En els darrers anys, quan les coses van bé, sovint són eclipsades per visions polítiques pessimistes calculades que aconsegueixen enfosquir-les i convertir-les en negatives. Es crea la paradoxa d’arribar a argumentar que les dades econòmiques són positives per camuflar que l’economia no va tan bé i que Espanya ha aconseguit superar la crisi pandèmica i energètica malgrat la mala gestió del Govern. La capacitat d’enfosquir qualsevol as-
soliment de l’adversari polític supera qualsevol anàlisi profunda, encara que aquesta indiqui que les iniciatives impulsades per aquells que tenen la responsabilitat de governar han estat encertades. Aquesta estratègia és utilitzada per la majoria dels partits polítics de l’oposició, tant a nivell espanyol com autonòmic.
El fet de cultivar l’estratègia de negativitzar-ho tot per assolir fins polítics i la incapacitat política espanyola d’acceptar que algunes coses objectivament van bé poden derivar en una visió derrotista sobre les possibilitats potencials d’Espanya i les seves institucions per afrontar el futur.
La capacitat d’enfosquir qualsevol assoliment de l’adversari polític és superior a qualsevol anàlisi profunda
Una prova de foc per comprovar fins a quin punt la visió negativa s’imposa a la positiva la podrem veure el 2025, any en què es commemoraran els 50 anys de l’inici de la transició democràtica i el final del franquisme. Durant aquests cinquanta anys es va aprovar la Constitució, es van consolidar la democràcia i les seves institucions, la integració a la Unió Europea, la universalització de l’educació, la creació de l’Estat de les autonomies, el final de la violència terrorista d’ETA, els pactes de la Moncloa per abordar la crisi econòmica i social i garantir l’estabilitat política, l’impuls dels pactes de Toledo per fer sostenibles les pensions i el pacte d’Estat contra la violència de gènere, entre molts altres assoliments polítics, socials i culturals, com Sergio Vila-Sanjuán ha assenyalat al seu assaig Cultura española en democracia.
Ara tindrem l’oportunitat de comprovar fins a quin punt hi ha consens sobre el passat, sobre les fites socials, econòmiques, culturals i polítiques assolides per la societat espanyola. Veurem fins a quin punt s’extreuen ensenyaments positius sobre la capacitat d’acord entre forces polítiques oposades. Podrem advertir si s’utilitzen els assoliments aconseguits fins ara per debilitar la posició dels populismes extrems, reduir la polarització política i evitar la tendència a proclamar que vivim en un període d’obscuritat on qualsevol iniciativa política positiva queda oculta, sense llum.
Lee también
