A principis de gener, Herbert Kickl, polític d’extrema dreta cridat a formar govern a Àustria, va dir que les dones han de retornar al “veritable rol a la llar” i que vol veure-les “a casa, com a esquena dels homes”. Probablement el terme esquena és una mala traducció de l’alemany i es deu referir a ser la columna vertebral dels homes, cosa que seria una metàfora de la idoneïtat femenina per ser el puntal domèstic, és a dir, el repòs del guerrer.
Ja fa anys que veiem com ens encasqueten models que pretenen fer no només acceptables sinó també desitjables rols tradicionals molt allunyats dels que des de finals del segle XX han estat majoritaris entre les dones al nostre país. Des de la criança importada dels Estats Units i desenvolupada pel pediatre William Sears, que dona més pes al paper de la mare, fins a les tradwives, que expliquen les delícies del treball domèstic al servei del marit.
Francament, una no pot fer res més que pensar en un retorn al passat amb la resurrecció de la Sección Femenina de la Falange, que entre els anys 1940 i 1970 imposava a les noies un currículum escolar diferent del dels nois: cosir, cuinar i economia domèstica perquè poguessin ser bones mestresses de casa. Tot plegat reforçat pel consultori radiofònic d’Elena Francis (1947-1984), pseudònim darrere del qual hi havia un home, amb recomanacions a les cuites femenines que sempre eren obediència, submissió i sacrifici.
No només els ensenyaments sinó també les lleis constrenyien les dones. Per posar-ne només alguns exemples: necessitaven llicència marital per heretar, comparèixer en un judici, obrir un negoci o un compte corrent; aconseguien la majoria d’edat als 25 (ells als 21); hi havia dos “delictes” només imputables a les dones: l’avortament i l’adulteri (penat amb tres anys de presó).
Lee tambiénSexe no és gènere
La legislació no va canviar amb la mort de Franco. Ni tan sols amb l’adveniment de la democràcia, encara que certament la Constitució va establir la igualtat entre dones i homes. No obstant això, fins al 1981 no es van equiparar marit i muller en el matrimoni i ella va poder compartir amb ell la pàtria potestat de fills i filles; fins al 1985 no es va despenalitzar l’avortament; fins al 1989 la llei va continuar considerant la violació un delicte contra l’honor i no contra la llibertat sexual; fins al 2010 no es va aprovar una llei d’interrupció voluntària de l’embaràs...
Ens ha costat un esforç intens i sostingut arribar fins aquí. Amb la mateixa determinació ens resistirem a tornar al passat.