L’extrema dreta a Àustria acaricia la tornada al poder federal i, per primera vegada des del començament de la postguerra, té opcions d’aconseguir la cancelleria. El president, Alexander van der Bellen, va encarregar ahir al líder del partit ultradretà FPÖ, Herbert Kickl, guanyador de les eleccions del 29 de setembre del 2024, que intenti formar govern amb els conservadors, després del fracàs de l’intent de coalició tripartida del canceller sortint, el conservador Karl Nehammer.
En una curta compareixença al palau de Hofburg de Viena, després de mantenir una reunió amb Kickl, el cap de l’ Estat va explicar que ha encomanat al líder ultra l’intent de formar govern perquè la seva “tasca constitucional és sondejar les possibilitats d’un govern amb més del 50%”, i l’FPÖ i el partit conservador ÖVP són ara els únics que ofereixen aquesta possibilitat. Van der Bellen, d’origen ecologista, va assegurar que no havia fet el pas a la lleugera, i va destacar: “Jo puc tenir determinats desitjos, però el respecte als votants em dicta que accepti aquesta majoria”.
Al seu moment a l’octubre, i davant la negativa dels altres partits a pactar amb l’FPÖ –en el cas del partit conservador ÖVP, el veto era a la persona de Kickl, no al partit–, Alexander van der Bellen, va encarregar l’intent de formar govern a Nehammer, que dissabte va anunciar que dimitia després de no haver-ho aconseguit. En la seva compareixença ahir, el president federal va advertir que tot govern austríac ha “de respectar certs pilars bàsics: Estat de dret, separació de poders, drets humans i de les minories, mitjans de comunicació lliures i independents i pertinença a la UE”, i que ell vetllarà per això.
Després del fallit pla de coalició alternativa, el president Van der Bellen opta per l’FPÖ, el partit més votat
El nou líder interí de l’ ÖVP, Christian Stocker, havia anunciat ja diumenge que estava disposat a negociar un govern amb l’FPÖ comptant amb Kickl, que, si les negociacions fructifiquen, es convertirà en el primer canceller d’extrema dreta d’ Àustria des del retorn de la democràcia després del final de la Segona Guerra Mundial.
L’FPÖ ha participat quatre vegades en el Govern federal, però sempre com a soci poc
important: amb el socialdemòcrata SPÖ el 1983-1986; amb el conservador ÖVP el 2000-2007 (dues legislatures); i una altra vegada amb els conservadors el 2017, amb Sebastian Kurz –aleshores estrella de l’ ÖVP, després caigut en desgràcia– com a canceller.
D’aquell govern –que es va enfonsar el maig del 2019 per un escàndol de corrupteles, l’anomenat Eivissagate, al voltant del llavors vicecanceller i líder de l’FPÖ Heinz-Christian Strache–, en formava part Herbert Kickl com a ministre de l’Interior, i el seu control com a tal dels serveis secrets austríacs va disparar les alarmes en els homòlegs de la UE pel vincle amb Rússia de l’FPÖ. Kickl, de 56 anys, personatge extremadament radical dins del mateix FPÖ i de filiació prorussa, fa servir sovint un llenguatge provocador. El seu partit va anar a les urnes amb un programa electoral titulat Fortalesa Àustria , en què advocava per un estricte control de fronteres, per una llei d’emergència per suspendre el dret d’asil i pel que els ultres anomenen “ remigració d’estrangers no convidats”. L’FPÖ també vol el final de les sancions a Rússia i qüestiona el suport militar occidental a Ucraïna. Kickl carrega, a més, contra les “elits de Brussel·les”.
L’extrema dreta, que ja va governar com a soci poc important, ara lideraria un executiu amb els conservadors
A les eleccions fa més de tres mesos, l’ultradretà Partit de la Llibertat d’ Àustria (FPÖ) de Kickl va aconseguir el 28,8% dels vots, seguit per l’ ÖVP, amb Nehammer al capdavant (26,3%), i pel socialdemòcrata l’SPÖ (21,1%), aquests dos últims amb abundants pèrdues de vots. Els actuals sondejos situen l’FPÖ amb un suport encara més alt (del 35-37%), mentre que conservadors i socialdemòcrates en tindrien entorn del 20-21% cadascun.
