Avui fa 20 anys el Parlament aprovava la llei orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, la primera norma europea que treia de l’ostracisme el maltractament que exerceix la parella o exparella contra una dona fins aleshores amagat entre les quatre parets d’una casa.
Aquella norma, que va rebre el suport de tots els partits parlamentaris del moment, va suposar un canvi cultural que s’havia anat gestant els anys anteriors basat en la igualtat com a principi bàsic de la democràcia, assenyala la ministra d’ Igualtat, Ana Redondo. Una lluita que, explica, cal reactivar davant l’expansió d’una nova onada negacionista i masclista impulsada per l’extrema dreta i que cala en la societat, especialment entre els joves.
Els ultres neguen la violència de gènere, tot i les gairebé 1.500 dones assassinades des del 2003
“Hi ha en l’horitzó un nou pensament que crèiem erradicat, tronat, superat, però que no ho està: el negacionisme de la violència masclista, nous partits que són els vells amb noves sigles que pretenen tornar-nos a la caverna”, avisa Redondo.
La llei, amb els seus pros i contres (entre altres, recursos econòmics limitats), va aconseguir erradicar el concepte de “violència domèstica”, que desfigura i fingeix la realitat: que les dones són maltractades i assassinades pel simple fet de ser-ho, perquè la parella o exparella considera que ella és de la seva propietat, com explica el que va ser delegat del Govern per a la Violència de Gènere, Miguel Lorente.
Les agressions que es cometen en l’àmbit íntim van sortir a la llum sota els noms violència de gènere o violència masclista. Ara, 20 anys després, aquesta norma legal serà revisada per incloure noves classes de violència contra la dona. És el cas de la violència vicària contra els fills de les dones, l’econòmica o la que té lloc a internet i a les xarxes socials, assegura Redondo.
“Els avenços –expliquen des de les organitzacions de dones– han estat molts i molt significatius”. Hi ha la creació de jutjats específics de violència sobre la dona, que han permès una atenció més especialitzada i eficient a les víctimes; el desenvolupament de recursos de suport i protecció, com ara les ordres de protecció immediates; les cases d’acollida i serveis d’atenció integral, a més de les campanyes de sensibilització i educació en igualtat, que han contribuït a visibilitzar la violència masclista com un problema estructural i no privat.
Malgrat aquests èxits, l’ Associació de Dones Juristes Themis posa en relleu les disparitats significatives en la implementació dels recursos i serveis segons la comunitat autònoma o localitat. Veu “urgent” garantir una cobertura homogènia arreu del territori.
Les juristes reclamen, també, atenció a col·lectius especialment vulnerables, com ara “dones grans, amb discapacitat, migrants o en situació administrativa irregular que s’enfronten a barreres addicionals que han de ser eliminades, com també l’educació i prevenció primerenca”. A més, consideren “crucial invertir en programes educatius des d’edats primerenques per erradicar-los”.
En aquest sentit, la ministra Redondo es lamenta de la no-continuïtat de l’assignatura Educació per a la Ciutadania, aprovada el 2006 i suprimida el 2013, que hauria “permès endinsar-se en el que és la igualtat, el respecte i els drets humans”. Redondo també opina que un altre dels punts a desenvolupar és la formació de tots els equips judicials i policials que treballen en la lluita contra la violència de gènere i les violències sexuals.
Aquesta formació “obligatòria” és una de les mesures que previsiblement preveurà el pacte d’Estat i que, en aquest moment, està en revisió per incloure, entre altres qüestions, les noves formes de violència contra la dona. S’espera el suport de tots els partits, tret dels ultres de Vox, que encara neguen que hi hagi una violència específica contra la dona, encara que des del 2003 hagin estat assassinades 1.291 dones.
