Trudeau dimiteix com a primer ministre del Canadà en espera de successor

Canvi a Ottawa

Continuarà dirigint el Govern fins que hi hagi un nou líder del Partit Liberal

Justin Trudeau, Canada#{emoji}146;s prime minister, departs following a news conference at Rideau Cottage in Ottawa, Ontario, Canada, on Monday, Jan. 6, 2025. Trudeau is resigning after more than nine years leading Canada, bowing to sagging approval numbers and a rebellion within his political party.Photographer: David Kawai/Bloomberg

Justin Trudeauahir després del seu anunci aRideau Cottage(Ottawa)

David Kawai / Bloomberg

Justin Trudeau és la demostració que l’èxit caduca.

El dirigent canadenc, que fa onze anys que lidera el Partit Liberal i nou que és primer ministre, va anunciar ahir dilluns que renuncia al càrrec en el seu grup i que dimitirà al capdavant del Govern. Tot i això, Trudeau es mantindrà al poder fins que el seu partit li trobi un successor, cosa que podria tenir lloc en les pròximes setmanes o mesos. “Tinc la intenció de dimitir com a líder del partit i com a primer ministre després que el partit elegeixi un nou líder”, va dir amb una fórmula d’ambigua resolució.

Per facilitar el relleu, Trudeau va explicar que havia demanat una pausa al Parlament i la governadora general, Mary Simon, va concedir que continuï tancat en període de vacances fins al 24 de març, període que servirà per elegir el seu successor en un procés nacional, mentre el Govern continua operatiu.

Un cop el Parlament torni a estar actiu, ja amb un nou líder liberal, tot indica que els con­servadors presentaran l’anun­ciada moció de censura contra el seu Govern, que perdrà perquè compta amb una minoria de legisladors propis i s’ha quedat sense la confiança d’altres grups que li havien donat suport.

La seva dimissió, anunciada des d’Ottawa, suposa obrir la batalla per la seva successió després d’una dècada en què ha estat al capdavant del partit i del país. Trudeau va prendre aquesta decisió després de setmanes en què la pressió perquè abandonés per part del seu grup polític ha anat a més. Les eleccions generals estan previstes per a l’octubre.

“Tots sabeu que soc un lluitador, que cada os del meu cos sempre m’ha dit que lluiti perquè em preocupen profundament el Canadà i els canadencs. Em preocupa profundament aquest país i sempre em motiva el que sigui el millor en l’interès del Canadà”, va remarcar quan va anunciar una decisió que diumenge a la nit havia comunicat a la família.

Però, malgrat els seus millors esforços, va precisar que “el Parlament ha estat paralitzat durant mesos en la que ha estat la sessió més llarga d’un Parlament minoritari en la història del Canadà”. I va remarcar que “és l’hora de tornar a començar”.

La provocació habitual: Trump torna a suggerir que el Canadà sigui l’estat 51è dels EUA

Per ell, “és el moment de rebaixar la temperatura, que hi hagi un nou començament al Parlament”, del qual ell no pot formar part. Va acceptar que si es retira de l’equació ajudarà a frenar la polarització, millorarà el funcionament de la institució legislativa i portarà el país a un territori més favorable per votar en les eleccions.

La rebel·lió entre els liberals canadencs arriba després de la victòria de Donald Trump als Estats Units, amb l’amenaça de la imposició d’aranzels a totes les importacions procedents del Canadà. La crisi al partit i al Govern ha suposat la sortida d’aliats clau (entre ells la carismàtica ministra de Finances, Chrystia Freeland) i la pèrdua de respecte i admiració de l’opinió pública després d’una desastrosa gestió de la comunicació. La inflació ha tingut un paper clau en aquesta impopularitat.

En la seva línia habitual de provocació, Trump va respondre a l’anunci de dimissió suggerint una altra vegada que el Canadà hauria de ser l’ estat 51è dels Estats Units. A la seva xarxa so­cial va apuntar que així els ca­nadencs es beneficiarien dels impostos més baixos dels nord-americans i no patirien la imposició d’aranzels del 25% amb què els intimida.

El nou moviment deixa el Partit Liberal sense un líder permanent o acceptat per totes les famílies d’aquesta agrupació de cara a les eleccions generals. Trudeau va instar a donar un suport total a qui sigui elegit per reemplaçar-lo, ja que la visió del rival conservador, Pierre Poilie­vre, “és molt fosca”.

La sortida de Trudeau tanca una era en la política canadenca. Trudeau, de 53 anys, va arribar al poder el 2015 i va suposar la resurrecció dels liberals, que ha­vien estat allunyats del poder després de patir una gran derrota electoral el 2013. La seva joventut i el seu posat li van guanyar una aura d’invencibilitat, també internacional.

Fill de Pierre Elliot Trudeau, que fa 40 anys va dimitir com a primer ministre, Justin va entrar en escena el 2008, quan va ser elegit parlamentari. Després va guanyar tres eleccions com a candidat al Govern, l’última el 2021, quan va continuar com a cap de l’ Executiu, si bé va perdre la majoria. Des d’aquell moment, el Partit Conservador de Poilie­vre ha anat construint una majoria social.

La veus que reclamaven la renúncia de Trudeau no han fet més que accentuar-se entre els parlamentaris del seu propi partit. Els liberals tenen, segons les enquestes, una intenció de vot del 16%, 29 punts per sota de l’oposició conservadora. Els seus correligionaris tenen clar que el primer ministre n’és el culpable.

Trudeau es descriu com un lluitador, però diu que és hora de tornar a començar i ell és un obstacle

El primer ministre es va mantenir en silenci a propòsit d’a­questa crisi, però la sortida de Chrystia Freeland no va fer més que accentuar la seva debilitat. La ministra de Finances va abandonar el Govern de manera inesperada per la seva disconfor­mitat per la política fiscal i l’amenaça dels aranzels per part de Donald Trump. Freeland, que havia estat el suport més important del primer ministre, va assegurar que havia perdut la confiança en ell. Ahir, entre el menyspreu dels rivals després de la seva renúncia, Chrystia Freeland va agrair a Justin Trudeau el seu servei al país.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...