Veure com dos ministres del mateix govern es barallen en públic és un espectacle que hauria merescut delicioses pàgines de Valle-Inclán o Pérez Galdós. Sense remuntar-se a aquestes velles glòries, el més transcendent del cas que enfronta la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre Carlos Cuerpo és que confirma que els Consells de Ministres no existeixen o, si existeixen, no serveixen per a res. En aquest cas, no serveixen ni per al més elemental: perquè els que dirigeixen les polítiques social i econòmica no hagin de sortir al pati a dirimir les diferències. Què dic? No serveixen ni per evitar agressions pròximes a l’insult, com atribuir a un company la discutible condició de mala persona. Això, en temps d’aquell Franco, del qui se celebrarà la tromboflebitis, s’hauria resolt amb el cessament dels dos personatges, perquè ni a les dictadures no es permet aquesta imatge de divisió, sinònim de crisi.
Però a l’Espanya d’avui aquests principis no serveixen per antics i perquè, com que vivim en democràcia, cal respectar la llibertat d’expressió de tothom. Fins i tot, de les senyores i senyors membres del Govern de la nació, encara que es portin a matar. Així que barallin-se, senyora Yolanda i senyor Carlos, perquè fent-ho utilitzen un dret fonamental. És veritat que aquestes baralles perjudiquen la coherència del Gabinet, però ajuden el debat popular: avui, ser yolandista no és només simpatitzar amb el partit Sumar i la seva lideressa, sinó també defensar que el treballador treballi menys. Tots hauríem de ser yolandistes i sindicalistes. En canvi, subscriure la tesi de Cuerpo –reduir jornada, però després d’un estudi menys compulsiu i més documentat– és alinear-se amb la patronal, greu delicte quan Sánchez i els seus fidels són el referent de la socialdemocràcia occidental.
Sánchez està amb Díaz o amb Cuerpo? Què els diu als Consells de Ministres?
I parlant de Sánchez, què en deu pensar, d’aquesta contesa? Està amb Díaz o amb Cuerpo? Què els diu als Consells de Ministres? Utilitza Cuerpo per frenar Díaz? Utilitza Díaz per demostrar que el seu Govern és d’esquerres? O espera una enquesta del CIS per comunicar a qui dona suport? Potser passa una cosa més senzilla: mentre Díaz no trenqui la coalició, el públic s’entreté amb la baralla de galls i s’assabenta que aquest benèfic Govern li donarà la gran llaminadura: treballar menys i viure millor. I després, a votar.
Lee también
