el mateix Puigdemont, a qui es ridiculitza per la seva aparició fugaç”.
El quart tema és la participació en la Champions masculina i femenina d’equips catalans, entre el febrer i el maig, amb interès fins i tot als Estats Units, i es destaca la visibilitat aconseguida gràcies a Pep Guardiola. I el cinquè fet noticiable son les protestes contra el turisme massiu a Mallorca, les Canàries i Barcelona, en les quals l’informe posa una llum vermella, ja que “es transmet que hi ha animadversió contra qualsevol possible visitant, i això resulta un risc reputacional greu per a la imatge dels catalans a l’exterior”.
Predomina el gènere informatiu (69% notícies i 16% reportatges) davant l’opinió, i el 40% de les fonts fetes servir en les informacions són altres mitjans. La Vanguardia és la segona font més habitual (18,6%), en un rànquing de 27 mitjans que lidera El País (28,8%). A distància, el tercer és El Mundo (8,5%), seguit de TVE i El Periódico .
Pel grau d’interès, França és el primer país en informacions sobre Catalunya (254), majoritàriament culturals, amb referències a artistes i grups teatrals, i socials, amb accent en la gastronomia i la sequera. El segueix Itàlia, amb 249, gairebé la meitat relacionades amb esports (MotoGP, F-1 i futbol), i un 22% polítiques (eleccions i Puigdemont). El tercer és el Regne Unit, en la premsa del qual predominen temes esportius (Champions, Guardiola), de societat (gastronomia, sequera i dana) i turisme. Als diaris alemanys manen els esports (Champions, Barça), tot i que és el país que més s’interessa per la política. Als Estats Units destaquen les referències gastronòmiques i culturals.
Segons l’informe, Le Figaro concentra el 14,6% de les notícies sobre Catalunya, seguit del Corriere (13,7%) i The Guardian (13%). El periodista que signa més informacions (64) és l’alemany Hans-Christian Rössler, ( Frankfurter), del qual es destaquen les seves anàlisis polítiques i socials.
