Els diners i la felicitat són dos elements indispensables a la nostra vida. Durant anys, diversos estudis han intentat esbrinar si els ingressos que tenim influeixen en els nostres nivells de felicitat i tot i que no hi ha una resposta única, sí que és cert que ens ajuden a viure amb una certa comoditat i a despreocupar-nos dels problemes quotidians que causen estrès, com deutes, el pagament del lloguer o la compra setmanal.
Estanislao Bachrach, doctor en Biologia Molecular i autor de llibres com Zensorialmente: Deja que tu cuerpo sea tu cerebro o En el limbo: Aprende a diseñar tus emociones para convertirte en quien siempre quisiste ser (Crecimiento personal), el té clar: que siguis multimilionari no t'assegura una vida plena i feliç. El doctor ha anat al programa de televisió argentí 'Animales sueltos' per parlar-ne.
“Si estàs tot el dia queixant-te, tot el dia que si no funcionaré, que si no podré, que és impossible, que no m'escolten, que ningú em vol... Seràs infeliç, per més que siguis multimilionari, no té a veure amb els diners. Aleshores, la cerca de la felicitat, des de la biologia i des de la meva experiència personal, està una mica en la recerca de com estic pensant i què hauria de pensar per sentir-me millor, no què hauria de comprar-me o hauria de tenir. No és 'bentenir', és benestar”.
Si estàs tot el dia queixant-te, seràs infeliç
La seva reflexió ha dividit la seva comunitat de seguidors. Mentre hi ha qui li dona suport, hi continua havent qui pensa que amb diners la vida és molt més tranquil·la i alegre. En les últimes dècades, les enquestes mundials han recolzat aquesta creença en mostrar que els habitants de països rics tendeixen a declarar nivells més alts de satisfacció vital que els de nacions pobres.
Tot i això, un estudi recent de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), demostra que moltes societats amb ingressos monetaris molt baixos tenen nivells de satisfacció vital notablement alts, comparables als dels països rics. Els resultats concorden amb la idea que les societats humanes poden oferir una vida molt satisfactòria per als seus membres sense que això requereixi, necessàriament, alts graus de riquesa material mesurada en termes monetaris.