Entre els bastidors de la fàbrica d’il·lusions més gran del món, entre el parc de la Ciutadella i l’estació de França, Guzmán, vestit de patge caramel·ler, amb la cara il·luminat per la purpurina i un somriure, diu que no en té cap dubte, que l’any que ve intentarà tornar a participar en la cavalcada dels Reis d’Orient de Barcelona, que de debò que val la pena l’esforç, que t’ho passes d’allò més bé.
“A veure si em deixen, a veure si puc –continua aquest noi de 18 anys, entre un munt de xanquers, papallones i carters, quan encara falten un parell d’hores perquè les carrosses es posin en marxa–... És que aquesta és la segona vegada que hi surto, i segur que un munt de gent hi vol participar, és que és tan divertit! Tu simplement somrius als nens i de sobte es posen supercontents, i els seus pares també, de sobte tothom és molt feliç! I tu et sents important, sents que d’alguna manera contribueixes que de sobte tanta gent se senti tan bé”.
“De sobte tothom és feliç, i tu sents que d’alguna manera hi contribueixes”, diu un voluntari
Al voltant de 1.300 persones fan possible la cavalcada dels Reis d’Orient de Barcelona, i la immensa majoria per simple amor a l’art, simplement per l’alegria que se’t desencadena dins del pit quan et submergeixes entre tants somriures. Fins i tot el més cínic de sobte es descobreix sorprès mentre s’emociona. “Jo aquest any m’he preparat unes quantes frases per dir als nens... –explica Guzmán, encara esperant que la seva carrossa es posi en marxa– ‘T’has portat bé? Que jo porto caramels, però després venen els carboners, que...’, a veure què em diuen, jo crec que els agradarà!”.
Sí, tenim més de 600 veïns de la ciutat encarregats que les criatures no s’acostin massa a les rodes de les carrosses, i també 600 alumnes més d’una llarga llista d’escoles de dansa de Barcelona, la gent que es posa les xanques i dona vida a les diferents comparses.
L’alcalde Collboni diu que aquesta és la cavalcada més sostenible, inclusiva i bonica
“És que és una pujada d’adrenalina flipant”, diuen un munt d’adolescents, també entre els bastidors d’aquesta fàbrica d’il·lusions, fent els últims estiraments. “Per això ho repetim, jo ja fa tres anys que hi participo! Perquè t’hi sents molt bé. Arribes a casa a la nit molt cansada, feta pols, però ja llavors penses a repetir l’any que ve”. “Aquí, a més, coneixes gent del món, escenògrafs, coreògrafs..., però és per fer somriure els nens, és el més divertit del món!”.
“Sí, és dur, perquè has de participar en quatre assajos d’unes tres o quatre hores cadascun i venir molt abans per vestir-te i maquillar-te”. “I, a la babalà, durant la cavalcada balles unes quantes hores tota l’estona sense perdre el somriure”. “I abans, doncs, cal esperar molta estona... Llavors, quan per fi comences, et passa tot el fred i la por que et vinguin ganes de fer pipí”. “Has de beure el just, i res de refrescos, per assegurar-te que tot va bé!”. “Perquè no pots abandonar el teu paper en cap moment, no pots fer res que trenqui la màgia”. “Algú sap qui és el regidor de Gaspar? M’ha caigut l’ornament del front! Necessito...”. Els estels de Gaspar, que l’any passat no van lluir perquè va ploure, aquelles orelles i ulls gegants que tot ho senten i tot ho veuen, les cançons interpretades en directe pels carboners... A més d’il·lusió, aquesta cavalcada va sempre ben carregada de talent. Segons una primera estimació de la Guàrdia Urbana, més de 750.000 persones van assistir a l’espectacle. Es tracta d’un els registres més alts dels últims anys.
L’espectacle va retre homenatge al centenari del metro i al bicentenari dels tres tombs
Mentrestant, mentre busquen el regidor en qüestió, Melcior, Gaspar i Baltasar naveguen al paquebot Santa Eulàlia , desembarquen a Pla de Palau. El bon temps tampoc no es va voler perdre aquesta festa. I, de seguida i com cada any, van sorgir algunes males llengües per insinuar que Melcior s’assembla sospitosament al regidor de Cultura Xavier Marcé, Gaspar a l’escriptor Carlos Zanon i Baltasar a l’actor i model Anthony de León. El que passa és que, si bé és cert que Ses Majestats tenen el do de la ubiqüitat, la seva omnipresència pateix d’algunes limitacions que comporten aquesta mena de confusions.
L’alcalde Jaume Collboni va oficiar la corresponent rebuda, va lliurar a Ses Majestats el pa, la sal i la clau màgica que obre les portes de tots els habitatges de la ciutat i va destacar que la cavalcada de Barcelona d’aquest any és la més sostenible, inclusiva i bonica de la seva història. “La millor de totes”, va dir l’alcalde un parell de vegades. Després els Reis d’Orient es van dirigir a les carrosses en cotxes de cavalls, en lloc dels tradicionals automòbils d’època, en homenatge al bicentenari dels tres tombs. Va ser una tarda amb uns quants reconeixements, com ara el de Marta Almirall, històrica directora d’aquest sarau durant un parell de dècades, i el del metro, que també està d’aniversari i sempre va prestar una ajuda essencial a Ses Majestats.
“Tants somriures et fan pujar l’adrenalina, per això sempre vols repetir”, afegeix una ballarina
I, bé, això ja s’acaba, i si aquestes dues setmanes se’ls han fet llargues, pensin que en realitat són vostès els principals generadors d’il·lusió, almenys a casa seva, cadascun a la seva, i que sense vostès potser els Reis d’Orient tindrien molts més problemes per repartir tanta il·lusió.
