Després de 15 mesos de guerra a Gaza, Israel i Hamàs van acordar dimecres a Qatar un alto el foc. Una treva a què s’ha arribat després de llargs mesos de negociacions, trobades i desacords entre les dues parts i que, no per casualitat, s’acorda pocs dies abans que Donald Trump assumeixi la presidència dels Estats Units.
Que implementar el principi d’acord, facilitat per la mediació nord-americana, qatariana i egípcia, no seria un camí de roses era un secret de domini públic, i ahir mateix en vam tenir la primera mostra. El premier israelià, Benjamin Netanyahu, va posposar la votació del seu Govern per ratificar la treva, acusant Hamàs de modificar-ne els termes, la qual cosa els islamistes neguen, i va dir que el Gabinet no es reunirà fins que els mediadors garanteixin que l’organització islamista palestina accepta tots els punts de l’acord. La votació serà avui, divendres, i l’ajornament és vist com una maniobra de Netanyahu per guanyar temps i convèncer els seus dos socis ultranacionalistes en l’ Executiu que no abandonin la coalició governamental en protesta per l’acord. Fins i tot sense ells, no obstant això, el premier israelià té majoria per aprovar la treva.
L’acord, en tres fases de 42 dies i que ha d’entrar en vigor diumenge (mentrestant, almenys 80 persones han mort per bombardejos israelians en les hores següents a anunciar-se el pacte), inclou en la primera l’alliberament per Hamàs de 33 ostatges i l’excarceració per Israel de centenars de presos palestins. A més, es permetrà el retorn de centenars de milers de desplaçats interns a Gaza al que queda de les seves cases, hi haurà un replegament gradual de l’exèrcit israelià i es facilitarà l’ingrés d’ajuda humanitària al territori, totalment devastat.
Netanyahu ajorna la ratificació de l’alto el foc acusant Hamàs de modificar-ne els termes
Netanyahu accepta ara aquest alto el foc perquè se sent fort i sap que ha guanyat la guerra. Israel ha mantingut oberts aquests últims mesos fronts bèl·lics amb Hamàs, amb Hizbul·lah al Líban, amb l’ Iran, amb els huthis del Iemen, amb la Síria de l’enderrocat Al-Assad i a Cisjordània, i ha sortit victoriós en tots ells. Avui tant Hamàs com Hizbul·lah estan molt debilitats i desorganitzats, la qual cosa en part explica que la milícia islamista palestina hagi acceptat la treva. A més, l’alliberament d’ostatges pot suposar per a Netanyahu una rebaixa substancial de la pressió popular interna i de les crítiques per no haver aconseguit abans la seva posada en llibertat i pels errors de seguretat del 7 d’octubre del 2023, dels quals encara ha de retre comptes.
La treva ha estat possible en gran part per la pressió exercida tant per Joe Biden com per Donald Trump. El primer, perquè volia acomiadar-se de la Casa Blanca amb una simbòlica victòria en política exterior en un conflicte en què el seu suport indestructible a Israel ha anat acompanyat d’una infructuosa pressió sobre Netanyahu i el reconeixement dels drets palestins. Aconseguir aquesta treva era el seu últim objectiu. Pel que fa a Trump, li va faltar temps dimecres per atribuir-se el mèrit del pacte –“aquest èpic acord ha tingut lloc gràcies a la meva victòria al novembre”, va dir– i capitalitzar-lo com una reacció a la seva amenaça de “desencadenar un infern” a l’ Orient Mitjà si els ostatges no tornaven a casa abans que ell assumís la presidència.
L’alto el foc s’assembla molt al que Biden va proposar el maig passat i Netanyahu va rebutjar. El que Biden no va obtenir en vuit mesos, Trump ho ha aconseguit en uns dies, en un esforç final conjunt dels equips negociadors de tots dos. Però el resultat mostra la influència que exerceix Trump sobre el premier israelià i la seva capacitat per imposar condicions a Netanyahu, fet que serà fonamental perquè Israel compleixi les clàusules de l’alto el foc.
El paper de Trump ha estat determinant per aconseguir l’acord i ho serà perquè Israel el compleixi
L’acord és una prova del paper preponderant que Qatar exerceix en aquests moments a l’ Orient Mitjà. Els seus vincles i connexions amb totes les parts implicades li han donat un protagonisme mediador decisiu per assolir l’alto el foc.
La campanya militar d’Israel a Gaza ha causat la mort de més de 46.700 persones i ha deixat l’enclavament en ruïnes, amb centenars de milers de persones sobrevivint en tendes de campanya i refugis improvisats. Aquesta treva no és la solució del conflicte, però podria obrir una oportunitat perquè mitjançant el diàleg i la negociació sigui possible que les armes callin definitivament algun dia. Per això serà fonamental que les dues parts compleixin la primera fase, perquè permetrà que Israel i Hamàs negociïn després un alto
el foc definitiu i les línies mestres per a la reconstrucció de Gaza. Un punt crític serà la retirada total de l’exèrcit israelià, ja que Netanyahu va dir que aquesta sortida no es produiria fins a la desaparició de Hamàs i l’alliberament dels ostatges per les armes, uns objectius que no ha aconseguit.