Francesc Antich Oliver (Caracas, 1958), l'home corrent que va presidir les Balears en dues ocasions, ha mort aquest dijous 2 de gener com a conseqüència d'un càncer que se li va detectar fa dos anys. Antich, un home senzill, va ser el líder de les Balears que va permetre una profunda transformació de la societat amb mesures pioneres que van canviar la política a les illes i que després es van traslladar a altres punts de l'Estat. Tranquil, humil, de tracte exquisit, Antich va ser alcalde, president, diputat i senador i va acabar la seva carrera com a president de l'Autoritat Portuària de les Balears. Sempre fidel al PSOE, el partit del qual va ser secretari general a les Illes.
És el mentor polític de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, amb qui va formar un tàndem en els seus anys en actiu en la política balear. Alineat en el corrent autonomista del socialisme balear, Antich va arribar a la Presidència de la comunitat després d'una sèrie de circumstàncies aparentment agitades. Va guanyar les primàries socialistes davant el corrent oficial del partit, més centralista que autonomista, i es va convertir en president balear el 1999 gràcies a la firma d'un complicat pacte de govern que va aglutinar a set partits d'ideologia tan variada com Unió Mallorquina, ERC o Esquerra Unida. Aquell Pacte de Progrés va ser l'origen d'acords similars que es van repetir després en d'altres territoris, com el que va aixecar Pasqual Maragall a la Generalitat.
Va ser el pare de la primera ecotaxa, la qual cosa va provocar la revolta del poder econòmic
Aquell primer mandat d'Antich, afavorit per la descomposició del PP després de la caiguda del cañellismo, va ser el laboratori de mesures pioneres entre les quals destaca l'aprovació de la primera ecotaxa, però també lleis com la de paritat, la primera que es va aprovar en l'Estat que obligava a la presentació de candidatures cremallera a les eleccions autonòmiques. D'aquell primer govern també destaquen importants mesures de protecció del territori i d'espais naturals emblemàtics de les Balears.
El poder econòmic i empresarial de les illes es va regirar contra aquell primer impost turístic i contra les mesures de contenció urbanística que, suposadament, suposaria la ruïna del sector i de les Balears en el seu conjunt. El seu antagonista polític, Jaume Matas, a qui va vèncer en les eleccions del 1999, va ser elegit un any després ministre de Medi Ambient en el Govern de José María Aznar, de manera que a la tensió provocada pels sectors empresarials es va afegir una dura oposició exercida des del Govern central.
Malgrat ser rivals polítics, va pactar amb Jaume Matas la reforma de l'Estatut balear
Aquell primer experiment de Govern de pacte no va superar ni les contradiccions internes ni l'oposició extrema exercida per actors externs i l'esquerra balear va caure en les eleccions del 2003 davant un Jaume Matas que va tornar a les Illes amb una majoria absoluta incontestable. Després de perdre, Antich es va presentar a les eleccions generals i va ser elegit diputat en el Congrés.
En aquella legislatura, la de 2003-2007, malgrat l'enorme rivalitat política amb Mates, PP i PSOE balear van aconseguir tancar un històric acord per a la reforma de l'Estatut d'Autonomia inspirada en la que es va fer a Catalunya. Aquell acord va blindar la llei i, malgrat les similituds amb el text català, es va salvar del recurs al Constitucional.
Va formar part de la gestora que va dirigir el PSOE després de la caiguda de Pedro Sánchez
La sorpresa política va saltar l'any 2007, quan Matas va perdre la majoria absoluta i Antich va articular un nou govern de coalició en el qual va entrar també la Unió Mallorquina de Maria Antònia Munar. Tota la legislatura va estar condicionada per la crisi econòmica provocada pel crac immobiliari, però a les Balears es va afegir un altre factor que va condicionar el seu mandat. Els repetits casos de corrupció política de dirigents d'UM, amb detencions gairebé diàriament de membres de la formación, van provocar la ruptura del Govern i l'expulsió dels membres d'aquella formació política.
Després de la derrota electoral i l'aclaparadora victòria de José Ramón Bauzá, Antich va ser elegit senador autonòmic l'any 2011. En aquesta segona etapa en la política nacional, el president balear va jugar un paper substancial en la crisi política que va viure el PSOE després de la precipitada sortida de Pedro Sánchez de la Secretaría General en l'aquell Comitè Polític del que va ser descavalcat del poder. Antich va entrar a formar part de la gestora que va dirigir el partit fins al nou congrés en el qual va reelegir de nou Sánchez, si bé el seu nom amb prou feines es va conèixer perquè va fer gala d'unes de les seves característiques essencials: la humilitat de l'home corrent.