El principal punt de partida de les presents turbulències del Barça de Joan Laporta es diu Barça Vision (abans, Barça Studios). Ara el club està reorganitzant les seves activitats digitals, de noves tecnologies i audiovisuals, amb l’objectiu de crear una nova societat en què subsumirà l’actual Barça Vision, objecte d’un llarg procés de vendes i impagaments que manté la junta de Laporta amb l’ai al cor. De fet, està en l’origen del greu desequilibri econòmic que, al final, ha obligat a posar en marxa una nova operació (palanca, en l’argot del laportisme): la venda anticipada de les llotges vip, que ha acabat amb el fiasco de la no inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor a
LaLiga.
De moment, ja s’ha incomplert el termini establert pel mateix equip directiu per trobar nous socis abans del 31 de desembre de l’any acabat de concloure. Segons les fonts consultades, els canvis en el contingut de Barça Studios implicaran que se li aportaran tots els actius digitals i de nous negocis i això tindrà com a conseqüència que emergirà una nova societat, que necessitarà una valoració diferent de la que té actualment. Una complicació més per als auditors, amb els quals l’entitat manté un contenciós, ja que considera que la participació que té a Barça Vision, el 54%, i que quantifica en 208 milions, està fortament sobrevalorada.
El club ha ingressat només 55 milions dels 200 previstos i va haver de declarar pèrdues a instància de l’auditor
La nova operació implica un reconeixement tàcit que, amb les característiques actuals, Barça Studios no aconseguirà atreure nous accionistes. Algun inversor amb interès en les activitats audiovisuals i digitals del club ja ha manifestat a aquest diari que l’actual empresa és una closca buida sense activitat i que per participar-hi el club hi hauria d’aportar negocis, nous contractes i activitats que ja siguin plenament operatives. Amb les urgències de la venda de les llotges vip i les tensions per la inscripció d’ Olmo i Víctor, les gestions per a la reorganització d’aquest negoci han patit una aturada notable.
La inicial Barça Studios va ser creada per l’anterior president del Barça, Josep Maria Bartomeu, i amb prou feines va tenir activitat durant el seu mandat. El 2022 amb un ràpid i truculent cop d’efecte, aparentant la venda d’un 49%, Laporta va generar uns beneficis comptables de 408 milions gràcies als quals, en aquell moment, va elevar el fair play financer del club i va poder inscriure Raphinha, Koundé, Lewandowski, Christensen i Kessié.
També van servir per maquillar els comptes i presentar beneficis sense els quals hauria hagut de declarar pèrdues. En l’exercici 2022-2023, Laporta va declarar guanys de 304 milions, però gràcies a vendes (palanques) d’una mica més de 800 milions, una meitat per la venda de Barça Vision, i l’altra, per la del 15% dels drets televisius. L’any anterior havia fet el mateix amb un altre 10%, gràcies al qual també es van transformar en beneficis de 125 milions el que haurien estat pèrdues de 141 milions.
Però l’operació de venda de Barça Vision tenia molta més fantasia que no pas realitat. Alguns dels primers inversors, Jaume Roures, que havia acceptat assumir el paper de comprador d’un 24,5%, va desaparèixer ràpidament. L’altre, Socios.com, va fer el mateix, tot i que, en aquest cas, parcialment, per etapes i pagant a
terminis.
Va caldre buscar nous participants en l’aventura –esclar que pagant comissions en països com Croàcia– per substituir els anteriors i aquí va arribar l’enfonsament. Els nous inversors no van aportar els diners anunciats i van començar els impagaments.
Al final, el club ha ingressat només 55 milions dels 200 previstos i ha hagut de carregar contra beneficis, per exigència de l’auditor, els 145 pendents. I declarar pèrdues a l’exercici tancat al juny. L’últim inversor anunciat és la firma de càtering Aramark, que el club va presentar com a nou soci estratègic en l’àmbit de les noves tecnologies, en el qual l’empresa nord-americana no té activitat. De fet, en el seu web oficial només esmenta com a àrees de negoci els serveis d’alimentació, càtering i monitors.
Tot i això, aquells primers 145 milions de provisions negatives en el compte de resultats de l’any passat podrien ser només la primera part del problema. Dels 208 milions esmentats que el club manté en el seu actiu per la participació a Barça Vision, l’auditor va destacar en el seu informe sobre els comptes de l’any passat que no “s’hauria de mantenir aquesta valoració i, per tant, el valor de la inversió registrada al tancament hauria de ser objecte de deteriorament”. És a dir, l’informe –que es va emetre amb “excepcions” perquè “hi ha una incorrecció material en els comptes anuals”– assegura que el paquet de Barça Vision val molt menys del que pretén el club. S’ha de tenir en compte que l’any passat l’empresa va facturar 74.000 euros i que ni tan sols tenia pla de negoci per desenvolupar les seves activitats, com també va destacar l’auditor.
