La nova era Trump
Avui fa quatre anys, una turba de partidaris de Donald Trump, instigats pel discurs de l’encara llavors president en el qual parlava de frau i no acceptava la derrota en les eleccions del novembre del 2020, va assaltar el Capitoli de Washington, on els congressistes estaven reunits per certificar els resultats electorals. Va ser un atac frontal a la democràcia, un intent de cop d’ Estat per “salvar Amèrica”.
Avui, quatre anys després, el 119è Congrés dels Estats Units, format pels representants i senadors elegits el novembre passat, es reuniran al mateix lloc per validar uns resultats que atorguen novament la presidència a un home que menysprea la democràcia, té com a únic objectiu assolir el poder i es disposa a desmantellar les estructures de govern que impedeixin els seus objectius. Malgrat tot això, la sessió d’avui tindrà lloc amb normalitat no només pel desplegament policial per evitar incidents sinó perquè els perdedors, el Partit Demòcrata i els seus líders, han acceptat la derrota democràticament i defensen una transició de poder pacífica i consensuada. Per això no pensen obstaculitzar la investidura del republicà, encara que el consideren incapacitat per exercir el càrrec.
S’obrirà així una nova etapa en què el primer acte destacable serà la presa de possessió de Donald Trump, el proper dia 20. L’encara president electe ha delineat una sèrie de propostes que poden redefinir àrees clau de la política dels Estats Units, i el seu enfocament en temes com l’economia, la seguretat, la immigració, la crisi climàtica i les relacions exteriors augura un canvi complet respecte de l’Administració demòcrata sortint i de conseqüències imprevisibles.
Quatre anys després de l’assalt al Capitoli, el Congrés certifica avui la victòria del republicà
Per dur a terme la seva agenda política, Trump s’ha envoltat de persones totalment fidels, falcons que combreguen a cegues amb l’ideari trumpista, i la seva capacitat per dur a terme l’activitat per a la qual han estat proposats dista, en molts casos, de ser la més adequada i professional. Un cas a banda és el paper que exercirà Elon Musk, l’home més ric del món i amb una clara deriva dretana i populista. No són pocs els que ja el veuen com el veritable president i auguren una lluita d’egos de futur incert. Els passos que ha fet fins ara el propietari d’ X avancen que s’està forjant un protagonisme sense precedents que pot causar conflictes d’interessos per a la nova administració republicana perquè les seves empreses es beneficien de milers de milions de dòlars en contractes governamentals.
Trump ha promès la deportació de migrants indocumentats més gran de la història dels Estats Units, que podria afectar 11 milions de persones. S’ha compromès a eliminar la inflació i a retallades fiscals, i nous aranzels d’almenys un 10% sobre la majoria dels productes estrangers per reduir el dèficit comercial. De
bracet amb Musk, vol retallar la despesa pública en dos bilions de dòlars. Ha anunciat que retallarà les regulacions climàtiques i impulsarà el fracking per elevar la producció de combustibles fòssils.
També ha dit que posarà fi a la guerra d’ Ucraïna gràcies a la seva bona relació amb Putin i vol que els Estats Units es desmarquin dels conflictes exteriors. Sobre la guerra de Gaza, donarà suport encara més a Israel i es desentendrà de l’aspecte humanitari del conflicte. Pel que fa a l’OTAN, el seu compromís amb l’ Aliança en aquest segon mandat continua sent un misteri, però no és descartable una desvinculació gradual d’aquesta organització. I en política interior, el seu propòsit manifestat és l’ acomiadament massiu dels “buròcrates deshonestos”, els funcionaris i fiscals que es van oposar al seu intent de continuar en el poder després dels comicis del 2020, així com indultar els condemnats per assaltar el Capitoli.
La divisió republicana a la Cambra Baixa és un obstacle per a l’agenda legislativa trumpista
Caldrà veure quantes d’aquestes promeses s’acabaran materialitzant i amb quin timing . La divisió mostrada divendres passat a les files republicanes per elegir el president de la Cambra de Representants, on al final es va imposar l’autoritat i el candidat de Trump, evidencia que moderats, conservadors i ultradretans es reparteixen un grup que té una mínima majoria, mentre que al Senat Trump disposa d’un control ajustat. Tot plegat fa preveure problemes per al pròxim inquilí de la Casa Blanca per implementar la seva agenda legislativa.
Donald Trump serà el primer president en la història amb una condemna criminal, i el dia 10 coneixerà la sentència, encara que el jutge li aplicarà l’alliberament incondicional durant el seu mandat, la qual cosa li garanteix que tornarà a la Casa Blanca el dia 20. Una segona era Trump que els Estats Units i el món esperen entre l’expectació i el temor.