Després de la victòria de Donald Trump, van proliferar les crítiques a la incapacitat de l’esquerra de connectar amb l’electorat. Quan els sorprenents nomenaments del president electe i la radicalització del seu nou company, Elon Musk, van disparar les alarmes, es va culpar els demòcrates de no haver ofert receptes per pal·liar l’angoixa vital d’un votant que reclama, més que res, seguretat en tots els nivells. Aquest argument té una base de raó, però sovint s’ esquiva el fons de la qüestió: que Trump va aconseguir la seva proclamació com a candidat republicà per la dimissió en bloc de la dreta moderada americana, incapaç de frenar l’ascens del seu líder més fanàtic. El punt d’inflexió caldria buscar-lo el 18 de juliol del 2024, quan els republicans van ungir Trump i van renegar dels seus principis democràtics. Una renúncia injustificada. Com escriu Timothy Snyder al seu llibre Sobre la libertad( Galaxia Gutenberg), “alguns conservadors proclamen que desitgen llibertat, però diuen que per desgràcia cal sacrificar-la en nom de la seguretat”. “Això –afegeix– gairebé mai no és veritat. En general, necessitem llibertat per tenir seguretat , i seguretat per tenir llibertat”.
S’estén per tot arreu la crisi de la dreta moderada i, per tant, la de la sana alternança entre formacions de diferent signe que accepten les regles del joc. A Itàlia, la voladura de la Democràcia Cristiana va encoratjar fenòmens com els de Silvio Berlusconi i, ara, Giorgia Meloni. El gaullisme ja és residual a França, mentre que els conservadors austríacs s’han vist descavalcats pels ultres de l’FPÖ i ara aspiren a pactar-hi. Però la CDU alemanya, tot i que més escorada a la dreta, està en condicions de recuperar el poder. I, a Espanya, com s’informa avui a la secció de Política, un PP menyspreat per Vox encara l’any amb intenció de consolidar un espai de centredreta en què tinguin cabuda PNB i Junts.
És urgent que la dreta civilitzada recobri el pols, però no serà fàcil. Igual que l’esquerra, el conservadorisme pateix un col·lapse ideològic i moral. L’intimida la desimboltura que exhibeixen a la seva dreta uns extremistes que poden tenir diferents estàndards democràtics, però que van de bracet per crear una temible xarxa d’interessos. Amb cobertura tecnològica i satel·litària.
