Les Canàries estan al límit. L’arribada d’embarcacions per la ruta que connecta l’arxipèlag amb la costa africana no deixa de batre rècords (46.843 persones van arribar a les seves platges en cayucos el 2024), cosa que en tensa les capacitats d’acollida i integració.
Fernando Clavijo, president canari, ho ha expressat en múltiples ocasions amb un to que reflecteix el seu embafament. Tot i això, aquest descontentament no és només per la saturació de la xarxa d’asil –que, segons les seves xifres, ja tutela 5.812 menors quan la capacitat màxima és de 2.000 places–, sinó també per la falta d’un pacte d’Estat que PSOE i PP han allunyat repetidament rebutjant mútuament les premisses plantejades per l’altre.
La utilització de la immigració com a arma política ha acabat per desesperar Clavijo. Recentment ha firmat un acord, alternatiu a les posicions dels dos grans partits, amb el PNB. La seva esperança és que, no estant associat ni a socialistes ni a populars, la proposta pugui esquivar els vetos creuats i atreure les dues formacions a asseure’s en una mateixa taula, cosa que no passa des de fa diverses setmanes.
El més rellevant de la proposta és com s’ha forjat una iniciativa impulsada per dues autonomies que han de gestionar el seu caràcter fronterer. Les Canàries afronten amb l’ Àfrica, però el País Basc amb França, que ha tancat les vies d’entrada i ha obligat Euskadi a assumir una població en trànsit cap a Europa.
Clavijo i Pradales han fet coincidir els interessos per a l’acollida de la immigració
Malgrat que no és la primera vegada que això passa, crida l’atenció aquesta solució de to federal en què són les comunitats les que els diuen al Govern i al Parlament com resoldre un seriós problema que cap dels partits d’abast estatal no sap resoldre.
El fenomen de la immigració
té moltes capes, però la del repartiment dels nens i adolescents
no acompanyats és la carpeta que se situa, des de fa diversos mesos, a dalt de la pila d’afers pendents. Concretament des de juny,
quan el Govern central i el de les Canàries van acordar una reforma de l’article 35 de la llei d’Estrangeria que incloïa, per primera vegada, que els menors estrangers no acompanyats serien distribuïts de manera obligatòria a diferència dels que passa ara, que els mecanismes de solidaritat entre comunitats són, per dir-ho així, voluntaris.
El nou mecanisme s’activaria automàticament cada vegada que una comunitat autònoma superés un 150% la capacitat d’acollida de menors migrants. I la reubicació es definiria atenent els criteris de població, renda, atur i el nombre de menors ja acollits comptant, per això, amb una partida inicial de 125 milions d’euros.
El text legal, però, va caure de bon començament. Els 177 vots en contra de PP, Junts i Vox, units a l’abstenció d’UPN, van frenar al Congrés dels Diputats una iniciativa impulsada, convé recordar, pel Govern canari que formen Coalició Canària i el mateix PP.
Assenyalats com a culpables del fracàs, els d’Alberto Núñez Feijóo, que han contraatacat acusant el PSOE d’utilitzar la immigració per intentar trencar l’actual coalició de Govern a les Canàries, van tocar a sometent. I, després de negociar-ho amb el conjunt dels seus barons –pressionats al seu torn per Vox, que amenaça de desestabilitzar sis governs autonòmics impedint l’aprovació dels seus respectius pressupostos–, el PP va oferir al president canari una solució alternativa. Un pacte més “ampli” que el distanciés de la reforma de l’article 35 que proposa el PSOE sota el compromís de declarar l’emergència migratòria i començar una implicació financera més gran de l’ Estat en l’atenció dels menors.
La seva proposta no va ser acceptada pel Govern central, que va posposar la següent ronda negociadora fins a la conferència de presidents celebrada a començaments de mes a Santander. La reunió no va servir de res.
Conscient que això podia passar, el president de les Canàries va anar al conclave amb un pla B: un pacte firmat amb el lehendakari, Imanol Pradales, que, constatada la “falta d’empatia i sensibilitat” mostrada per PSOE i PP per negociar, obria una tercera via unint el que es va pactar a l’estiu amb el Govern i els seus socis amb el 95% de les peticions dutes a terme després pel PP.
Segons afirmen fonts del Govern canari recollides per El Mundo , Bildu i ERC estarien ara disposades a donar suport a una proposta que, si no aconsegueix una negociació favorable, fins i tot podria prendre forma de decret llei al Congrés.
És difícil saber quina posició tindrien els diputats de Junts concentrats en un acord bilateral amb el Govern central sobre la gestió integral de la immigració que arriba a Catalunya.
Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo tindrien l’última paraula per aconseguir una solució pactada a la migració.
