Una pedra al camí
Parlem de la truita de riu muntanyenca i el president Revilla em convida a pescar a Cantàbria. Accepto encantat. Llavors posa sobre la taula una diminuta partícula... Una pedreta? De calç? És sorra?: “És del ronyó”, aclareix. “L’he treta avui a l’arribar al Prat. Ho he passat fatal, a l’avió... Quin mal que feia! I a sobre, ens han fet esperar molt. Toqui-la! Toqui-la!” (assenteixo amb empatia, però sense arribar ni a fregar-la). “I n’hi havia dues més. Les he deixat allà”. La conversa transcorre després entre apunts sorneguers d’actualitat i mostres sinceres de proximitat molt planera. A la taula del costat, la senyora Revilla i una parella d’amics entretenen l’espera de l’entrevista amb uns cafès. Semblen gaudir del viatge, però el que millor s’ho passa sens dubte és el president Revilla. Fet a si mateix. Imparable.
Vostè és aquí gràcies a labarata?
Al meu poble sobrevivíem gràcies a carros tirats per
vaques que recorrien 80 quilòmetres carregats de patates per canviar-los per panotxes de blat de moro. Després es portava al molí per fer farina i pa.
Qualsevol temps passat va ser anterior.
Avui som més feliços? Ho dubto.
I vostè és més feliç?
Soc massa confiat i fico la pota de vegades; però també soc humil i no he tingut mai ni cotxe oficial ni els privilegis que donem als polítics. I els diputats de Cantàbria vam renunciar a l’aforament. Davant la justícia, els polítics hem de ser iguals que els ciutadans.
Però un escàndol de corrupció li ha costat la presidència després de 16 anys...
Per culpa d’un funcionari confabulat amb empresaris en l’adjudicació d’obres. Va reconèixer que el van utilitzar per “carregar-se Revilla”. Jo vaig sortir net de tots els judicis. I continuo vivint en un piset.
I de nou on the road amb un altre llibre.
M’encanta parlar amb la gent.
Escriu que fa molt va estar a la presó.
Només 48 hores durant el franquisme, per organitzar eleccions sindicals lliures. Avui soc amic del subdirector de la presó de Soto del Real i em parlava del pres Bárcenas, de Rato i d’altres delinqüents polítics...I em va parlar de Junqueras.
Bé?
Va ser un exemple per a tothom. Durant els quatre anys a la presó, ensenyava a llegir i a escriure als presos; anava a missa cada dia; sempre amable i generós. Va ser coherent amb el que pensava. És com
ha de ser un polític. Per això, no suporto que el fiquin al mateix sac que al pròfug Puigdemont.
Doncs ha estat més votat.
I em sorprèn de l’electorat català, que no apreciï la coherència. Per això no és predictible ara el seu suport a Pedro Sánchez. Jo no me’n fiaria, d’ell.
Vostè era molt amic de Joan Carles I.
I em va desil·lusionar, com a tots els espanyols. L’emèrit em trucava per dinar només amb mi i saber què opinava la gent. M’entristeix que qui ha estat cap d’Estat sigui avui apàtrida fiscal.
Ha conegut Felip VI?
També va tenir el detall de trucar-me quan era president i vam parlar durant una hora i mitja. És un home moderat i amb els grans temes ben estudiats. Parla poc, però amb seny. Està donant un gran exemple. I no oblidem que la reina també.
Vostè cita sovint l’Observatori de la Corrupció.
Potser aquests anys qui més se’n porta és el PP. En l’època d’ Aznar gairebé tots els ministres estaven implicats en alguna cosa. Però això el cas Koldo ara mateix també obre interrogants sobre com i per a què es fa carrera política a Espanya.
Vostè l’ha feta.
I he sortit net de tots els judicis. Però això de Koldo... ¿Com pots posar a gestionar 3.800 milions d’euros a qui té per currículum haver estat aizkolari i porter d’una discoteca?
Cap proposta per reduir la corrupció en aquest país?
I ara les condemnes de Rato, Zaplana...
Si persegueixes signes de riquesa en cada polític, frenaràs la corrupció. Que veus
algú d’un partit que es construeix un tros de xalet als afores per una milionada... Doncs una inspecció ara mateix!
Li confesso que per al sofert elector és difícil seguir el dia a dia dels casos...
En el d’ Ayuso els fets presumptament delictius de la seva actual parella, si es van cometre, van ser abans de conèixer-la. El que sí que retrec és que ella sortís a defensar-lo quan es van fer públics... Però el PSOE també s’equivoca en això....
Per què?
Perquè aquesta senyora no és qualsevol cosa. Té al darrere Maquiavel multiplicat.
És just que Madrid pagui menys impostos que la resta d’ Espanya?
El gran problema d’ Espanya és la desigualtat, i la fiscalitat no ho arregla.
L’habitatge és car o és que els nostres sous són ridículs?
Què m’ha de dir a mi? La meva filla amb una carrera guanya 1.500 al mes amb 12 pagues i li he de donar diners perquè arribi a final de mes. Una amiga seva dels EUA fa la mateixa feina per 5.000 i amb menys currículum.
Doncs les estadístiques econòmiques posen Espanya pels núvols...
Això diuen, sí; però a la gent no li arriba.
Doncs potser millor per a qui mana que no digui com anem de bé.
Com més celebren els que manen la bona nova que anem bé en economia, pitjor, perquè la gent s’emprenya, perquè no li arriba.
