Va ser en l’època medieval quan es va tenir l’encert d’escollir la campana com a mitjà informatiu. Es van pujar dalt de la torre de l’església perquè el seu picar i repicar es pogués percebre com més lluny millor.
El preeminent historiador Antoni de Capmany i pioner a l’hora d’aportar dades sobre el passat de Catalunya fins i tot llunyà, va rebatre que Sevilla fos la primera ciutat d’ Espanya que havia instal·lat un rellotge de torre, ja que Barcelona se li havia anticipat tres anys amb la seva Honorata del 1393.
El 1773, l’Honorata va ser condemnada a ser trossejada pel botxí i arrossegada, després, pels carrers
Així doncs, el so i les molt diferents característiques acordades llançaven a l’aire notícies diàries. Com era d’esperar, al principi emetien les variades informacions religioses de cada jornada. I aquell missatge proclamat a quatre vents contribuïa per extensió a ordenar la vida ciutadana i també la camperola. La famosa pintura de Millet, L’ Àngelus , confirma que, en temps moderns, encara complia la seva missió.
Tal com era d’esperar, comprovada l’eficàcia del sistema, aviat les campanes van passar a emetre informació que afectava la vida civil. Així, sovintejaven els tocs peculiars que anunciaven enterraments, batejos, festes assenyalades i fins i tot temes més puntuals i prosaics, encara que necessaris, com el tancament dels portals de les muralles. Però el més transcendent va passar a ser el que convocava els enrolats en el sometent, que per extensió afectava el poble, tant si es tractava d’un incendi com, sobretot, afegir-se a la defensa davant l’enemic.
Les campanes de la catedral es concentren en aquestes torres
Que una campana toqués a sometent podia portar conseqüències greus i, al principi, insospitades, però van acabar òbviament sent ben conegudes i temudes pels vençuts.
Precisament aquella Honorata del 1393 va ser condemnada pel vencedor Felip V a desaparèixer després de la derrota del 1714: va ordenar que fos trossejada pel botxí i fosa per fabricar-ne
canons.
El 1773, en ocasió de la revolta de les Quintes, l’ Honorata III també va córrer la mateixa sort de ser trossejada en mans del botxí, per arrossegar-ne els trossos com a escarni pels carrers de Barcelona. Però això no va ser tot: la ciutat va ser condemnada a no tenir campana gran a la torre del rellotge perquè, així, no es pogués tornar a convocar mai cap avalot.