Pedro Sánchez ha sabut entendre Catalunya i, malgrat les ximpleries, l’economia tira. Sobre aquestes dues premisses, que es mantindran en el curt i mitjà termini, es disposa a finalitzar la XV legislatura, encara que hagi de ser sense aprovar els pressupostos de l’ Estat, ni mantingui la confiança del Congrés.
Al Govern de coalició progressista només el podria enderrocar una moció de censura que presentés el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, i a què donessin suport Vox, Junts o qualsevol altre soci dels socialistes disposat a trencar el bloc d’investidura. I com que això no passarà, perquè ningú no vol saber res amb la dreta radical, Sánchez està blindat a la Moncloa.
Malgrat les promeses milionàries, Junts no sembla disposat a aprovar els comptes
És cert que la immensa majoria dels ciutadans, segons els sondejos, consideren que, si l’ Executiu no és capaç d’aprovar els pressupostos, hauria de presentar una moció de confiança i, si la perdés, dimitir i convocar eleccions. El mateix Sánchez va defensar aquest plantejament quan era a l’oposició i el llavors president Mariano Rajoy no va ser capaç de tirar endavant els pressupostos durant dos anys seguits. Però com que el dirigent socialista ni és riu ni és granota, es capgira quan li dona la gana, com ha demostrat tantes i tantes vegades.
Presentar una moció de confiança que tanqui la boca a l’oposició conservadora és una opció que ha estat analitzada pel Consell de Ministres i rebutjada. La raó és que Junts i tots els seus socis sense excepció exigirien pels seus vots un preu tan alt, tant econòmic com polític, que no val la pena. Tots els partits del bloc d’investidura saben que l’objectiu fonamental de Sánchez és mantenir-se en el poder a qualsevol preu, cosa que el converteix en un president de govern dèbil i fàcil per doblegar-li la mà.
La vicepresidenta primera, María Jesús Montero, encara creu que Junts li pot aprovar els pressupostos del 2025 si li promet a canvi una pluja de milions a Catalunya. Incrementar el sostre de la despesa pública o tornar a desviar-se de l’objectiu del dèficit o de disminució de deute no suposa cap problema per a ella. Considera que es pot convèncer Brussel·les i, en qualsevol cas, sempre pot fer un pas més enllà als impostos o endarrerir encara més el pagament als proveïdors.
Com és ben sabut, l’elaboració dels comptes del Regne no ha estat mai una ciència exacta. L’encarregada d’ Hisenda hauria de llegir què va escriure Marc Tul·li Ciceró l’any 67 abans de Crist: “El pressupost ha d’equilibrar-se, el tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l’arrogància dels funcionaris públics ha de ser moderada i controlada... i la gent ha d’aprendre un altre cop a treballar, en lloc de viure a costa de l’ Estat”.
Però malgrat les milionàries promeses de la vicepresidenta, Junts no sembla disposat a aprovar els pressupostos. Sap bé que si ho fa perd la capacitat de pressió perquè Sánchez compleixi els seus compromisos.