Bombardejar Barcelona o pactar-hi

No està demostrat que Espartero pronunciés la frase: “Pel bé d’ Espanya, Barcelona ha de ser bombardejada cada cinquanta anys”. Parla l’historiador Josep Maria Fradera , catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, autor d’una valuosa obra sobre el segle XIX espanyol que posa el focus en la figura de Jaume Balmes . “Aquesta frase atribuïda a Espartero es repeteix des de fa molt de temps. És una frase apòcrifa que no s’ha pogut comprovar mai documentalment. És veritat que Espartero va ordenar bombardejar Barcelona el 1842 [revolta contra un acord comercial lliurecanvista amb Anglaterra, esperonada per l’atur i la fam], però també és veritat que va acabar sent un personatge admirat a Barcelona, per la burgesia industrial i també per sectors populars”.

L’historiador aragonès Daniel Aquillué apunta en la mateixa direcció: “En la figura d’ Espartero hi ha molt mite. Terrible traïdor a la Corona i paladí del malvat liberalisme pels reaccionaris; autoritari i bombarder de Barcelona, per alguns progressistes. No hi ha cap rastre de la famosa frase en els documents. Les relacions entre el progressisme català i Espartero es van restablir aviat, quan van patir l’autoritarisme conservador entre 1844 i 1854”.

“Vaig buscar la frase durant les meves investigacions. Vaig revisar molts documents i no vaig trobar cap indici que Espartero aconsellés bombardejar Barcelona cada cinquanta anys”, explica l’hispanista canadenc Adrian Shubert , autor d’ Espartero, el Pacificador , considerada una de les biografies de referència del general liberal. Shubert va publicar dimecres passat un article a l’edició digital de La Vanguardia refutant la tesi exposada per l’economista Jesús Fernández-Villaverde en una conferència pronunciada el 12 de desembre a Madrid. “ Espartero és el personatge més nefast de la història d’ Espanya per deixar a mig fer la derrota, l’esclafament total del carlisme”, va afirmar el conferenciant en el tancament de curs de la Fundació Rafael del Pino. Fernández-Villaverde va reivindicar l’obertura d’un nou cicle polític espanyol d’acord amb la nova orientació dels Estats Units i va recordar que al Congrés dels Diputats encara hi ha quatre partits carlins : el PNB, Bildu, Junts i ERC. Cal esclafar-los. Hi ha una feina pendent, va venir a dir. ( Vegeu La Vanguardia de diumenge passat.)

La controvèrsia sobre Espartero és interessant i té una reverberació molt actual. Bombardejar Barcelona o pactar-hi? És el dilema a què s’enfrontarà la dreta espanyola si aconsegueix guanyar les properes eleccions generals sota la protecció del nou govern dels Estats Units. Estem parlant d’un horitzó possible. Estem parlant d’un dilema que comença a ser visible després del furiós “Puigdemont a la presó!” de fa un any a Madrid.

Feijóo surt marejat de l’òmnibus; Espinosa de los Monteros, cognom molt esmentat a Madrid

Les enquestes assenyalen que una majoria PP- Vox seria avui la coalició més factible. Jaime Miquel , analista especialitzat en la reinterpretació dels sondejos del CIS, assenyala que ara mateix PP i Vox aconseguirien sumar 177 escons, dos per sobre de la majoria absoluta. Un marge molt estret. Això significaria que la partida encara no està decantada. Això ajudaria a explicar les inquietuds que circulen per Madrid DF respecte als lideratges d’ Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal .

Feijóo, poc valorat pels votants del PP, no aconsegueix situar el seu partit en una projecció de 150 escons, llindar en què es podria pensar en una futura legislatura de geometria variable : pactes amb Vox en algunes qüestions, amb el PNB i Junts en d’altres, i amb el mateix PSOE, que possiblement entraria en crisi. Felipe González prega cada nit perquè arribi aquest moment. El president de la Junta d’ Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla , ha defensat aquesta setmana l’acostament del PP a Junts i PNB. Isabel Díaz Ayuso està en les seves coses.

Amb només 140 escons del PP aquesta geometria variable seria molt difícil. Caldria pactar amb Vox, però Abascal no és Giorgia Meloni . Davant aquesta evidència, algú ha pensat en Iván Espinosa de los Monteros com a possible frontissa entre els dos partits. “Algú està pensant en un Sumar a la dreta”, apunta el periodista Esteban Hernández a El Confidencial . Un nou partit? D’entrada, un moviment d’opinió per greixar la frontissa entre les dues dretes. Espinosa de los Monteros serà demà a Sevilla en un debat cara a cara amb Albert Rivera , que sembla que intenta una certa reaparició.

Feijóo surt marejat de l’òmnibus i ha cremat ponts amb el PNB. Està borrós, erràtic. El moment avui és de Vox. Dissabte gran míting a Madrid amb la plataforma Patriotes per Europa, amb Viktor Orbán i Marine Le Pen . Serà interessant veure si en aquest acte hi ha una connexió telemàtica amb Washington i si hi participa Geert Wilders , líder de l’extrema dreta neerlandesa. Vox és avui el partit dels Estats Units a Espanya, com ho és AfD a Alemanya. Com ho és el grup de Meloni a Itàlia,
que aquesta setmana s’ha autoproclamat el “partit de la nació”.

Vox té avui la iniciativa, dissabte míting internacional a Espanya

A Alemanya reapareix Angela Merkel per amonestar el seu successor, Friedrich Merz , per l’acostament tàctic a l’extrema dreta. El grup parlamentari de la CDU s’ha trencat al Bundestag tres setmanes abans de les eleccions federals. Hi ha molta angoixa política a Alemanya. I, a Catalunya, Artur Mas defensa, en minúscules, que Junts parli amb Aliança Catalana.

Borrós temps de reajustaments.