L’ Agència de Salut Pública de Catalunya ( Aspcat) “no considera que un augment del nombre de paparres pugui constituir un problema de salut pública a Catalunya”, segons ha afirmat una font oficial d’aquesta agència adscrita al Departament de Salut en resposta a les informacions de La Vanguardia sobre l’acceleració de la plaga de la paparra Hyalomma lusitanicum , una espècie potencialment portadora de malalties greus en humans com ara la febre hemorràgica Crimea-Congo.
L’ Aspcat justifica la seva posició afirmant que “hem de pensar que una cosa és que pugui augmentar el nombre [de paparres] i una altra és que estiguin infectades per una malaltia que pugui afectar els humans”. “Addicionalment [ considerem que], la picadura de paparra és poc freqüent i fàcilment evitable”, afirma aquesta font oficial.
“Deixar el cas per amés endavant i no fer-ne estudis específics no és intel·ligent”, diu un expert universitari
La Generalitat no ha dut a terme fins ara cap estudi sobre la presència de Hyalomma lusitanicum a Catalunya i no té previst fer cap investigació específica ni modificar l’estratègia seguida fins ara, és a dir, la que ha aplicat al conjunt d’espècies de paparres. En conseqüència, malgrat l’acceleració de la plaga de Hyalomma . lusitanicum , la Generalitat continuarà complint estrictament el que estableix el Pla Nacional de Prevenció, Vigilància i Control de Malalties Transmeses per Vectors, elaborat i coordinat pel Ministeri de Sanitat, segons indica l’ Aspcat. S’ha de recordar, sobre aquesta qüestió, que a diferència d’altres comunitats, Catalunya no disposa del seu propi pla de prevenció, vigilància i control de malalties que poden ser transmeses per paparres, mosquits i vectors semblants.
Agustín Estrada-Peña, professor de zoonosi de la Universitat de Saragossa, assessor del Ministeri de Sanitat i coautor dels dos estudis duts a terme sobre la Hyalomma lusitanicum a Catalunya, considera que el creixement d’aquesta espècie és “sorprenent” i requeriria l’atenció de la Generalitat. “La lusitanicum està augmentant molt, i no n’és l’única, cal actuar; com a mínim s’han de fer estudis per saber què passa. “Fa anys es pensava que les paparres eren unes bestioletes que picaven animals com els gossos, ara es comença a entendre que és un problema de salut pública que cal tenir molt en compte, esperem que la Generalitat també ho entengui així”.
Aquest científic coautor dels estudis sobre Hyalomma lusitanicum a Catalunya, duts a terme conjuntament amb el també expert en plagues Carlos Pradera, explica que aquesta espècie no és gaire agressiva amb els humans, però que “és un pont” entre espècies que poden acabar transmetent a humans malalties molt greus com ara la febre hemorràgica Crimea-Congo.
“La lusitanicum infecta senglars, conills i cèrvids, i de fet ja s’han detectat a Catalunya senglars seropositius d’aquesta malaltia”, apunta Estrada-Peña. A més dels animals infectats amb Crimea-Congo a través de la lusitanicum es pot veure afectada una altra espècie de paparra que és la Hyalomma marginatum , “i aquesta si que és “salvatgement agressiva per als humans“. “De manera que deixar el cas per a més endavant i no fer-ne estudis específics, amb els quals podríem saber si cal actuar preventivament, no és una actitud intel·ligent”, conclou.