El foc no distingeix. Les seves llengües no s’aturen a preguntar el valor de la mansió que crema al seu camí. Tot i això, la societat sí que ho fa. A Los Angeles, ciutat de contrastos extrems, no totes les flames reben la mateixa atenció, ni totes les cendres pesen igual en els titulars.
Quan el foc arrasa els barris perifèrics, on les cases de fusta tremolen a la primera ranera del vent, la narrativa s’adhereix al paisatge del previsible: es parla de “comunitats vulnerables” o dels “oblidats de sempre”. Les imatges de famílies abraçant les poques pertinences que han salvat a penes troben espai entre les notícies. La tragèdia es minimitza perquè, en el fons, hem après a conviure amb la idea que el més fràgil està destinat a trencar-se.
Les cases de les estrelles de Hollywood apareixen en pantalla com temples profanats
Però quan el foc s’atreveix a creuar els turons direcció Malibú, Beverly Hills o Sunset Boulevard cap als bastions del privilegi i el glamur, el relat canvia. Les càmeres apunten al fum negre que envolta les mansions com un acte d’heretgia: el foc, invasor despietat, ha gosat penetrar en el regne del que era intocable. Les cases de les estrelles de Hollywood, amb les seves piscines desbordants i els seus no sé quants vàters, apareixen en pantalla com temples profanats. Ens sorprèn, fins i tot ens escandalitza, perquè en algun racó de la nostra ment havíem assumit que els rics, amb la seva brillantor gairebé mitològica, estaven fora de perill de les tragèdies mundanes.
Les flames als turons no només devoren parets i sostres, també cremen la il·lusió que els diners poden protegir-nos de tot. Veiem els rostres dels famosos, sovint sense maquillatge, mirant incrèduls l’horitzó ennegrit, i és quan entenem que el foc no entén de glamur.
Però mentre les celebritats reconstruiran amb facilitat, aixecant mansions encara més opulentes, les comunitats humils trigaran anys, si és que ho aconsegueixen, a recuperar el que tenien. El foc no discrimina, però el sistema sí. Ens commociona més la pèrdua del que ens resulta extraordinari que la devastació del que ens és quotidià. I el foc, indiferent, seguirà el seu curs. Ens toca decidir si continuarem sent còmplices d’aquesta jerarquia de la tragèdia o si aprendrem que, davant les flames, tots som igual de vulnerables.
Lee también
